Begudes sobre rodes

FACTURACIÓ256 milions.

PLANTILLA1.300 empleats.

IMPLANTACIÓCatalunya, Andalusia, Madrid i València.

Microsoft, Apple i Youtube són els casos més coneguts d'empreses amb èxit que van néixer en un garatge. Però la companyia catalana Disbesa-Darnés té la peculiaritat d'haver començat en dos garatges. Aquesta distribuïdora de marques tan conegudes com San Miguel, Schweppes i Font Vella va iniciar el seu trajecte el 1956 com dues empreses separades de la mà d'un mecànic i d'un taxista.

Van repartir les primeres ampolles de cervesa Moritz en un vell camió Dodge de José Santaeulàlia a Barcelona, i de cava Peralada en un Chevrolet que Miquel Darnés utilitzava com a taxi a la Bisbal d'Empordà. Dos dels seus fills estan ara al capdavant d'una empresa que el 2005 va facturar 240 milions d'eu- ros i que aquest any preveu arribar als 259 milions.

El que va començar com dues distribuïdores de caràcter local a Barcelona i Girona ara és un grup empresarial amb xifres vertiginoses. Compta amb una plantilla de 1.300 treballadors a tot Espanya, 85.000 clients, una flota de 1.000 vehicles que recorren una mitjana de 20 milions de quilòmetres a l'any, una capacitat logística de 270.000 metres quadrats i 31 centres de distribució.

Encara que té dimensions gairebé de multinacional, l'empresa manté l'esperit de pime."És una empresa familiar, independent i catalana",diu Josep Darnés, fill de Miquel Darnés i conseller delegat juntament amb Fèlix Santaeulàlia, successor de José Santaeulàlia.

A diferència d'altres grups familiars catalans que s'han desprès del negoci, Darnés assegura amb rotunditat que no volen vendre tot i tenir diverses ofertes."Disfruto amb aquest negoci--diu-- i sóc feliç quan veig un dels nostres camions de repartiment per la Diagonal o la Costa Brava".Darnés confia que la tercera generació familiar, ja integrada en la gestió de la companyia, prengui el relleu. Ho visualitza recolzant-se en la seva filla Susi en les seves explicacions.

Els avatars de la distribuïdora Darnés són un reflex de la història de Catalunya i Espanya."El meu pare va tenir l'encert d'entrar a la Costa Brava i vam veure néixer el turisme. Allà vam aconseguir els primers recursos",afirma. Els primers turistes d'una Costa Brava verge van beure l'aigua Font Vella, la cervesa San Miguel i el Trinaranjus de Darnés. El següent gran pas va ser fer el salt a la ciutat de Girona el 1979, que va permetre tenir un negoci que fos menys dependent del turisme.

Poc després, Darnés va pujar"de la segona divisió a la primera"a l'implantar-se a Barcelona, segons el símil de l'empresari gironí. Allà va començar a competir amb Santaeulàlia, que havia anat creixent gràcies a la distribució de la Coca Cola i algunes compres que no sempre van donar bon resultat i que van forçar una aliança amb altres distribuïdors com Disbesa.

Compra de 50 empreses

Darnés i Santaeulàlia van posar a prova la seva afinitat amb algunes compres conjuntes, fins que el 1986 van crear Disbesa-Darnés. Des d'aleshores, l'expansió ha estat constant."En 50 anys hem adquirit un total de 50 firmes, si bé ara apostem pel creixement orgànic i les noves compres dependran de les oportunitats",explica Josep Darnés.

Les inversions realitzades en el primer semestre han ascendit a sis milions. Des del 2002, el grup va canviar d'estratègia i va deixar de créixer amb l'expansió en territoris i centrar-se a ampliar la gamma de productes. Les últimes incorporacions han estat postres làcties refrigerades i fruites i verdures.

Notícies relacionades

Damm factura 2.000 milions d’euros i guanya un 35% més el 2024

El Govern actualitza les entregues a compte a autonomies i ajuntaments

L'empresa ha reinventat el tradicional colmado ambulant que visitava els pobles i ara ofereix des de begudes (cervesa, vi, cava, aigua, gasosa, refrescos, sucs) a cafè i infusions, pasta, conserves, embotits, formatges i productes de neteja.

A més dels tradicionals bars, cafeteries i restaurants, que sumen el 80% de la facturació de la companyia, la resta de clients són petits distribuïdors d'alimentació independents entre els quals cada vegada hi ha més immigrants.