Happy new beard

John Rooms: "Al món barba hi arribo per friquisme"

“Perdona, ¿et puc tocar la barba?”. Amb aquesta pregunta el pot parar pel carrer John Rooms (Tarragona, 1977). I li funciona. Amb el seu soci Néstor Alriols és el creador de Macho Beard Company, una línia de productes naturals,ceres i olis –aviat arriba el tint– per cuidar la barba i el bigoti. “Al món barba hi arribo per friquisme. Hi estic obsessionat: fins i tot hi somio”, assegura després de posaramb uns ulls blaus que traspassen. “Jo volia tenir la barbacuidada i agradar a més a la meva parella. Així que em vaig anar embolicant. Abans la barba s’associava amb deixadesa, descurança. Jo mateix he viscut alguna experiència desagradable, com que no et donin el canvi a la mà en un supermercat. Però l’home ara es mima moltíssim. I aquí entrem nosaltres, per cuidar els que cuiden la barba”.

En donem fe. Vam assistir a la presentació, al Nasty Garage de Barcelona, de Macho Beard Company, i la genthi va anar niquelada. Pantalons de tub. 'Sneakers'. Camises negres. Caçadores de cuir. Alguna gorra de plat. Tirants. Algú fumant en pipa. Peces 'vintage'. Tatuatges i arracades. Corbatins. I barbes, moltes barbes. De mariner, afilades, de Rasputin, les famoses 'full beard' dels 'hipsters'... Aquella nit, ia ritme de rock clàssic, diversos barbers arreglaven la pelussera del personal. De fons, entre màquines del milió i balesde palla, hi havia un Chewbacca de mida natural. El pelut de 'Star Wars' presidia la sessió.

“La idea de Macho comença a San Francisco, on vivia ion vaig conèixer una persona que em va ensenyar fórmules essencials. Una vegada a Barcelona, vam començar a treballar amb les pocions, com en dic jo”, explica John, amb un abarba que segueix una estètica que té matrícula i any: Califòrnia,anys 70. “Tinc ànima de rocker. M’hauria encantat ser una 'rock star' o un cantant folk, viure al límit i morir enun escenari. Però vaig tard. Fa poc he començat a tocar la guitarra. Aquest toc l’hem traslladat a la nostra gamma de productes, amb l’aspecte 'vintage' dels envasos”.

Macho Beard Company reivindica l’ofici de barber. “El perruquer rara vegada afaitava I ara s’estan formant al màxim, perquè el negoci de les barbes va a més”, assenyala un convençut que Barcelona és territori beard. “També el nord d’Europa. I, i això és al·lucinant, Mèxic. Allà les coses estan canviant moltíssim. Es miren els EUA”. John és dels que arruguen el bigoti quan li pregunten per campanyes com la de Movember sobre el càncer de pròstata i testicular.“Tot l’any hauria de ser Movember".

¿I què somia que li passa a la seva barba? “Doncs que mel’han tallat i coses així. Crec que sense la barba no seria jo. És com una màscara, suposo que per semblar més dur i deixar enrere el meu aspecte de nen. A mi em demanaven el carnet fins i tot amb 20 anys per entrar a les discos”. Llavors era barbamec. El seu present és barba, amor i rock and roll.

Manel Vallecillos: "Els barbers ara estem disfrutant moltíssim"

“Vaig començar com a perrurquer als 15 anys i ara en tinc 44, així que són gairebé 30 anys d’ofici”, calcula Manel Vallecillos, ànima de Distinto, una molt recomanable barberia d’Olesa de Montserrat (Barcelona). “Vaig començar fent home idona, però a l’any i mig vaig decidir dedicar-me només a home. Jo ja era barber quan la paraula no estava ni tan sols ben vista”, presumeix.

