El fill de Clint Eastwood s'estrena com a protagonista en 'El viaje más largo'
Scott Eastwood comparteix cartell amb Britt Robertson en aquesta comèdia romàntica basada en una novel·la de Nicholas Sparks
‘El viaje más largo’, l’última adaptació cinematogràfica d’una de les novel·les de la prolífica i exitosa factoria de Nicholas Sparks, no és precisament 'Harry el Brut' ni 'Infierno de cobardes' ni' Pengem-los ben amunt'. De tant en tant, no obstant, mentre van transcorrent dues històries d’amor paral·leles separades pels anys, la pantalla del cine s’omple amb algú que provoca un eco d’aquells títols, una presència física que és com un estrany i impossible viatge en el temps. Aquesta cara, aquesta mandíbula, aquests ulls… No hi ha dubte. És Eastwood. No Clint, sinó Scott, però Eastwood.
Al veure’l en persona, assegut en una habitació d’un hotel a prop de Central Park, ja sense la màgia de les càmeres, les diferències del fill de 29 anys i el progenitor de 84 es fan més òbvies. El fill és una mica més baix que el pare. També es diria que més afable, encara que acusa el cansament d’uns dies de viatge entre rodatges i feina a Alemanya i Toronto i no fa el més mínim esforç, almenys aparent, per contenir els badalls, a ritme de pràcticament un cada tres minuts. La semblança física, malgrat les distàncies, segueix intensament present i quan se li esmenta es limita a contestar: “És una bogeria, ho sé”.
És obvi que Scott Eastwood està acostumat que li facin preguntes sobre el seu pare. No les busca, però tampoc les defuig, encara que a vegades les contesta amb evasives, educades però eloqüents. Ja fa uns quants anys que ho fa, especialment des que, ficat en el mateix camp professional, va decidir començar a utilitzar un cognom amb pedigrí.
No ha sigut sempre així. Quan feia els seus primers passos en el cine, el noi que buscava fer-s’hi un lloc era Scott Reeves, com la seva mare, Jacelyn Reeves, l’hostessa amb qui el mític actor, director i productor va tenir un idil·li (i una filla a més de Scott) i amb qui va viure els primers anys de la seva vida a Hawaii. Amb aquest nom el jove actor figura, per exemple, als crèdits de 'Banderes dels nostres pares', el seu primer treball en cine, un cameo. El seu pare dirigia i li va aconseguir una audició, però Scott es va quedar molt lluny del protagonista per al qual va fer la prova.
Dir les frases i fer la teva feina
També va aparèixer com a Scott Reeves en tres pel·lícules petites i a 'Gran Torino', una altra trobada amb el seu pare darrere de la càmera. Però el 2009, quan va tornar a col·laborar amb ell a 'Invictus', ja era Scott Eastwood, el mateix que també va tenir un paper en l’última entrega en 3D de 'La matança de Texas', o amb Brad Pitt a 'Corazones de acero'.
“Quan era jove em volia demostrar a mi mateix que no seria un tipus que cavalca en el cognom del seu pare, em volia provar que podia aconseguir papers per mi mateix. Però a mesura que et vas fent gran t’adones que no importa, realment no importa. Has de sortir, dir les teves frases i fer la teva feina”, explica. “Vaig anar guanyant confiança, em sentia còmode amb mi mateix i vaig pensar: ‘¡Què dimonis!, sé qui sóc, sé que puc treballar com a actor i faré servir el meu cognom perquè és meu, és qui sóc”.
Ara ha d’estar preparat perquè el món també el descobreixi. Si fa un parell d’anys el seu atractiu es va fer viral gràcies a un reportatge de moda a la revista 'Town & Country' en què cridaven més l’atenció els seus pectorals i els seus abdominals que la roba que portava, amb 'El viaje más largo' el jove Eastwood té el seu primer paper protagonista en una producció de gran estudi, i això representa entrar en una nova dimensió, per més que ell s’esforci a recordar que havia tingut protagonistes abans en cintes de baix pressupost i petita distribució. “Fa 12 anys que m’hi dedico, sumo 27 pel·lícules –subratlla–. La gent se n’oblida”.
