El laboratori de la neteja Inicis cervesers

Al començament, Cygyc va posar el focus en la higiene industrial. Lògic.

Un dels fundadors

era cerveser, i l’altre, del ram de la desinfecció. El seu producte netejava cisternes, cintes transportadores i ampolles retornables a les fàbriques de cervesa. De seguida es van dirigir cap a altres sectors, com

el lacti.

El 1970, Pedro Calmet, mestre cerveser –ho havia estat de l’antiga Moritz– i Jaime Grau, comercial de desinfectants, van unir les forces i van fundar Cygyc. Van començar fabricant detergents per netejar les cisternes de cocció i fermentació de la indústria cervesera, però amb el temps l’empresa es va diversificar i va passar a servir productes per a la higiene a molts altres sectors. Entre aquests clients hi destacaven els sectors de l’hostaleria (rentavaixelles Oxa Duromax) i la bugaderia industrial (detergent Oxa Litex), amb una normativa d’higiene que es va endurir a finals dels anys 90.

Tot i això, no només dels detergents viu i ha viscut aquest negoci. Poc després de fundar-se, la companyia va portar a Espanya els primers enzims per a les indústries de la cervesa i el whisky.«Quan un whisky és blended, vol dir que es mescla whisky de malta i de gra. Doncs bé, la malta ja incorpora enzims que permeten l’elaboració del licor, però els grans de blat de moro o arròs, en canvi, necessiten aquests enzims per convertir-se en sucres fermentables pel llevat»,explica Josep Maria Minguell, que el 2004 juntament amb Albert Querol i Josep Costa, va passar a controlar el 50% de Cygyc (el 50% restant està a les mans de Grau, un dels dos socis fundadors).

Bioamb, que va heretar el nom de la firma irlandesa que els va transferir aquesta tecnologia als anys 70, és l’empresa que es mou en el món dels enzims. Controlada en un 70% pels propietaris de Cygyc, és una companyia veterana a Espanya en el subministrament d’enzims tant per a l’elaboració de vi, de whisky i de cervesa, com per a la producció de pinso i la fabricació de detergents especials. Per exemple, els anomenats detergents enzimàtics que trobem als supermercats, que acostumen a ser líquids. O d’altres de tan especialitzats que tenen encomanada la neteja d’endoscopis.

Ara un dels productes que més es vénen són els desinfectants –ampolles de mig litre i garrafes de cinc– per combatre la grip A.«Són productes que ja teníem en el catàleg però que estan tenint una forta demanda de restaurants, hotels, escoles, gestories, etcètera».

Més enllà de l’èxit que tenen els antisèptics per a les mans arran de la por per la grip nova, l’activitat que ha demostrat més vigor aquests últims anys és la venda de línies d’additius especials per als detergents de marques de la distribució. Els accionistes de Cygyc han potenciat aquesta activitat amb la posada en marxa de Forticus 21, una firma comercial que s’ha convertit en el departament de Recerca i Desenvolupament (R+D) dels fabricants de marques de la distribució.

«Produïm additius especials que milloren els detergents perquè eviten que es formi calç a la roba i a la rentadora. Per exemple, els fosfonats, que permeten substituir els polifosfats i així eliminar el residu de fosfat en les aigües residuals. El fosfat, encara que passi per la depuradora, produeix la proliferació d’algues quan acaba als rius»,explica Minguell.

Notícies relacionades

La Zona Franca invertirà 40 milions en la seu de Salut Pública de BCN

El Govern facilita la venda de Talgo a Sidenor amb l’entrada de la SEPI

Forticus 21 ja mou 2,5 milions d’euros a l’any i és, juntament amb Bioamb, la firma més rendible del grup, que factura 11 milions d’euros a l’any i dóna feina a 33 persones.

Els propietaris es mostren confiats i estan orgullosos de ser el laboratori extern d’empreses –com ara els fabricants de detergents de marca blanca– que no poden costejar-se tenir departaments propis de R+D. El pessimisme ve de les noves regulacions europees sobre additius que, segons Minguell,«només les podran complir els gegants».