25-N: Dones desaparegudes sota la sospita de la violència masclista

Quinze noms completen aquesta llista tot i que, previsiblement, la xifra és més alta. La xacra de la violència de gènere s’estén, no s’atura i l’amenaça és constant.

La Piedad G., la Juana, l’Ángelines, la María José, la Sonia, la Piedad M., la María Dolores, la Lisa, la Mary, la Cristina, la Marisol, la Nuria, la Mari Cielo, l’Ana Eva i la Marta continuen desaparegudes.

Ho estan sota l’ombra de la violència de gènere, el crim masclista. Els investigadors busquen. La família, espera.

Piedad García

Desapareguda el 12-12-2010 a Boadilla del Monte (Madrid) |

Dissabte a la nit. La María Piedad (30 anys, 2 fills) va al sopar de Nadal de l’empresa. Entre els companys hi ha el seu exnòvio, Javier Sánchez Toledo. Després del sopar van anar a un karaoke. La festa s’allarga. Com que s’ha fet tard, el Javier s’ofereix a portar-la amb cotxe. Tot i que feia sis mesos que s’havien separat, tenien un fill en comú de vuit mesos i es veien cada dia a la feina, així que a ningú li va estranyar que la seva exparella tingués aquest gest. Mai més van tornar a saber-ne res.

Dos dies després, en una zona boscosa del terme municipal de San Lorenzo de El Escorial, el Javier apareixia mort, s’havia penjat. No va deixar cap nota, mai va confessar si li havia fet res a la Piedad ni va deixar cap pista sobre el seu parador. La busquen sense parar des d’aleshores.

Juana Ramos

Desapareguda el 20 d’agost del 2016 a Las Palmas de Gran Canària |

Juana, 56 anys, veïna del barri de La Paterna (Las Palmas de Gran Canària). Regentava un petit comerç d’alimentació: Víveres Juani. La seva desaparició va inquietar tothom. Molt coneguda i estimada, per tothom menys la seva exparella, que pràcticament des del començament es va veure com el principal sospitós. Tots dos havien viscut nombrosos alts i baixos durant diversos anys, fins que ella va decidir trencar la relació.

Actualment en llibertat però amb càrrecs d’homicidi o assassinat, maltractament i assetjament, la titular del Jutjat de Violència sobre la Dona número 2 de Las Palmas de Gran Canària, María Auxiliadora Pérez, no té dubtes: només ell sap «on és el cos».

Piedad Moya

Desapareguda el 4 d’abril del 2014 a Mataró (Barcelona) |

Hi ha culpable. Compleix condemna. Però la Piedad no hi és. Mohamed Taheri va ser condemnat a 15 anys de presó perquè el 4 d’abril del 2014 va matar i va fer desaparèixer el cos de la dona de qui s’acabava de separar. «Si no ets meva, no seràs de ningú», va amenaçar l’acusat, que a més va sotmetre la víctima a una persecució implacable i constants trucades al mòbil, pocs dies abans de la seva desaparició. De l’escola on deixava les seves filles a la residència de gent gran on treballava. Era la seva rutina. Tenia 44 anys, feia poc temps que s’havia separat i sempre portava el mòbil a sobre. Des del 2014 no dona senyal.  

Ángeles Zurera

Desapareguda el 2 de març del 2008 a Aguilar de la Frontera (Còrdova) |

L’Angelines (42 anys i mare de dos nens) començava a refer la seva vida després del divorci.

A la nit, algú va trucar per telèfon, després van fer sonar un clàxon. L’Angelines va sortir a la porta. No se’n sap res més. Des d’aleshores, és impossible seguir-ne els passos. L’Ángeles va marxar sense res: sense ulleres ni lents de contacte –malgrat patir una gran miopia–, sense DNI, sense bolso ni diners. Va deixar una rentadora posada a punt per estendre.

Dotze dies abans que es perdés el seu rastre va ser víctima d’una agressió per part del seu exmarit, l’únic investigat en relació amb la desaparició i que, de fet, va ser condemnat pels maltractaments que va patir la dona.  

María Jose Arcos

Desapareguda el 15 d’agost de 1996 a Santiago de Compostel·la |

La María José (35 anys) havia quedat amb el seu company sentimental per passar un cap de setmana a la platja. Estava il·lusionada, feliç. La Guàrdia Civil trucaria poc després a casa seva preguntant pel propietari del cotxe que feia tres dies que era aparcat al far de Corrubedo. Era de la dona. I ella no hi era. La investigació policial va posar en el focus la seva parella; va ser detingut, però posat en llibertat per falta de proves. No hi ha cap rastre.

