Claire Williams: "Hi ha més dones a la F-1 del que la gent es pensa"

El que es triga a fer menys de 15 voltes al circuit de Montmeló. 20 minuts. És el temps que, amb el cronòmetre a la mà, l’equip Williams de F-1 ens va deixar amb la cap, Claire Williams, aquesta anglesa de 38 anys i ulls verds que està al capdavant de l’escuderia des que, el març del 2012, el seu pare i fundador, sir Frank Williams, va anunciar que li cedia el comandament. Cinc minuts els va consumir Julio amb les fotos, així doncs la millor estratègia era accelerar des de la graella de sortida. Altres esperaven torn.

"Talons a la fórmula 1, sí, ja ho veu. Una mica de glamur, ¿no? Però només per als actes promocionals. Al circuit no em veurà amb un vestit negre com aquest" [riu].

Sí. Són les arrencades una mica misògines dels periodistes els que li recorden que viu en un univers molt masculí. O no tant. "Miri, el que compta és que estimo amb passió la F-1 i m’he preparat per assumir aquesta responsabilitat. La meva gent es fixa més en la meva capacitat per fer créixer l’equip i fer-lo competitiu que en la meva condició de dona, l’hi asseguro". Aquest respecte, sosté, el viu a tots els circuits, també a Abu Dhabi i Bahrain. "Ja li dic que per a mi no és cap problema, ho veig com una cosa normal. I, sincerament, mentre tingui la confiança dels meus, tant me fa el que pensi la resta. Sí que és veritat que m’agradaria ser un referent per a altres dones, i tant de bo alguna més s’animi a entrar en càrrecs directius. Ja hi ha moltes dones treballant a les escuderies en llocs vitals, com el departament d’enginyeria. De fet, hi ha més dones a la F-1 del que els aficionats es pensen quan veuen les carreres dels diumenges a la televisió".

Però ¿quan veurem una dona al volant d’un bòlid en la carrera dels diumenges?, insistim. "Sincerament, no sé quan passarà això, però passarà. Tinc molta curiositat per veure mitja graella plena de dones. Nosaltres som abanderats. Ja tenim una dona pilot i això és un èxit enorme per a l’equip i per a la F-1".

Es refereix a l’escocesa Susie Wolff, que participa en diverses sessions d’entrenaments lliures del Mundial. Ara Wolff és l’única pilot en la màxima categoria de l’automobilisme mundial, després de l’accident i la posterior mort de María de Villota.

Patrocinada per Martini

Aclarim que aquesta trobada amb Williams filla va tenir lloc a Barcelona, a la terrassa que el seu patrocinador, Martini, va instal·lar al passeig de Joan de Borbó, coincidint amb el Gran Premi d’Espanya. Ella coneix la ciutat, hi ha fet turisme alguna vegada. Però no aquest cop. Ara no hi ha temps. L’ara és el circuit, on Williams, amb el finlandès Valtteri Bottas, va quedar cinquè i on va guanyar Lewis Hamilton. L’equip Williams es va col·locar cinquè a Montmeló en el Mundial de constructors.

Aquesta és una temporada en la qual, més que mai, la diferència la marquen els cotxes, no els pilots. I Mercedes està intractable. "Això és així. És evident –confirma Claire–. Però aquest començament del Mundial no ha pogut ser millor per a nosaltres. És important aconseguir punts en cada carrera, mantenir els dos cotxes en bona posició, si és possible entre els 10 primers. És l’objectiu realista que ens hem traçat".

Un petó per a Bottas i Massa

Per la porta acaba d’entrar un noi menut, rosset i de pell molt blanca. És el pilot finlandès Valtteri Bottas, a qui Claire fa un petó amb una actitud maternal. Passarà el mateix amb l’altre crac de l’equip, el brasiler Felipe Massa. "Són bons nois. Felipe és divertit i molt seriós quan toca, un home d’idees fixes i molt decidit. Reunia tots els requisits per estar a Williams i s’ha adaptat perfectament al perfil de l’equip. S’avé amb tothom. Malgrat tot el que ha aconseguit a Ferrari [on va estar des del 2006 fins a l’any passat], s’ha pres la seva arribada a Williams com un nou repte en la seva carrera. Ell ens ha ajudat a apujar el nivell de l’equip i ens està portant on volem ser. Tant de bo pugui seguir creixent com a pilot i que aquesta relació duri", reconeix.

