Anar al contingut

Per conèixer Pau Donés com la palma de la seva mà

Li llegim la mà al líder de Jarabedepalo, que acaba de publicar el seu novè disc

Ana Sánchez

Per conèixer Pau Donés com la palma de la seva mà

periodico

DE PRIMERA MÀ

A ell li podria llegir la mà fins i tot una becària de bruixa. Només cal fer-hi un cop d’ull ràpid per tenir una radiografia sentimental. "A M O R", es llegeix tatuat al dors dels dits de la mà esquerra. "S A R A", afegeix l’altra. Ensenya les lletres traient pit. Sara és la seva filla de 10 anys.

Pau Donés. 47 'tacos', que segons els cànons dels 90, pesen menys que els anys. Pare solter amb tornada sentimental antiencomanadissa: "Jo sóc una ànima lliure". És la cara i la veu de Jarabedepalo (tot junt, d’una tirada, com la seva fama). Ja va pel seu 9è disc: 'Somos' [a la venda a internet i en botigues FNAC], però encara li segueixen preguntant qui és 'La flaca' que el va fer milionari fa 19 anys. Resposta de Trivial: una cubana anomenada Alsoris Guzmán Morales.

El cantant fa honor al seu encapçalament musical: "A la vida aprenem a base d’això, de garrotades", es justifica. "Però, al final, de totes aquestes petites o grans ensenyances acabes sortint tu". Ell ha acabat sortint un home de muntanya que mira la vida amb filtre Monty Python: procura veure sempre el costat positiu. Independent i caparrut. Tímid, jura ell, encara que ningú ho diria. I eminentment 'motard' (acumula al garatge una Harley, una Vespa i una Ducati 175). Els seus antecedents: el van fer fora de set escoles –"era dislèxic i hiperactiu"–, i viatja amb la mateixa maleta des de fa 16 anys. "Sóc fetitxista, sí. Si em regales una cosa que no m’agrada, te la torno".

VIDA

Ha llegit 10 llibres en tota la seva vida. 

O menys. 

És dislèxic. 

Sí. Com que em costa llegir, no m'agrada llegir.

Quina ironia. Vostè és un llibre obert: se'l pot llegir amb els seus tatuatges.

Sí.

En un braç, dues espines de sardines. Va arribar a menjar sardines tres vegades per setmana. 

O més. 

Quan va deixar l'agència de publicitat. 

Correcte. Amb aquest símbol vam començar en el grup

Tampoc va passar gana. 

No [somriu]. Amb aquestes galtes, ¿què vol? No, gana no.

Un altre tatuatge: un cor i una corxera sobre una bandera rasta. 

Sí [es mira de reüll el braç].

¿Vostè què té de rasta? 

La tira. Jo era superfan de Bob Marley.

Els rastes no se'n van a esquiar a Vaquèira. 

O sí. Fa dies que no va a Vaquèira [riu]. Hi ha una colla de 'surfetes' amb els seus 'dreadlocks' [rastes].

A l'altre braç hi té lletres japoneses: “Amistat, vida i amor”. 

[Assenteix]. 

¿Quants amics té? 

Mmmmm. Cinc. Amics que són com a germans, cinc.

¿I amors? 

Més d'un.

¿Menys de 10? 

No ho sabria dir. Vivim en una societat castrada per la religió catòlica.

¿Això és una excusa per tenir més d'una nòvia? 

No. El catolicisme és una excusa perquè només en tinguem una. I jo dic: de la mateixa manera que tinc diversos amics i estimo diversos germans, ¿no puc estimar diverses dones?

Per això té dos colibrís tatuats. 

Sóc ànima lliure. Aquí [s'assenyala l'estómac] tinc la lletra d'una cançó.

¿Quin? 

'Déjame vivir'. Una estrofa molt concreta: “Déjame vivir libre, pero a mi manera. I volver a respirar de ese aire que me vuelve a la vida”.

Té tatuat molt “amor”. 

Aquest [ensenya l'avantbraç] me'l vaig fer per a la meva mare, que va morir fa molt de temps. “Amor de mare. Núria”.

Li va tocar exercir de mare als 16 anys. És el gran dels quatre germans. 