"Típicament sensibleres"
L’elecció d’un projecte de Sparks per fer aquest salt no l’ha fet sense pensar. “Jo crec que és important conèixer el teu públic, saber qui són i en quines pel·lícules un estarà bé”, diu un Eastwood que qualifica de “típicament sensibleres” les adaptacions de l’autor factoria, encara que ràpidament aclareix que ho diu “amb una mica de reverència” i es declara “un gran fan” d’'El quadern de Noa', un dels títols de l’escriptor, que també ha vist arribar al cine, entre altres, 'El missatge en una ampolla', 'Un camí memorable', 'Nits a Rodanthe' i 'Un lugar donde refugiarse'. Eastwood assegura que el va atraure un guió “bo” i, sobretot, l’elecció “improbable” de George Tillman Jr., el director de 'Notorious'. “Havia vist 'Hombres de honor' i realment m’havia agradat. Així que vaig pensar que ell podia fer una aportació valenta o crua a una pel·lícula de Sparks, una aportació cool”. És una de les diverses vegades, en l’entrevista, en què apareix una de les seves paraules fetitxe.
Eastwood reconeix que el seu personatge li agradava. El protagonista d’'El viaje más largo' és Luke Collins, un jove ranxer que competeix professionalment muntant toros i que, tot i quedar greument lesionat en un dels rodeos, segueix intentant convertir-se en un campió. Reconeix que les escenes sobre els toros no les va protagonitzar ell, sinó verdaders professionals d’aquest esport i especialistes, però una vegada va acabar el rodatge se’n va anar amb uns amics a un ranxo i va pujar en un toro. “No volia sortir a promocionar la pel·lícula sense haver-ho provat”, explica l’actor, que treu el seu mòbil per ensenyar orgullós la seva foto sobre la bèstia, que ara és la imatge que veu cada vegada que engega l’aparell.
Estirps cinematogràfiques
Només van ser uns segons, però entre l’experiència i la gent que ha conegut, ara parla amb admiració dels 'bullriders'. “Són homes realment 'cool', són 'badass' (una altra de les seves paraules fetitxe, que es pot traduir per fantàstics). No estan per tonteries i molts d’ells l’únic que intenten és alimentar les seves famílies”. Com no podia ser d’una altra manera en una pel·lícula de Sparks, a 'El viaje más largo' també hi ha, i sobretot, idil·li. El personatge d’Eastwood s’enamora d’una noia d’un món radicalment diferent del seu, una estudiant d’art, Sophia, que interpreta Britt Robertson, l’única dels quatre actors principals del repartiment que no prové d’una família de cine. I és que, juntament amb Scott Eastwood, la cinta inclou dos noms clau en dinasties del setè art: en la història d’amor paral·lela, els protagonistes són Jack Huston –nét de John Huston i nebot d’Anjelica– i Oona Chaplin, filla de Geraldine i néta de Charlot. “Quan ets part d’una família de cine, no és anormal pensar que els descendents també s’hi dedicaran perquè és el que coneixen, és amb el que creixen. És el que t’envolta i marca la manera com es desenvolupa la teva vida”, raona Eastwood.
Ara Scott està rodant el projecte sobre Edward Snowden que dirigeix Oliver Stone, en què interpreta un agent de l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units. També està embarcat en 'Diablo', una pel·lícula que protagonitza i en què dóna vida a un veterà amb estrès posttraumàtic i amb la seva dona segrestada. A més, en aquest últim projecte és productor, i ja és “la tercera o quarta vegada”, com s’encarrega de recordar. “Des de molt aviat estava preparat per fer aquest pas, perquè conec la indústria, el procés, el que fa falta. ¿Per què no ho he de fer? ¿Perquè sóc jove? Des d’adolescent sempre he pensat que t’has de diversificar. Aquest va ser el meu principal motor des que vaig anar a la universitat: actuar, treballar en diferents coses… És qüestió d’estar a punt per si una falla o no funciona”.
Notícies relacionadesAquesta filosofia són més que paraules per a Scott Eastwood, per a qui el cine no ho és tot. Va començar a guanyar diners en ocupacions diverses: va fer de cambrer, d’aparcacotxes i va treballar en la construcció. Fa uns anys, va comprar a la ciutat de San Diego amb uns amics un dels seus bars favorits (“vaig veure una oportunitat de negoci i vam pensar a fer una cosa cool”).
També està embarcat a preparar la seva pròpia marca de whisky, que, aclareix, no està preparant amb aigua de Carmel, la localitat californiana on viu i d’on va ser alcalde el seu pare. (“Això va ser un error de la premsa”). És una aposta vital. “La meva carrera d’actor es podria evaporar, però si això passa… bé. Podria fer una altra cosa, ser bomber o productor… La meva carrera d’actor no em defineix”.
