Giuseppe Catozzella:"Encara que els costi la vida, els immigrants ho seguiran intentant"

A aquest milanès de 38 anys i somriure ­contagiós li canvia la cara quan obrim EL PERIÓDICO del 16 de setembre i llegim un titular: La tragèdia que no para. I a conti­nuació: “Centenars d’immigrants moren davant les costes de Líbia a l’enfonsar-se dos vaixells amb 690 persones. Els passants van enfonsar una embarcació per un motí”.

“Em produeix una tristesa infinita. És una gran injustícia. Això s’hauria d’acabar. No hem de permetre que les màfies que trafiquen amb persones se segueixin lucrant. Però el problema és que no els volem aquí. Per això estem permetent que segueixin morint. Aquesta és la pura veritat. Si volguéssim canviar les coses es faria en unes hores, amb un corredor humanitari als països d’origen”.

50.000 immigrants subsaharians han arribat a les costes italianes els primers sis mesos de l’any. Vostè es refereix a aquesta carrera d’obstacles com el Viatge, amb majúscules.

En molts llocs de l’Àfrica la gent parla del Viatge com d’un destí marcat. Ja al néixer, les criatures tindran dos camins: faran el Viatge o no el faran. En un moment de les seves vides hauran de prendre aquesta decisió: marxar o quedar-se. Tota la seva joventut gira al voltant d’això. Si són diversos germans, un es prepararà per al Viatge i ajudarà després la família quan pugui enviar diners. És gairebé mitològic. Tots han sentit histò­ries, tots coneixen algú que ho ha aconseguit, però del que no es parla gaire és del que els espera durant el Viatge.

¿Per què el Viatge canvia qui el fa?  

Perquè pel camí es perd una part d’humanitat, perquè durant setmanes o mesos ets tractat pels traficants com un animal, com una mercaderia. Part de la teva pietat es queda a la sorra del desert. Per escriure aquest llibre em vaig entrevistar amb més de 30 noies i totes ­coincideixen. 

¿Perquè es va decidir a escriure la història de Samia en primera persona?

Perquè ella ho va fer abans. Totes les vicissituds del Viatge de Samia són reals. La seva sortida des d’Addis Abeba (Etiòpia), les mil calamitats fins a arribar a Trípoli cinc mesos després, tot això és real. Quan Samia trobava una connexió a internet escrivia a través de Facebook a la seva germana, que viu a ­Amsterdam, i li explicava tot. Tot això em va ajudar a escriure el seu relat en primera persona. Encara que suposo que volia fer una cosa més literària i distanciar-me del reportatge periodístic. M’interessava que la seva història, que és molt potent, arribés al lector a través de les seves pròpies paraules.

¿I la reacció l’ha sorprès?

Molt, perquè hi havia el temor que aquesta història fes por o, pitjor encara, fàstic i rebuig. Però les crítiques han sigut tan excel·lents que s’ha convertit en un fenomen. Aquesta història ha entrat a les escoles a Itàlia. Ha guanyat el premi ­Strega. I això és fenomenal.

Allà hi havia el seu amic Roberto Saviano, l’autor de ‘Gomorra’, per animar-lo a continuar escrivint. 

Sí. Roberto està una mica boig, com jo [riu].

Xoca llegir la reacció de Samia, que va participar en els Jocs de Pequín i no va poder arribar als de Londres, a l’entrar per primera vegada en un hotel o calçar-se unes vambes noves.

Això ho he pogut comprovar fa un mes al veure com era casa seva, Mogadiscio. El Ministeri d’Exteriors italià no em va permetre viatjar a Somàlia a causa de la guerra quan estava preparant el llibre, però ara sí que ho he pogut fer. Crec que he reflectit bé l’ambient, malgrat no haver-hi estat abans, tot i que les coses estan molt pitjor de com les descric.

¿’Córrer sense por’ arribarà a Somàlia?

Sí. Amb un projecte finançat per l’ONU. Un alt funcionari de l’ONU va llegir el llibre i gràcies a ell s’ha decidit que, des d’aquest any, el 18 d’agost sigui el dia de Samia a Mogadiscio. Per això he viatjat fins allà.

¿I creu que val la pena l’intent? 

No és el que pensi jo, és que és l’única esperança de molta gent en països en guerra o sumits en la misèria. Encara que els costi la vida, ho seguiran intentant.

Quina terrible contradicció la de néixer al costat del mar sense poder-lo trepitjar i acabar al fons del mar. 

Sí. És un dels símbols més forts d’aquesta història.

¿D’on treia Samia la força sent tan poca cosa?

El seu pare li deia “guerrera”, però l’autèntic revolucionari és ell, per inculcar a les seves filles uns valors basats en la llibertat en un país dominat pel fonamentalisme islàmic. Recordi que Samia havia de córrer a Moga

Un relat guanyador que arribarà al cine

Més que batre rècords, 'Córrer sense por' ha estat un fenomen editorial a Itàlia. Ha estat finalista del premi Strega, el guardó literari més prestigiós, i ha guanyat el premi Strega Giovani 2014, com el llibre més votat pels estudiants de secundària. “La novel·la es publicarà en 22 països, incloent-hi Somàlia i, encara que 

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

no puc avançar gaire, aquesta història arribarà als cines. Serà una coproducció italobritànica”, desvela el seu autor.

En català l’ha editat Sembra Llibres i en castellà Grijalbo.