"He quedat tarat"

DE PRIMERA MÀ

Germà gran televisiu

Abans de convertir-se en 'Hermano mayor' (set temporades a Cuatro), era el petit de tres germans. Pedro García Aguado. Toto, per a la família i els amics. S’ha de buscar en bosses per casa seva per descobrir les seves medalles olímpiques. Exesportista d’elit amb autobiografia a les prestatgeries d’autoajuda (Mañana lo dejo). El seu currículum tempestuós va començar amb la separació dels seus pares. Una “separació complicada”. Als 12 anys, la seva mare se’n va anar de casa, el seu pare es va quedar sense feina. Va passar d’un col·legi d’uniforme a un altre en què “et clavaven unes quantes bufetades només d’arribar”, recorda. Als 18, va saltar a un conte de fades amb xandall: waterpolista amb medaller d’or. 17 anys d’èxits amb l’aigua al coll a la piscina; 14, amb l’aigua al coll a terra, enganxat a l’alcohol i a les drogues.

Ara té 45 anys. “És com si en tingués 11”, diu ell. Són els que fa que està net. Dirigeix el Centre Psicopedagògic Tempos a Barcelona i és promotor d’aprenderaeducar.org (entrenament per a pares). Després de firmar tres llibres terapèutics, s’ha atrevit amb la novel·la: Cuaderno de rebeldes (Plataforma Editorial). Ficció també amb ensenyament moral i acné. 

Parla de si mateix com si donés la lliçó. Es nota que ha passat per moltes teràpies. Respon gargotejant un foli. “Així ordeno les idees”, es justifica. A l’exwaterpolista se l’ha de buscar a terra. “Jo no jugo amb l’aigua”. Tossut. Supervivent. La seva primera dona li acostuma a dir que té una flor al cul. “A vegades penso una cosa i se’m concedeix”, jura.

VIDA

Ha estat campió del món i or olímpic de waterpolo.

Sí.

Està còmode amb l'aigua al coll.

M’agradaria no tenir-la tan al coll. Però sí que és veritat que en aquells moments em movia com un peix a l’aigua.

Mide 1,92.

Sí.

¿Està a l'altura?

No, sempre s'ha de millorar.

Ja no es posa gats a la cara.

Sí [somriu]. 

És al·lèrgic als gats.

Acabes un entrenament i l’endemà hi ha un entrenament fort, però s’ha muntat una festa a la qual no vols faltar. Quan se’t fan les set del matí, comences a pensar: “¿Per què vaig venir?”. Però ja és tard. I decideixes que no vols passar vergonya trencant-te en l’entrenament.

I et poses un gat a la cara.

Et poses un gat a la cara. Un pensament molt intel·ligent per evitar anar a l’entrenament. Toco un gat i se m’inflama tot.

Va arribar a beure al sopar 2,5 litres d'alcohol.

I més [murmura]. Jo al final em tirava dos i tres dies bevent. Per això prenia cocaïna. Jo em considero més alcohòlic que cocaïnòman.

Ho va ser durant 14 anys.

Ho sóc, ho sóc. Ho segueixo sent, però ja no consumeixo.

I fa 11 anys que està net.

Sí, sí. Net de veritat. 

¿El seu moment més 'kamikaze'?

Quan em van repescar per a la selecció, el 2003. Em vaig entrenar dos dies i vaig anar a un sopar d’equip. Jo ja sabia que l’armaria, però m’era igual. M’era igual on acabaria. Ja vivia amb la meva mare, perquè m’havia separat de la meva segona parella. Era: o acabo mort o em porten a algun lloc on em puguin tractar.

¿I on va acabar?

Vaig acabar a casa de no sé qui sentint-me fatal, sabent que tenia dues filles que no em mereixia. Vaig agafar el cotxe per tornar a casa i em vaig voler estampar contra la mitjana, però no vaig ser valent.

¿De veritat ho va pensar?

