Covides, cooperativa vitivinícola
De la bóta a l'ampolla
La història de Covides també és la d'un gran nombre d'altres cooperatives vitivinícoles. Orígens amb estricta dependència del granel i, amb el temps, progressiva fe en l'embotellament i en les marques pròpies. El 2005 aquest elaborador del Penedès va fer un nou pas en la particular cadena evolutiva de les cooperatives elaboradores de vins. Va fer un cop de timó estratègic --reforç de l'equip directiu, canvi d'imatge, creació d'una xarxa de distribuïdors i impuls del client de la restauració-- encara en marxa, que s'ha materialitzat en unes noves caves ubicades a Sant Sadurní i en la culminació de la integració de la Cooperativa de Vilafranca, societat en dificultats que va haver de rescatar i amb uns actius que actualment consoliden la posició de Covides com a"principal cooperativa comarcal del sector vitivinícola a Catalunya",segons paraules del president, Antoni Casanovas (66 anys).
Ja absorbida la Cooperativa de Vilafranca, Covides passa a sumar més de 1.000 socis, uns 30 milions de quilos de raïm mogut a l'any i més de 3.800 hectàrees de la Denominació d'Origen (DO) Penedès --el 18% de la DO-- i, així mateix,"es converteix en la quarta empresa elaboradora del Penedès", segons explica la companyia.
"Pertanyíem a la cooperativa de segon grau Cevipe, que s'encarregava de tenir el vi en repòs i de comercialitzar-lo. Però un seguit de diferències ens van recomanar abandonar-la i assumir nosaltres la feina d'estocatge: les instal.lacions de la Cooperativa de Vilafranca ens han permès assumir aquesta part de la cadena de valor i ens ha aportat la marca Els Castellers",explica Casanovas.
La compra ha suposat l'assumpció de 9,5 milions d'euros de deute de la cooperativa vilafranquina. Pel que fa a les noves caves, que els permetran prescindir del lloguer de cellers de tercers, han exigit una inversió de cinc milions d'euros.
Queda molta feina a fer. Encara avui només el 20% de la producció dels socis s'embotella. Les marques són Duc de Foix (cava, vi jove i gran reserva) i Molí de Foc (cava i vi jove). El 2007, l'empresa va vendre 3,5 milions d'ampolles de cava i 1,8 milions d'ampolles de vi. El 80% restant de la producció va a granel i es destina a les grans firmes elaboradores. L'any passat l'empresa va facturar uns 20 milions d'euros.
Antoni Casanovas admet les tradicionals reticències dels socis cooperativistes a efectuar inversions que únicament donen rèdits a llarg termini, però assegura que ara fa un parell d'anys ningú va tenir el més mínim dubte:"S'havien d'emprendre canvis",resumeix Casanovas. Res de retocs. El que tocava era una nova estratègia.
"Vam separar la funció del director general, lloc per al qual vam fitxar Ricard Gil, que estava a Marcilla, de la del director comercial. Vam posar al dia les etiquetes. Vam buscar distribuïdors i només ens vam reservar la gestió de grans clients, com la gran distribució. I vam apostar per la restauració i la botiga especialitzada",explica.
Notícies relacionadesLa gran distribució, aleshores el primer comprador de les ampolles de Covides, va cedir el protagonisme a la restauració:"En la gran superfície els marges són massa estrets i les relacions amb el client es poden alterar d'un dia per l'altre. Vam seguir fent marca del distribuïdor, però ara està perdent pes específic".
Al mercat exterior hi ha posades moltes esperances."Vendre vi embotellat a la resta d'Espanya és més difícil que vendre-hi cava",argumenta Casanovas. A l'exportació ja hi va a parar el 37% de la producció embotellada.
