"En vaig rebre de forma altruista i així és com jo en dono", Montse Minguell, professora de tai-txi

Cada matí des de fa tant que no ho podria precisar, Montse Minguell i els seus alumnes companys del grup de tai-txi irrompen en els tràfecs dels que passen amb presses d'hora punta per la confluència del passeig de Sant Joan amb el carrer de Sant Antoni Maria Claret, a Barcelona. Amb la sàvia lentitud dels 108 moviments de la taula completa del tai-txi taoista '“el que va desenvolupar el mestre Moy”, explica Montse', aconsegueixen que els vianants estressat disminueixin la marxa, ja sigui per mirar-los o per compartir per un segon la pau que respiren.

Es reuneixen sempre a les 9.30. De dimarts a divendres, totes les setmanes de l'any, faci fred o calor. El grup varia en nombre i composició en funció de les obligacions dels seus membres. A vegades toca metge o hi ha una altra activitat que coincideix amb aquesta classe a l'aire lliure. Oscil·la entre la mitja dotzena que no falla mai i la dotzena, quan hi són tots. A la Montse li agradaria arribar als 25.

Lluïsa López,

una de les irreductibles, falta un dia a la setmana perquè va a classe d'ofimàtica. Als seus 73 juvenils anys, no només ajuda la Montse a dirigir la sessió (han donat classes juntes molts anys), sinó que organitza activitats en associacions veïnals i de dones, col·labora amb protectores d'animals i fa dos butlletins. “La Lluïsa és motor de moltes coses”, explica la Montse.

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Ella no es queda enrere: no falta ni un dia a la sessió de tai-txi, que dirigeix sense cobrar un cèntim. “Jo el vaig rebre de forma altruista, i així és com el dono. No cobraria mai per les classes”, assegura. Als 61 anys, treballa de maquetadora i, ara que el seu sector no viu el millor moment, s'apunta a la pluriocupació per arribar a final de mes. Serà el tai-txi o serà l'ADN, però la serenitat davant la vida que transmet és envejable: “Davant una mateixa realitat, pots ser positiu o negatiu. La clau és com et parles i et veus a tu mateix: si et veus com una persona creativa estàs salvat, perquè sempre tiraràs endavant”.

Carlos Mora és un altre irreductible: amb 77 anys, en fa 30 que fa tai-txi, i es nota en la fluïdesa amb què segueix la taula. És el que té de bo aquesta disciplina: “Cadascú la pot fer al seu ritme”, diu. A ell li agrada practicar-la d'hora perquè l'omple d'energia. Com a la Rosario, que acaba la sessió i surt disparada cap a la feina. O a la Manuela, que té al seu fill a casa i molta feina per fer. Vagin on vagin, tots arribaran amb les piles carregades per l'estona compartida.