El BCE eleva el preu del diner al 3,25% i anuncia una altra alça aviat

Cinquena pujada del preu del diner en menys d'un any. ¿La raó? El Banc Central Europeu (BCE) vol que l'índex de preus de consum (IPC) estigui sota control als països de l'euro. Per això ahir va decidir a París elevar des del 3% al 3,25% la taxa oficial d'interès, a més d'avisar els europeus que al mes de desembre tornarà a prendre la mateixa mesura si la inflació no es modera a l'eurozona.

Encara que l'increment de les taxes oficials s'ha associat en els últims anys bàsicament amb un encariment immediat dels préstecs, sobretot dels hipotecaris, la veritat és que es tracta d'un instrument polític amb diferents usos. Per exemple, la pujada dels crèdits refreda l'activitat econòmica i, en conseqüència, els preus dels productes es moderen al reduir-se la demanda. La pujada dels tipus acordada ahir i l'anunciada per a final d'any responen a la recuperació de l'economia europea.

OBSESSIÓ MONETÀRIA

La principal obsessió del consell de governadors del BCE és abaixar l'IPC de la Unió Europea (UE) per sota del 2% a termini mitjà. "Els riscos que pesen sobre les perspectives d'evolució dels preus segueixen clarament orientats a l'alça", va argumentar ahir el president del BCE, Jean-Claude Trichet, amb una terminologia pròpia d'economistes. El temor, per tant, és més gran pel que pugui passar en el futur que no per la situació present, quan la inflació de la UE és de l'1,8%.

Espanya és un dels països que més inflació aporta al conjunt de la zona euro. En els últims quatre anys i mig, l'IPC espanyol era superior al preu del diner. Aquesta situació poc corrent provocava el que els experts anomenen "tipus d'interès reals negatius". En un pla teòric, comprar diners era gratis.

Amb la decisió del banc central d'ahir, la tendència s'ha invertit i ara la inflació a Espanya és del 3% (segons la dada provisional del setembre), mentre que el preu del diner se situa en el 3,25%.

El que passi amb el cost del petroli en els pròxims mesos sembla constituir la màxima preocupació dels banquers centrals. L'encariment del barril de cru en els últims anys ha estat una font constant d'inflació. Tant és així, que malgrat el descens dels preus d'aquesta matèria prima en les últimes setmanes, els rectors de la política monetària europea no es fien del que pugui passar, i no només per la inestabilitat dels mercats. Trichet va arribar a expressar aquesta inquietud ahir davant els mitjans de comunicació a l'assenyalar que l'abaratiment del petroli n'elevarà la demanda, "que al seu torn és font de pressions inflacionistes suplementàries".

Gairebé tot el raonament de Trichet per justificar la pujada de les taxes d'interès oficials va estar trufat de crides a la cautela i advertències diverses. Fins i tot quan es va referir a l'efecte positiu que una demanda més gran tindria sobre el mercat de treball va aprofitar per fer un avís: "Una progressió dels salaris més important del previst constitueix un risc substancial a l'alça per a l'estabilitat dels preus". Va ser una inequívoca crida a la responsabilitat d'empresaris i sindicats en la negociació salarial.

RÈCORD BORSARI

Notícies relacionades

Les elèctriques recorren a sortejos i aplicacions de tercers per eludir la prohibició de fer trucades «spam»

Els homes cobren el triple en hores extres que les dones

La decisió monetària no va sorprendre el mercat financer ni la borsa, que donaven per descomptat que s'elevaria el preu oficial del diner. Tant és així que si les pujades dels tipus d'interès acostumen a portar baixades semblants en el preu de les accions, ahir va passar el contrari.

L'indicador Ibex 35 de la borsa espanyola va arribar al nivell màxim de tota la seva història al tancar a 13.116 punts. Les pujades van ser comunes a la majoria de les places borsàries europees que, segons els analistes, ja treballen amb la hipòtesi d'uns tipus d'interès del 3,5%.