un veí QUE ES DIU... Xavi Torres, periodista esportiu
Xavi Torres: «A Montjuïc em va entrar la malaltia de jugar a futbol»
El presentador de 'Hat Trick Barça' (TV-3) s'enorgulleix d'haver-se criat al carrer, a la muntanya de Montjuïc, perquè allà va ser on va construir la seva passió pel futbol. Però per culpa de l'impost de successions la seva família va haver de renunciar a la torre on ell va viure.
El pou guardiola Monedes per comprar refrescosLA COLLA D’AMICS ES COLAVA AL POBLE ESPANYOL A PESCAR LIRES I FRANCS AMB UN IMANT. ELS DÒLARS EREN DE NÍQUEL I NO S’HI ENGANXAVEN /
entre dos arbres, sobre la terra polsegosa de la petita plaça que tenia al davant de casa, en una mitja lluna que dibuixa, encara avui, el carrer de la Dàlia, el periodista Xavi Torres va encaixar els seus primers gols. En aquell pati tan particular, que es mullava quan plovia, com tots els altres, amb els seus amics del barri de la Font de la Guatlla, Torres hi consumia les hores i els minuts que no passava al col·legi,«fins que sortia la meva àvia a cridar-nos: ¡A dinar!», recorda.
Després de molt temps, el periodista torna a trepitjar aquest terra, just a l'altre costat de la carretera, davant l'entrada del Poble Espanyol.«Aquest va ser el primer lloc on em va entrar la malaltia de jugar a futbol», afirma el periodista. La seva mirada copsa amb acusada nostàlgia l'edifici que va ser, durant 28 anys, casa seva.«Aquestes torres les van fer per als guiris amb motiu de l'Exposició Universal del 29. Quan es va acabar, les van rifar entre els empleats de l'ajuntament i dels jutjats»,explica Torres. El seu avi matern, que treballava als jutjats, va poder adquirir així la casa que ha estat de la família fins fa quatre anys.«El putu impost de successions ha fet que els meus pares se l'hagin hagut de vendre»,diu.
Pilotes i periodisme
Al parc que hi havia al davant de la casa, que en deien«de la Guàrdia Urbana, perquè la caseta que encara hi ha al mig era d'ells»,vam començar un passeig pel barri de Xavi Torres. Futbol i periodisme ens acompanyaran.«Al final, és el que m'ha fet ser el que sóc»,diu.
Anant cap al lloc on hi havia la seva escola, l'Acadèmia Pizarro -a la cantonada dels carrers de Rabí Rubén i Sant Fructuós- el presentador de TV-3 rememora el moment en què la seva passió per la pilota i els seus estudis es van agafar de la mà.«Jo era un desastre a classe. No llegia, no feia res. Només pensava a jugar a futbol. Llavors, una professora, Llúcia, amb molta psicologia, li va dir a la meva mare: compri-li un diari esportiu»,explica Torres. «Em va comprar el Dicen i, al principi, li demanava a la mare que me'l llegís, però ella em contestava que ho fes jo. Al cap d'una setmana, ho llegia tot», afirma.«Amb set anys, em vaig fer un llibre amb les meves estadístiques del Mundial de l'Argentina i les cròniques del Barça. Des de llavors, he tingut necessitat d'això»,confessa el periodista esportiu.«Si no, no sé què hauria fet», es pregunta.
Al quiosc de la Gran Via, a l'altura del carrer de Santa Dorotea, Torres s'atura a saludar el propietari, Carles Ciurana (foto).«Aquest és el quiosc on la meva família comprava els diaris. Els meus pares i la meva germana ara viuen molt a prop. El Carles ja és la segona generació, quan jo era petit, els despatxava el seu pare», recorda Torres.
L'afició per la pilota acabaria conduint Xavi Torres a la carrera de Ciències de la Comunicació. Però abans, va passar per l'escola del Barça i va vestir la samarreta de diferents equips, un d'ells, el de la UE de Sants. Avui, malgrat les molèsties que arrossega des d'un trencament de peroné, continua practicant el seu esport favorit.«Prefereixo el mal de genoll a la tortura de la ment», diu qui és, a més, president del club de futbol base Hristo Stóitxkov, de Vilafranca del Penedès.«Cada dia treballo per al club»,assegura el també secretari de la Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes.
Notícies relacionadesFutbol, periodisme i catalanisme apuntalen la vida d'aquest presentador.«Em conec bé Barcelona i el seu entorn, pels seus camps de futbol: la Mina, la Perona, Sant Martí, l'Hospitalet, les Corts...». Aquella Barcelona que havia descobert, als 13 anys, quan el van inscriure al col·legi Lestonnac, al carrer d'Aragó, molt a prop d'on resideix el periodista actualment.
A partir de llavors, la seva muntanya de Montjuïc es va convertir en el seu dormitori.«Em va fascinar el cine, la Rambla, el parc de la Ciutadella, el barri del Born, les nenes... Tenia més ganes d'anar cap allà que de quedar-me a dalt», recorda. Tot el suc que es podia treure al seu barri ja el portava als peus.«M'agrada molt aquest racó de Montjuïc, ¡a qui no! Va ser tot un privilegi viure aquí. Però jo sóc de Barcelona. M'agraden les cues, el fum, elmerder. ¿Sóc boig? No. Tot això em sembla fantàstic»,diu.
