EUA-Europa, un embolic de família

"Alguns consideren que Mart, el déu de la guerra, representa els EUA. I que Venus, la deessa de l'amor i de la seducció, Europa". La frase de l'exministre d'Afers Estrangers, Josep Piqué, convertit ahir en aplicat moderador, encara que resulti simplificadora, resumeix bé el que separa les dues potències occidentals.

El Cercle d'Economia va iniciar ahir els actes de la celebració del seu cinquantenari amb una jornada de discussió sobre la relació entre les dues potències econòmiques. Es va intentar que el debat fos "equilibrat", va explicar el president, José Manuel Lara, a l'inaugurar-lo. I sembla que ho va aconseguir, ja que entre els participants, pensadors, expolítics i empresaris, es van plantejar punts de vista d'acord amb les concepcions pròpies de cada un dels costats de l'Atlàntic.

La relació entre les dues potències occidentals va ser comparada pel filòsof Josep Ramoneda amb la que mantenen un pare --Europa-- i un fill que li ha sortit molt avantatjat. I també amb diferent manera de ser, segons el politòleg Robert Kagan, que va recordar que als EUA es justifica més la guerra i la força com a mitjà per obtenir determinats fins. "Les polítiques internacionals dels EUA no seran gaire diferents independentment del candidat que guanyi les eleccions. El 2009, el que guanyi, segur que no serà George Bush. Això ho aconseguirà. Però les polítiques que emprengui seran semblants".

No obstant va ser pragmàtic i va advertir que les coses canviaran al nou context mundial, que va contraposar a l'escenari plantejat pel seu col.lega Francis Fukuyama, autor d'El fin de la historia, i participant en el debat. L'emergència de potències com la Xina i l'Índia requerirà l'entesa entre les dues zones on domina la Democràcia, deteriorada amb la guerra de l'Iraq. "Haurem de reconèixer que en aquest nou desordre mundial, el que tenim en comú és important. S'haurà de trobar la manera de treballar conjuntament per respondre a les noves amenaces", va afirmar.

En el pla polític, l'exministre d'Afers Estrangers alemany, Joschka Fischer, va advocar per estrènyer la relació entre les dues potències, amb la participació fins i tot del president dels EUA en consells de la Unió Europea (UE).

Va afirmar que Europa ha d'assumir més riscos però després d'una revisió de relacions en què EUA tingui en compte al Vell Continent en la seva presa de decisions. Fischer opina que els EUA han d'invertir més "en diplomàcia" i Europa, en seguretat perquè es reequilibrin els papers que juguen. També va considerar "una bogeria" girar-li l'esquena a Turquia i forçar-la a una aliança amb Rússia i l'Iran.

Notícies relacionades

La Zona Franca invertirà 40 milions en la seu de Salut Pública de BCN

El Govern facilita la venda de Talgo a Sidenor amb l’entrada de la SEPI

En el pla econòmic, l'ambaixador d'Espanya als EUA, Carlos Westendorp, va defensar un marc regulatori únic entre EUA i Europa. Ara "no hi ha un reconeixement mutu de les normes", va recordar. Segons alguns estudis, aquesta harmonització suposaria un mes de salari extra per als europeus, i en els serveis, 600.000 llocs de treball entre els dos territoris. El conseller delegat d'Abertis, Salvador Alemany, va representar el món empresarial i va considerar tant Europa com els EUA "mercats emergents" en infraestructures, amb oportunitats per a la "col.laboració pública-privada".

L'intel.lectual francès André Glucksmann, consciència crítica, va retreure "el crim de la indiferència" amb què les societats veuen massacres com les dels Balcans, Rwanda o Txetxènia. En opinió seva, no hi ha "una comunitat de valors ètics" ni a Europa ni als EUA, cosa que impedeix establir eixos de relació entre tots dos.