La borsa espanyola tanca el pitjor exercici amb una caiguda del 40%

Encara que l'Ibex 35 es va crear com a índex el 1992, es calcula des del 1988, gràcies a una estimació que es va realitzar posteriorment. Però des de cap d'aquestes dues dates el principal indicador de la borsa espanyola registra una caiguda més gran que la de l'infaust any 2008. Les pèrdues del 39,43% amb què tanca l'exercici no tenen parangó en la història de la borsa espanyola. Caldria remuntar-se als tres anys que va durar l'esclat de labombollatecnològica, entre el 2000 i el 2002, per tenir un descens més gran.

L'annus horribilisde la renda variable espanyola no és singular. Víctimes d'una crisi global del crèdit, tots els mercats borsaris han experimentat a la seva pell els efectes del terratrèmol financer que ha assolat l'economia mundial. Les borses eu- ropees sumen pèrdues per sobre del 30%. Des del 31,9% de l'FTSE 100 de Londres, fins al 42% del CAC de París, per als quals no és fàcil trobar precedents més enllà de la Segona Guerra Mundial. En aquest entorn tan poc favorable, l'Ibex 35 tanca el 2008 en els 9,195 punts, l'1,8% per sobre de la jornada de dilluns, però gairebé un 40% per sota del tancament del 2007.

"Sens dubte, aquest és el resultat de la pitjor situació d'endeutament que es recorda en què han incorregut particulars, empreses i bancs", comenta José Ramón Iturriaga, analista de la gestora d'Abante. Es tracta, en fi, d'una crisi gestada des del sector financer pels excessos comesos en el crèdit, la millora del qual també depèn de la banca. "Estic convençut que les mesures que s'han pres des dels bancs centrals i des dels governs permetran que la situació es torni a normalitzar", afegeix Iturriaga.

FONAMENTS CONTRA DEUTE Pels analistes, la forta caiguda que han registrat els mercats internacionals no està justificada per dades fonamentals --les relacionades amb les expectatives de beneficis de les empreses--, sinó per la crisi d'endeutament, que ha acabat traslladant els seus efectes al consum, a la inversió i, conse- güentment, al que s'anomena economia real.

En tot cas, les borses ja han descomptat els pitjors escenaris, una caiguda del 40% no sembla justificada "excepte que s'estigui assumint que les empreses deixaran de tenir beneficis de manera infinita", descriu Manuel Montesinos, director d'inversions d'Inversis Banco. No és aquest l'entorn que preveuen els experts per a l'economia mundial. "No crec que més enllà de dos anys les companyies continuïn sense millorar els beneficis", afegeix.

A aquesta situació s'hi ha d'unir l'evolució dels tipus d'interès. Als Estats Units han arribat pràcticament a zero, mentre que a Europa, tot i les reticències inicials del president del Banc Central Europeu (BCE), Jean- Claude Trichet, s'han mogut a la baixa de manera significativa amb dos efectes principals: en un entorn de tipus d'interès baixos, les borses són la millor alternativa d'inversió i si el preu del diner cau, l'economia tendeix a activar-se.

"És possible que encara ens trobem amb algunes sorpreses, sobretot en el sector financer, però s'assumeix que el mercat està molt barat en aquests moments. És més fàcil que reaccioni a l'alça que a la baixa", destaca Alicia Jiménez, directora d'anàlisi de Selftrade.

Notícies relacionades

Catalunya oferirà préstecs per emancipar-se fins als 40 anys

‘Troba la teva Marisa’: Eurofirms Group celebra 35 anys posant en valor la importància de l’encaix cultural entre persones i empreses

ANY DE RECUPERACIÓ En general, els especialistes aposten perquè el 2009 sigui un any de recuperació dels índexs, a la qual cosa se suma que "el mercat de renda variable és l'únic que continua funcionant regularment", afirma Iturriaga. Encara que les expectatives de recuperació se situen entre el 10% i el 15% per al conjunt de l'exercici, s'afegeix, pot ser l'inici d'una nova etapa de creixement prolongat.

Encara que, això sí, "convé ser cauts i invertir en sectors defensius", explica Bettina Gallego, gestora de renda variable d'Inversis Banco, i assenyala els d'energia, alimentació, farmacèutiques i empreses tecnolò- giques. Ningú aposta ara per la banca i les constructores.