Sonia Iglesias

Desapareguda el 18 d’agost del 2010 a Pontevedra |

La Sonia (37 anys), mare d’un nen de 7 anys, estava en tràmits de divorci. En els mesos previs, havia anat a un centre d’ajuda a dones maltractades. Aquell matí va sortir de casa per fer uns encàrrecs, aprofitant que fins a les 13.30 hores no entrava a treballar.

Ho va fer amb Julio Araújo, la seva exparella, que malgrat haver iniciat els tràmits de separació es va oferir a portar-la amb cotxe. Va deixar unes sabates al sabater. Va sortir del local i després no se’n sap res més.

L’aparició de la seva cartera a l’entorn del poblat barraquista d’O Vao va fer pensar en els pitjors presagis. La investigació sempre va apuntar a Araújo. Va estar imputat però se li van retirar els càrrecs per falta de proves. Va morir sense confessar ni dir res. Onze anys després encara no s’han trobat respostes. Tampoc la Sonia.

María Dolores Sandoval

Desapareguda des del 25 de desembre del 2018 |

La família de la María Dolores (54 anys) –tres fills– va denunciar la seva desaparició després d’un temps sense saber-ne res. La dona, natural de Cieza, convivia amb la seva parella a Cartagena. No hi havia cap moviment en els seus comptes bancaris ni registre de l’ús de la seva llibreta sanitària, malgrat que la dona era diabètica. 

Després d’una intensa investigació, la seva parella (60 anys) seria detingut acusat d’assassinar la María Dolores i haver fet desaparèixer el cos. En l’interrogatori policial va donar diverses versions: la inicial, que a l’entrar a casa el 25 de desembre del 2018 va trobar la seva parella morta i que, per evitar-se problemes, va decidir desfer-se del cadàver. La segona, que va assassinar la María Dolores, la va esquarterar i es va anar desfent del cos a poc a poc; i, l’última, ja amb l’assistència d’un advocat, que no tenia cap vinculació amb la desaparició. El cos continua sense haver-se trobat.

Lisa Brown

Desapareguda el 4 de novembre del 2015 a Guadiaro (Cadis) |

La Lisa, 32 anys, en portava 14 vivint a Espanya. L’alarma van saltar el 4 de novembre perquè no va anar a recollir el seu fill, que llavors tenia de 8 anys, a l’escola. Estava il·lusionada, feliç. Tenia una feina nova i havia de començar l’endemà de la seva desaparició.

Des que la Lisa va desaparèixer el seu exmarit va estar en el punt de mira. Simon Corner, amb antecedents violents, sempre va ser sospitós d’haver-la fet desaparèixer tirant el cos al mar. Va ser detingut, va sortir en llibertat sota fiança l’abril del 2017 i va fugir d’Espanya. Es va dictar una ordre de detenció europea i el van arrestar a l’aeroport de Heathrow (Londres). La Lisa continua sense aparèixer.

Mari Cielo Cañavate

Desapareguda el 10 d’octubre del 2007 a Hellín (Albacete) |

La Mari Cielo (36 anys) va desaparèixer després de deixar els fills a l’escola. Va pujar al cotxe, va arribar a casa i no se’n sap res més. Després del seu divorci, havia començat una relació amb un home més gran que ella. La relació va deixar de ser idíl·lica, ell estava casat. Poc abans de la seva desaparició, la Mari Cielo va demanar al seu pare que li canviés el pany de casa, perquè l’home tenia claus i ella volia trencar. El pare de la Mari Cielo, en una entrevista, va recordar que les últimes paraules que va sentir de la seva filla van ser: «Papa, si desaparec, ¿em buscaràs?».

El 2009, la policia va detenir l’home. Dos anys després, un jurat popular el va declarar culpable d’homicidi i l’Audiència Provincial d’Albacete el va condemnar a 15 anys de presó. Però el Tribunal Suprem va revocar la sentència.

María Dolores Sánchez Moya

Desapareguda a Medina del Campo (Valladolid) el 24 de juliol de 1990 |

Dimarts al matí. La Mary (21 anys) va cap al tren que cada dia la porta a Valladolid per anar a la casa on treballa. En el trajecte fins a l’estació se’n perd la pista.

Es va tractar com una desaparició voluntària fins que les seves germanes van trobar un bagul ple de cartes. L’última, datada cinc dies abans de desaparèixer, dirigida al seu nòvio, amb qui havia trencat recentment. Aquí van descobrir que la jove era una dona maltractada. La investigació, als anys 90, va ser mínima. L’expedient a què la família ha tingut accés es redueix a un foli i mig. El nòvio va assegurar no saber-ne res.

