ARTICLE DE JOAN COSCUBIELA: 'El sindicalisme global'

Fa dos anys, sindicalistes de tot el món vam constituir a Viena la Confederació Sindical Internacional i ens vam comprometre a impulsar una mobilització mundial pel treball digne. Les intervencions de dones i homes de tot el món van confirmar que diferents que són les realitats de treball i de vida de cada continent, de cada país. Però també van confirmar que similars que són les causes que generen les desigualtats en cada societat. I la més important de totes les causes és el profund desequilibri entre el poder del mercat global i les dificultats dels estats per regular-lo i dels sindicats per exercir de contrapoder social.

ELS CANVIS tecnològics han establert les bases d'una economia global, però les societats, les seves organitzacions, les seves lleis i les seves polítiques continuen sent les mateixes de l'època de la industrialització i només actuen en marcs locals. El resultat d'aquest gran desequilibri de forces és una globalització sense regles, sense drets, sense responsabilitat social, protagonista del principal creixement de riquesa de la humanitat i, al mateix temps, de les principals desigualtats socials.

Això s'expressa de maneres molt diverses. Al continent africà, amb fam i desolació, i també amb una gran part de la població subsistint amb dos dòlars al dia. En alguns països asiàtics, en forma d'esclavitud en el treball, fins i tot de nens. En altres, com a Colòmbia, en forma d'assassinat de sindicalistes. Als Estats Units, en forma de reducció de l'assistència sanitària o de les pensions que cobreixen els plans privats d'empresa. A Europa, en forma de desregulació, com la que es desprèn de la proposta de directiva sobre temps de treball (65 hores) o de xenofòbia social, en el cas de la directiva de retorn dels immigrants.

A ESPANYA aquesta realitat s'expressa en forma de treball submergit que afecta fonamentalment persones immigrants, en forma de precarietat laboral amb salaris que estan entre els 600 i els 1.000 euros --especialment entre els joves--, en forma d'elevada sinistralitat que castiga amb accidents i malalties laborals, en forma de discriminació i segregació professional i salarial de les dones. Les situacions són, en termes humans, molt diferents, però tenen un punt en comú: a milions de persones se les obliga a treballar i viure en condicions indignes en relació amb la societat de la qual formen part.

Avui, la Jornada Mundial pel Treball Digne és més necessària que mai, davant una crisi financera que arrossega l'economia mundial i que corre el risc de generar encara més desigualtat social. Aquesta mobilització global ens brinda l'oportunitat d'exigir un món amb treball digne i lluitar contra la indecència d'una globalització sense regles ni drets. Avui, a més a més, podem passar a l'ofensiva ideològica i hem de fer-ho. Avui podem demostrar que el mercat i la seva mà invisible no són intel.ligents, sinó profundament insaciables. Avui podem dir que, sense regulació i contrapesos, el capitalisme tendeix al salvatgisme. Avui podem dir que la globalització necessita construir-se amb drets, amb regles i amb responsabilitat social. I, sobretot, avui hem de ser conscients que tot això no és possible combatre-ho si no som capaços de construir contrapoders globals.

Notícies relacionades

Santander impulsa la projecció europea de les pimes espanyoles amb una expedició empresarial a Brussel·les

La Generalitat tornarà a demanar diners als bancs per primera vegada des del 2012

A EUROPA això significa un govern econòmic de la Unió Europea més fort, especialment de l'eurozona, que requereix tenir instruments d'intervenció que vagin més enllà de les polítiques monetàries o dels ajustos traumàtics en el mercat de treball. Al món això significa reformar les organitzacions internacionals, per dotar-les de capacitat per establir regles mínimes en els mercats financers. En aquest escenari, les organitzacions sindicals tenim la responsabilitat de construir mecanismes que ens permetin actuar sindicalment a nivell global, sigui europeu o mundial.

El procés comença avui. Segur que serà lent i complex i que tindrà contratemps, però no hi ha cap altre camí que el que avui iniciem amb aquesta primera mobilització global.