Sara Pi i Érico Moreira: cap a l'infinit

De casualitat en casualitat i com qui no vol la cosa, la cantant Sara Pi (Barcelona, 1986) va pel camí de fer-se un lloc important en la primera línia musical. El cercle virtuós es va començar a traçar a finals del 2007, quan la Sara va conèixer el músic i productor brasiler Érico Moreira i ell va quedar tan fascinat amb la seva veu que li va proposar embarcar-se junts en un projecte musical que donaria com a resultat un primer àlbum, professional en les idees però amateur en els recursos: 'Burning'. 

El compàs va seguir girant quan un fan va tucar a un programa de ràdio per recomanar-los, i d'allà va sorgir una entrevista que va desembocar en l'interès de diverses companyies discogràfiques. Però encara hi hauria una tercera casualitat: una amiga de la Sara es va matricular en un curs, i el professor era fill d'una dona que havia treballat molts anys a Sony. Ella els va suggerir que contactessin amb la discogràfica, alhora que trucava als seus antics companys perquè escoltessin aquella fusió de jazz, música popular brasilera, soul i R&B que creia que mereixia una oportunitat. Van decidir donar-l'hi. El cercle es va tancar quan la Sara i l'Érico van fitxar per Octubre, un dels segells de la multinacional, per rellançar aquell 'Burning' amb la mateixa filosofia, però, ara sí, amb un so molt més professional. I amb un títol nou: 'Wake up'.

D'intèrpret de 'covers' a artista

"Tots dos som molt perfeccionistes, la Sara amb la veu i jo amb la producció, així que hem revisat totes les cançons, hem regravat les veus i hem inclòs tres temes nous, que mostren com hem evolucionat en aquest temps", explica l'Érico, que no és en absolut un secundari en aquest projecte, encara que només porti el nom de la Sara. "Jo volia fer un disc per a ella –proclama–, perquè li veia una personalitat molt forta en tots els sentits i desitjava que l'explotés". Així que la va convèncer per fer el pas a una professionalització més gran ("jo cantava des de petita, però estava ficada en mil històries professionals, sempre en coses que em distreien del que realment volia fer", justifica ella) i perquè s'atrevís a passar de mera intèrpret de covers a artista.

"Va ser un experiment. No sabia que fos capaç de compondre. Sabia que podia reproduir cançons, però no crear-ne. I això em va encantar. De fet, és el que més m'agrada ara: buscar melodies, camins diferents. És una sensació molt especial per a mi, gens racional: és una cosa que flueix, una informació que no saps d'on ve, i de la qual tu ets un vehicle", explica ella. Un vehicle que li serveix per transmetre un missatge de consciència amb optimisme. "Una consciència que va més enllà del moment politicosocial, encara que també estigui present, que parla de ser més perceptius, de viure l'aquí i ara, de ser positius i posar-nos les piles en el millor sentit. I tot de manera molt subtil", defineix la Sara. "Una mica com Caetano Veloso: tu escoltes cançons seves de fa 20 anys i ja estava parlant del nou ordre mundial", intervé l'Érico.

La influència del Brasil

El Brasil havia de sortir En la conversa. No només perquè és on l'Érico va néixer ara fa 32 anys, sinó perquè la Sara va créixer amb la seva música i perquè fa uns mesos hi van trobar l'ànim per seguir lluitant per obrir-se camí en el panorama musical espanyol. "És un país molt gran on es consumeix molta música, i de tota mena. El seu coneixement musical és tan extens que abracen qualsevol cosa que sigui interessant. Ens van obrir moltes portes", diu la Sara. Van actuar en diversos festivals importants i en programes de televisió. "Diversos músics, fills de grans cantants, es van enamorar una mica de la Sara, i hi estem en contacte per fer coses amb ells", somriu l'Érico. Normal: la dolçor que mostra com a intèrpret salta del disc compacte. 

Ara li ha arribat l'hora de la veritat en aquestes latituds, menys acostumades a un eclecticisme musical que ella porta als gens: un dels seus avis era cantant d'òpera; l'altre, de jotes, i el seu pare, un altre melòman irredempt, toca el tres cubà. "És una família que escolta molta música –diu l'Érico–. Molt més que jo. I miri que jo he sigut productor durant molts anys i el meu pare és músic professional... Ell viu de la música cada dia, tocant als pobles, als bars". Un picapedrer de l'art amb una carrera de fons al servei de la música popular brasilera. Com la que la Sara vol emprendre. El primer pas per aconseguir-ho és aquest 'Wake up' que va sortir al mercat a principis d'octubre. El segon, el concert de presentació al Foyer del Liceu de Barcelona, el 3 de novembre. El que l'espera després és tan misteriós i inabastable com els decimals del seu cognom. I tan infinit. 

'WAKE UP'

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

"No és etiquetable" , respon Sara Pi quan se li demana que defineixi el seu disc. Érico Moreira ho intenta: "És una barreja de moltes influències: jazz, música brasilera, soul, funk, R&B...". "Eclecticisme amb sentit", afegeix ella. Unes cançons que han defensat en locals de diverses mides amb formacions de diverses mides, també: de la gran banda a la intimitat de la cançó a dos. En la prova de foc del Liceu, han optat pel quintet: "És la formació que representa més bé aquest disc i el que fem". ".