Tot i que va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat de Newcastle, Claire ha mamat les carreres de cotxes tota la seva vida. Treballava a l’ombra del seu pare, tota una institució, durant els estius, tan bon punt s’acabaven les classes. I abans d’incorporar-se seriosament a l’empresa familiar el 2002, va estar portant la premsa del circuit de Silverstone (Gran Bretanya).

El meu pare, el meu ídol

"¿Que quin és el millor consell que m’ha donat el meu pare? ‘Treballa molt’. No és un home de gaires consells, però he après tant observant-lo, estant al seu costat... El que em diu sempre és que continuï així, posant-hi els cinc sentits, sense abaixar mai la guàrdia. Ell és la meva inspiració i el meu ídol. I qualsevol consideració que em faci la tindré en compte, per descomptat. Tot i que també li haig de dir que quan haig de prendre una decisió, i en els dos últims anys han sigut unes quantes i molt importants, escolto a tothom, però també el meu cor".

La decisió transcendental a què es refereix és l’elecció del motor Mercedes per als seus cotxes. Abans era Renault. "Vam haver de fer molts canvis i això que no estàvem precisament en el nostre millor moment. Ho vam provar i va sortir bé. Va ser la millor opció", diu somrient la filla de Frank Williams, que també va ser a Montmeló.

L’equip que té la seva seu a Grove, que va ser un dels millors durant la dècada dels 80 i 90, una d’aquelles firmes llegendàries que encara segueixen en la F-1, va encadenar temporades nefastes, veient com altres equips desapareixien arrossegats, entre altres coses, per la crisi. De fet, per trobar les últimes victòries de Williams s’ha de recórrer a l’hemeroteca i remuntar-se fins al llunyà 1997, quan el canadenc Jacques Villeneuve va aconseguir la corona.

Així que aquí tenim Claire Williams, maquillada, de negre i amb talons, disposada a prolongar la història del seu cognom i a desmentir aquells que vaticinaven un final fosc per a Williams. Ella, de totes maneres, no és l’única cap d’un equip a la F-1: també hi ha Monisha Kaltenborn, al capdavant de l’equip suís Sauber.

Missió principal: aconseguir diners

"La F-1 tampoc ha estat al marge d’aquesta crisi –diu Williams–. I no em molesta reconèixer que el meu principal objectiu és buscar diners on sigui. Bé, bàsicament dels patrocinadors [riu]. Diguem que jo no estic en això per guanyar diners, sinó per aconseguir diners".

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

¿I li agrada aquest rol? "És que estimo la F-1. És una forma de vida i no la canviaria per res. És el que he vist sempre a casa i és el que espero seguir fent d’aquí tres dècades", assegura convençuda. Li preguntem si ha hagut de sacrificar la seva vida privada i respon: "Bé. La meva maleta és casa meva [riu]. Ara de debò: visc a una hora al sud de Londres, al camp, a prop de la feina però prou lluny per trobar-hi també el silenci i per poder estar amb la família i amb els meus amics i els fills dels meus amics". Ella no té fills. "Però sí parella", puntualitza.

¿I a vostè li agrada conduir ràpid? “M’he fet més gran i ara m’agrada conduir tranquil·la pel camp escoltant Bon Jovi, que és el meu amor platònic. A més, és que veus el meu pare [en cadira de rodes per la paràlisi que li va provocar un accident de cotxe el març del 1986 després de deixar el circuit Paul Ricard] i no pitges l’accelerador mai més. Jo, de moment, conservo tots els punts”.