Els bancs centrals obtenen una treva en la caiguda de les borses

En uns mercats a la recerca de la liquiditat, la solvència i la confiança perdudes per la successió d'etapes de la crisi financera, només el primer concepte està en certa mesura en mans dels bancs centrals. Amb l'esperança que transferir xifres milionàries contribueixi a aixecar els mercats que estan col.lapsats arran de la debacle borsària de dilluns i que amb la liquiditat s'asserenin els ànims entre els inversors, els bancs centrals mundials, encapçalats per la Reserva Federal (Fed) nord-americana i el Banc Central Europeu (BCE), van injectar ahir milers de milions d'euros per mitigar la crisi financera a les borses. Només entre els Estats Units (35.000 milions d'euros) i la zona euro (70.000 milions), els mercats van rebre ahir 105.000 milions. Mesures que als EUA la Fed considera suficients si més no a curt termini, ja que en contra del que s'havia especulat l'organisme regulador no va abaixar els tipus d'interès.

EFECTES DIVERSOS

Les injeccions de liquiditat van donar una treva i van calmar parcialment les borses. Wall Street va tancar amb un repunt de l'1,3%, mentre que el selectiu espanyol, l'Ibex 35, va avançar el 0,11%. Es van desmarcar de la resta d'Europa, ja que el britànic FTSE-100 va caure el 3,43%; la borsa alemanya, l'1,64% i la francesa, l'1,96%.

Amb prou feines en dos dies, entre dilluns i ahir, la Fed i el BCE han insuflat als mercats 135.000 milions, en unes mesures que han seguit altres bancs centrals del món. Així, en el mateix període de temps el Banc d'Anglaterra ha injectat 32.000 milions d'euros. A l'Àsia, el Japó, Austràlia i l'Índia van seguir la mateixa política, igual que Rússia, que va injectar gairebé 10.000 milions d'euros.

Les xifres d'aportacions de liquiditat suposen en tots els casos rècords d'intervenció dels organismes reguladors en els mercats, que reaccionen així a una crisi que es considera "la pitjor en una generació" (en paraules del presidenciable demòcrata nord-americà Barack Obama). Les xifres superen folgadament les mesures similars que es van adoptar els dies immediats després dels atemptats de l'11 de setembre a Washington i Nova York, i s'afegeixen a les injeccions de liquiditat que els bancs centrals han anat fent l'últim any per respondre a la successió de problemes en els mercats financers.

En el cas nord-americà, la mesura va tenir un efecte immediat: reduir el tipus d'interès interbancari (el preu a què els bancs es presten els diners), que entre diumenge i dilluns es va arribar a situar en alguns moments fins al 6%, quatre punts per sobre del límit en què vol mantenir aquest indicador la Fed. L'interbancari és molt significatiu de per on van els trets en el sistema financer. Al marge de qüestions conjunturals --en el cas nord-americà, la caiguda de Lehamn Brothers i la incertesa sobre la situació d'American International Group (AIG), la principal asseguradora del món per valor de mercat--, a banda i banda de l'Atlàntic els bancs restringeixen els préstecs que es concedeixen entre si perquè no estan segurs de fins a quin punt les carteres dels seus col.legues i competidors estan afectades per la crisi. Com a conseqüència de tanta desconfiança per la solvència del sistema entre els seus propis integrants, els interessos interbancaris pugen i els mercats pateixen una crisi de liquiditat.

En els mercats s'esperava que la Fed rebaixés els tipus fins a un quart de punt. Però el banc central dels EUA, tot i admetre el que és obvi (que les tensions en els mercats han augmentat "significativament"), els va deixar en un 2% (la xifra més baixa des del novembre del 2004). Ben Bernanke es manté fidel a la seva intenció de sostenir el màxim possible els tipus en el 2%, conscient de la complexitat d'aquesta crisi: alta inflació, feble creixement econòmic i fragilitat dels mercats.

No era una decisió senzilla, ja que si baixaven els tipus Bernanke i el seu equip enviaven el missatge que prevaldria tornar la confiança al sector financer i abaratir el preu del préstec dels diners tant per a les entitats bancàries com les empreses i els consumidors. Ara, el missatge transmès és que mantenir sota control la inflació és un objectiu prioritari malgrat el daltabaix que va tenir lloc dilluns.

Com que l'economia nord-americana s'ha alentit però segueix en creixement, recuperar la confiança en els mercats resulta vital per als gestors de Wall Street. La borsa a Nova York va obrir ahir amb pèrdues moderades, pendent tant de la decisió que prengui la Fed com del futur d'AIG.

Notícies relacionades

La Zona Franca invertirà 40 milions en la seu de Salut Pública de BCN

El Govern facilita la venda de Talgo a Sidenor amb l’entrada de la SEPI

85.000 MILIONS PER A AIG El banc central nord-americà sospesa aportar un crèdit pont de 85.000 milions de dòlars a l'asseguradora a canvi del seu 80% del capital, segons va informar ahir a la nit The New York Times. La mesura permetria a AIG dissipar els dubtes sobre el seu futur. Abans de saber-se aquesta possible solució, l'asseguradora s'havia enfonsat un 63% a la Borsa de Nova York.

Mentrestant, el banc britànic Barclays ha acordat comprar alguns dels principals negocis d'intermediació de Lehman Brothers per uns 2.000 milions de dòlars, segons The Wall Street Journal. L'acord inclou l'adquisició de les accions, la renda fixa i la divisió especialitzada en assessoria de fusions i adquisicions. Pel pacte, Barclays es compromet a fer-se càrrec de bona part dels 9.000 empleats de Lehman. Si l'operació es porta finalment a terme, Barclays serà el primer banc europeu a comprar als EUA des de l'inici de la crisi subprime. Fins ara, les operacions transfrontereres les han protagonitzat inversions procedents d'Àsia i Pròxim Orient.