És clar, però no era una qüestió de “pobra víctima”, sinó de “que covard”. No volia donar la cara. Perquè l’havia armat. M’expulsarien de la selecció. Però vaig arribar viu a casa, em vaig tirar tres dies dormint i li vaig dir a la meva mare: “Necessito ajuda”.

¿Algun perill de recaiguda?

Sempre n’hi ha. Morts, enamoraments, coses emocionals. [Agafa aire]. La mort del meu millor amic, Jesús Rollán [també jugador de waterpolo, també addicte. Es va suïcidar el 2006]. Aquest va ser un moment difícil. Pensava que si jo hagués estat en els seus grups de teràpia, l’hauria ajudat. No crec que ho hagi superat.

¿No?

No.Fa mal. Fa molt mal.

¿Per què?

Perquè no el van portar als llocs on l’haurien d’haver portat.

¿Què no el deixa dormir?

Les meves filles. Estic obsessionat perquè es puguin valer per elles mateixes. Ensenyar-los que per a petits moments de felicitat hauran de passar molts moments de merda. I que en aquells moments de merda també es pot trobar la felicitat [riu].

TREBALL

Va guardar les seves medalles d'or i va començar a fer de conserge en un hotel.

El conserge hi pintava més que jo. Era ajudant de recepció. Un grum em va dir: “Cony, Pedro, ¿com has acabat aquí amb el que has sigut?”. ¡Cop a l’orgull! “D’acabar, res –li vaig contestar–, jo començo aquí i l’any que ve potser estic dirigint això, per tant recull aquesta maleta” [riu]. Però dins d’aquesta frase en realitat hi havia 900 euros al mes a no sé quants quilòmetres de les meves filles.

¿La fama també és addictiva?

Si no l’has viscut, sí. Jo l’he viscut 17 anys. No m’interessa el copet a l’esquena. M’interessa estar en pau amb mi mateix i poder mirar-me al mirall.

Quina ironia: el coneixen com a ‘Hermano mayor’ i a casa seva era el petit.

Sí, sí. Personalment, m’agradaria treballar més tranquil.

¿I per què ho fa?

¿Per pagar factures? ¿Sap on és la meva vocació real?

¿On?

A donar conferències a nois, a pares. Comunicar.

Diuen que entre vostè i Supernanny deixen poques ganes de tenir descendència.

Diuen que som l’autèntic anticonceptiu. I tot i així la gent segueix tenint fills.

Un consell perquè els fills no es descarrilin.

Autoritat i carimyo.

AMOR

Un addicte trenca molts cors.

[Assenteix] I un addicte es llança sense xarxa moltes vegades a certes relacions.

S'ha posat un escut.

Dic: “Tinc molts problemes, la feina, les meves filles... Tinc una energia limitada. No em puc enamorar”.

¿No s'ha tornat a enamorar?

Dic: “Tinc molts problemes, la feina, les meves filles... Tinc una energia limitada. No em puc enamorar”.

També és una qüestió de confiança.

Possiblement. [S’ho pensa. Dispara]. Encara que la gent digui: “Que bé que has quedat”, jo he quedat tarat. Absolutament tarat en el que té a veure amb les emocions.

Ha estat en una muntanya russa.

Exactament. 

¿Ara està pujant o baixant?

Estic en una plana agafant aire per començar 12 capítols d’Hermano mayor.

Estem a la part de l'amor, no de la feina.

És que a mi la feina m’absorbeix tota l’energia. No tinc temps per a l’amor.

Sembla una excusa.

No tinc temps per a l’amor, però sí per al sexe [riu].

¿A quantes dones ha demanat perdó?

A totes les d’abans de recuperar-me. Després, a cap. He sigut molt sincer amb totes.

¿Què és el més dur que le ha dit una dona?

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Que sóc molt fred, que sóc un monstre.

¿Ha menjat anissos?

Sí, en algun moment he sigut feliç amb una dona. Però reconec que sóc un analfabet en el tema de dones.