Manel va a l’estudi de fotografia ben arreglat,amb un aire mig valleinclanesc mig Chicago anys20. “És la meva manera de presentar-me al món.Nosaltres som els homes de confiança de molts altres homes, i això és una gran responsabilitat. Reconec que, personalment, abans no em cuidava tant i que m’he deixat influenciar pel món de la barberia, que ha experimentat un canvi enorme, a millor. És una bogeria el que està passant des de fa uns anys a Espanya amb aquest ofici. Estem disfrutant moltíssim”, reconeix algú que té una companya, assegura, que ara no el sabria veuresense el seu frondós apèndix.

Quan li demanem que ens doni algun referent, parla d’El padrí II com la seva pel·lícula totèmica. També cita 'Jersey boys', de Clint Eastwood. “I m’agrada la música dels nous romàntics dels 70 i 80: Spandau Ballet, Duran Duran... Per a mi, l’elegància és primordial”.

Per últim, li demanem que ens detalli el ritual d’arreglar una barba. “Faig seure el client a la meva butaca de barber anys 40 –que van super buscades,per cert–, estudio les seves faccions,escolto les seves demandes i entre tots dos arribem a un acord. Abans de donar forma a la barba preparo la pell a consciència, aplico tovalloles calentes, faig un massatge amb oli de romaní...Després marco pòmuls i rebaixo pèl, sempre am buna bona brotxa i navalla, això és fonamental”.

Isidro Olmo: "Alguns nens em prenen pel Pare Noel"

“Aquesta anècdota em va passar fa uns dies –explica Isidro–. Estava prenent un cafè en un forn i un nen petit, agafat a la cama de la seva mare, em mirava fixament, sense parpellejar. De seguida ho vaig entendre: no és la primera vegada que em confonen amb el Pare Noel dels anuncis de Coca-Cola. Jo em vaig posar el dit als llavis, li vaig fer el gest de guardar silenci i ell va somriure i em va tornar un gest afirmatiu. Sense pronunciar cap paraula hi va haver una connexió preciosa. No. No faig de Pare Noel a cap centre comercial –en privat sí, és clar–, encara que crec que passaria fàcilment el càsting [riu]. Jo sóc soci fundador de la Reial Companyia Òpera de Cambra de Barcelona, que treballa per la recuperació del patrimoni escènic musical del segle XVIII. Rescatem partitures inèdites i les gravem amb una discogràfica d’autor que després distribueix Harmonia Mundi Internacional. ¿En vol un exemple? Les òperes del Händel català: Domènech Tarradellas”.

“A mi tant me fa que portar barba sigui moda o no. Tinc 50 anys i vaig decidir que la barba formava part de mi molt jove. Vaig créixer amb els anuncis de la televisió en blanc i negre que t’animaven a rentar-te els cabells i a afaitar-te, i això és el que fèiem tots. Però, als 19 anys, em vaig començar a quedar calb. El meu avi explicava que, acabada la guerra civil, els republicans, per no ser assenyalats pels falangistes, s’afaitaven, i això em va afectar molt. Així que vaig començar a deixar-me barba i a veure que era vermella, pèl-roja i daurada. A la tele feien 'Vicky, el vikingo' i a mi m’agradava molt el pare, Olaf. Així que aquí em té, fet un 'daddy'”.

Xavier Punyad: "Aquest tret tan masculí"

“Sempre he portat barba, però des de fa dos anys la cosa ha anat a més”, explica Xavier Punyad, barceloní de 36 anys, que té un negoci de jocs de taula i és client de La Barberia de Gràcia, un dels temples de referència. “Jo he notat a Barcelona una autèntica revolució de barbuts, una revolució merament estètica, així que em vaig animar. Ara vaig pel carrer i somric a quantitat de tios com jo. Et fixes en com s’arreglen, en com porten el pentinat i és curiós com la barba és un bon motiu per iniciar una conversa”, explica algú que es pren de broma que li diguin ZZ Top o llenyataire. “És que a sobre porto camises de quadros”, reconeix amb un somriure de gafapasta que la barba no amaga.