Cristina Bergua

Desapareguda el 9 de març de 1997 a Cornellà de Llobregat (Barcelona) | La Cristina (16 anys) havia quedat amb el noi amb qui sortia, deu anys més gran, disposada a deixar la relació. No va tornar mai. Convertit en el principal sospitós perquè va ser l’últim que la va veure, va intentar desviar l’atenció, va qualificar de «tonteria tot l’enrenou dels cartells» i va apuntar a una fugida voluntària.

L’ombra del maltractament, del crim masclista, sempre va planar sobre el cas. El van interrogar diversos cops. Fred i sense titubejar, va mantenir sempre la mateixa versió: no sabia res, va assegurar que l’havia deixat en una carretera d’Esplugues de Llobregat i es va acomiadar. Primer la policia i després els Mossos, mai han deixat d’investigar. No van trobar res contundent per imputar-li la desaparició. 24 anys després no hi ha cap rastre de la Cristina.

Marisol de Gracia

Desapareguda el 15 de setembre de 2000 a Aldea del Fresno (Madrid) |

La Marisol va desaparèixer després de discutir amb el seu marit amb qui estava en ple procés de separació. Després d’acordar separar-se, es va instal·lar –temporalment– a casa de la seva germana. El seu marit es va quedar a la vivenda familiar. La Marisol va dir que hi passaria abans d’anar a treballar. Alguns testimonis la van veure entrar al xalet on hi havia el marit i va començar una discussió que se sentia des del carrer. Ningú la va veure sortir.

El jutjat mai va autoritzar l’entrada a la vivenda per comprovar una obra que el marit havia fet recentment. La família d’ella sempre va dubtar que sortís de la casa. 

Nuria Escalante

Desapareguda el 31 d’octubre del 2018 a Eivissa |

La Nuria (52 anys, dos fills) va viatjar a Eivissa per trobar feina. L’illa li havia donat aquesta sort alguna vegada i necessitava un nou impuls. No va tornar mai.

En la ment de tothom, una última imatge: la del vídeo en què surt la Nuria acompanyada d’un home amb qui hauria estat en els últims dies. En el vídeo es veu com ell torna sol, empenyent un carretó d’anar a comprar, amb una cosa tapada amb una lona. La hipòtesi més probable és que es tractés d’un homicidi amb ocultació de cadàver.

El sospitós va entrar en presó provisional, però va ser posat en llibertat per falta de proves. No hi ha cos. No hi ha indicis que indiquin que la Nuria és morta. Tampoc que sigui viva.

Ana Eva Guasch

Desapareguda el 20 d’octubre del 2001 a Mallorca |

Ana Eva Guasch (27 anys), mestra de l’escola Santa Mònica de Palma, havia sortit amb unes amigues i va tornar de matinada al pis que tenia llogat. No la van tornar a veure. No es va presentar a l’escola i es va especular amb una fugida voluntària. Una hipòtesi que ràpidament va ser descartada tot i que va alentir la investigació. Al seu pis faltaven tres objectes: un edredó, el llum de la tauleta de nit i l’ordinador personal de la mestra. La porta no estava forçada. 

Les sospites es van centrar en un home amb qui feia poc havia començat una relació. El sospitós, un ciutadà argentí, va arribar a ser detingut dues vegades. La policia sempre va sospitar que havia alterat proves al pis de l’Ana Eva, però mai va confessar. Va quedar en llibertat i va tornar al seu país.

Marta Calvo

Desapareguda el 7 de novembre a Manuel (València) |

Notícies relacionades

L’Ainara, la menor desapareguda a Màlaga, contacta amb la mare: «Mare, estic bé, només necessito temps»

Un ampli dispositiu de diversos cossos busca una dona desapareguda a Roda de Berà

Marta Calvo (25 anys) acaba de conèixer un noi per internet: colombià, 38 anys, simpàtic. Es diu Jorge Ignacio P.J. Han quedat. Per si de cas, quan arriba a Manuel (València) envia la ubicació a la seva mare. Per seguretat. No en van tornar a saber res. La desaparició va posar en alerta la família de la jove i la Guàrdia Civil, que no aconsegueix saber-ne el parador.

«Soc Jorge Ignacio P. J., l’home que esteu buscant per la desaparició de Marta Calvo». Així es va presentar el sospitós a la caserna de la Guàrdia Civil de Carcaixent (València), el desembre del 2019. En la seva primera declaració, va confessar que va esquarterar el cos de la jove, el va ficar en bosses i va llançar les restes a diferents contenidors de la zona. La Guàrdia Civil dibuixa una altra línia. El cos de la Marta continua sense aparèixer. El presumpte assassí, des de la presó, es continua negant a revelar el veritable parador del cos.