Sí, això déu n’hi do. La vida t’ensenya a viure-la i a relacionar-te.

¿Per això ara no es compromet amb cap dona? 

Noooo, no té res a veure.

Por de l’abandonament. 

Jo em comprometo molt i molt.

Però amb diverses. 

Correcte [riu].

¿Ha plorat gaire? 

No. Jo he patit molt per no plorar. Em vaig creure allò “dels nens no ploren”. Quan ja vaig veure que plorar és molt sa, no vaig saber com fer-ho.

¿Què confessaria a punta de pistola? 

[Pensa].

Ha vist ‘Grease’ cinc vegades. 

Sííííí [somriu]. ¿A punta de pistola? Que mai vaig besar 'La flaca'. Quan ho anava a fer, em vaig quedar adormit. 
¿Es va quedar adormit? Perquè vam sortir de festa. Estava superenamorat d’ella. I a ella li agradava l’ajudanta de direcció. L’AJUDANTA de direcció. Però li vaig dir: “He d’anar-me’n al llit amb tu”. Em vaig estirar a sobre seu i després només recordo que em vaig despertar. I vaig escriure 12 versos que van vendre 2 milions de discos.

Vostè podrà resumir la seva vida en una tornada encomanadissa.

“Depende. De según como se mire, todo depende”.

L’èxit li va arribar amb una campanya de tabac.

Sí.

¿Aquesta fama crea addicció? 

Segons a qui, sí. A mi la fama no em crea ansietat.

¿Va tornar a Cuba a celebrar-ho amb alguna flaca? 

Sí, amb La flaca. Vam anar a tocar l’any següent al teatre Karl Marx.

¿I ho va celebrar bé? 

Bé [riu].

¿‘La flaca’ el va fer milionari? 

En pessetes, sí. Si ser milionari és tenir-ne més d’un, em vaig fer milionari.

¿En euros? 

També. Vam vendre dos milions de discos només de La flaca. Són uns dinerons.

¿Encara viu de les rendes?

Sí. No estic preocupat pels diners. Sé que mai me’n faltaran.

Perquè té diners.

O perquè sé com guanyar-ne. Si me’ls guanyo amb la música, bé. Però, si no, no em cauen els anells. Faria d’agricultor, de ramader... Sóc de muntanya.

¿L’incomoden les crítiques?

Si són destructives, sí. Em toca els ous la gent que et critica amb males intencions.

L’acusen de plagiar-se a si mateix.

Però ha sigut un diari de broma ['El Mundo Today'].

¿El molesta? 

D’aquests, no.

El més surrealista que ha sentit sobre vostè. 

Que era homosexual i heroïnòman. I no he sigut ni sóc ni una cosa ni l’altra. De moment, no.

Diu que s’enamora cada dia. 

Ho procuro.

¿De qui s’ha enamorat avui? 

De vostè, per exemple.

Però demà se n’oblidarà quan s’enamori d’una altra. 

Això també és possible, sí [riu].

Resumeix la seva vida amorosa com “un nyap sentimental”. 

Hi ha una frase de Chavela Vargas que ho explica ràpidament: “A ningú li agrada viure amb una persona lliure. Si ets lliure, aquest és el preu que has de pagar, la soledat”. Per això la meva vida és un nyap.

Diu que adora la soledat. 

Sí. Sí, sí.

¿Segur? 

Supersegur. Una cosa és la soledat, i una altra, sentir-se sol. Sentir-se sol vol dir no sentir-se estimat. I, per tant, no poder estimar. Això és horrorós. Jo adoro estar sol, però no sentir-me sol.

Ha escrit gairebé 100 cançons d’amor. 

Les hauria de comptar.

Però és incapaç de dir “t’estimo”. 

Em costa molt, sí. Ara menys, des que sóc pare.

Pare solter. 

Sí.

La paternitat –diu– és un conte que utilitzen els homes per conquistar altres dones. ¿Funciona? 

Ho vaig dir en to d’humor, però sí, funciona. Tenir un gos, si pot der un santbernart, i anar amb un cotxet al parc... I dir: “Sóc pare solter”. És demolidor.

¿Té un santbernart? 

En tinc tres [riu].

0 Comentaris
cargando