La cosa necessita dedicació. “Quan m’aixeco, per exemple, sembla que he sortit de la centrifugadora. I quan vaig a la platja, me l’he de pentinar cada vegada que surto de l’aigua. Però la calor no és problema”, assegura. Encara que ara no té parella, quan n’ha tingut ha estat ella la que li ha demanat més pèl, per favor. “No és el meu cas, però jo he vist com els nois han passat d’anar superdepilats, tipus David Beckham, a anar, no amb una barba de tres dies, sinó amb barba de sis mesos, una barba frondosa com la meva. Si és que al·lucines veient els models publicitaris: la majoria se n’han deixat”. Ell segueix pàgines web de barbuts, sobretot americans, que reivindiquen “aquest tret tan masculí”. I distingeix zones de Barcelona per la barba. “Em sento molt integrat al meu barri, Gràcia, i a Sant Antoni, el Poblenou i el Born, que són de modernets”.

BARBERÍAS AMB ENCANT

Ja veurem el 2015, però el millor barber del 2014 a Espanya ha estat, a criteri dels professionals del sector que l’han votat, el riojà Álvaro Calvo. Amb 36 anys, treballa en aquest negoci des dels 14 i va començar ajudant el seu pare a escombrar el terra de la barberia. El seu local és a Logronyo i, com tots els grans, té nom artístic propi: Álvaro The Barber. “Tot va sorgir quan em vaig començar a ficar a les xarxes socials, perquè molts barbers internacionals posen el seu nom de pila i després hi afegeixen el The Barber, així que és una forma que em trobin més fàcilment”, explica. El seu col·lega José Pablo Figueiras, de Barbería Chicho, és qui ha rebut el premi a la millor barberia de l’any. És a Ourense, es remunta al 1968 i és una de les barberies més antigues que queden a la ciutat. A més, Ismael Mochón (Surbarber), ha aconseguit el premi al millor barber revelació.

Per saber on són i quins serveis ofereixen les millors barberies espanyoles i estar al dia de totes les novetats es pot consultar la pàgina Barberiasconencanto i també Nosinmibarba, un portal d’estil de vida masculí en què la barba té el lloc que es mereix. “Perquè la barba és més que només pèl facial, és una actitud, un element de masculinitat ben entesa, d’elegància i de sofisticació, entre altres coses”, defensa el seu creador, Carles Suñé.

MACHO BEARD COMPANY

Es presenta com la primera línia completa espanyola de productes per a la barba i el bigoti. John i Néstor presenten de moment nou productes 100% naturals creats amb “molt amor i rock and roll”. Oli per a barba Lamberjack Growing, 23 €; oli per a barba San Francisco, 13,10 €; pastilla de sabó per a barba 22,50 €; cera suau per a bigoti, 14,75€... Tenen botiga on line www.machobeardcompany.com 

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

LA BARBERIA DE GRÀCIA. Jordi Pérez està al capdavant del negoci que va fundar el seu pare el 1964. A més de formar molts professionals, ha obtingut recentment les tres estrelles TheQhair que certifiquen la qualitat de les perruqueries. És la primera i única barberia a Espanya que rep aquesta distinció. “Estem llançats”, proclama. www.labarberiadegracia.net

MODELS FRONDOSOS. La passarel·la i la publicitat s’han omplert de pèls. La retrosexualitat creix i diuen els que hi entenen que aquest 2015 també serà un any de molts i cuidats bigotis. L’era dels models de cares acriaturades i imberbes està rasurada. ¡Llarga vida al growing! Aquí teniu tres dels seus millors apòstols. A l’esquerra, Spyros Christopoulos, un dels models revelació de l’any, un grec de cabells arrissats castanys i abundants, espessa i frondosa barba i intensos ulls verds. Al centre, l’actor, ballarí i model francès Benjamin Dukhan, que va arribar a la passarel·la de la mà de Jean Paul Gaultier. I una altra cara que no s’oblida fàcilment, la de Patrick Petitjean.