Anar al contingut

INICIATIVA LOCAL DE COOPERACIÓ

Ulleres des de Cornellà per lluitar contra la ceguesa evitable als campaments de refugiats del Sàhara

Sandra Barroso, María Barceló i Fadili Sid Lhafed van fundar fa sis anys l'Associació Mirades, dedicada a millorar la salut visual als assentaments de Tindouf

El projecte, ampliat al Senegal i Guinea Bissau, treballa aportant material procedent de donacions i es basa en la col·laboració amb els professionals locals

Aitana Glasser

Ulleres des de Cornellà per lluitar contra la ceguesa evitable als campaments de refugiats del Sàhara

Es podria dir que mitja vida de Sandra Barroso (l’Hospitalet, 1975) i María Barceló (Cornellà, 1976) ha estat dedicada a ‘tornar mirades’. Res que en principi difereixi de la feina de qualsevol optometrista, si no fos pel context en què ho han fet. Aquell que fa que una cosa que pot semblar tan senzilla de solucionar amb un parell de lents de contacte es converteixi en un problema en llocs on no tenen material necessari, com són els campaments de refugiats del Sàhara.

Abans de crear l’associació, el 2013, la Sandra i la María van estar 10 anys treballant sobre el terreny

Allà, en els assentaments situats al costat de la ciutat algeriana de Tindouf, va ser on va sorgir la iniciativa que, juntament amb el sahrauí Fadili Sid Lhafed, van decidir posar en marxa el 2013, i que van batejar com a Associació Miradesuna organització dedicada a millorar la salut visual de les persones que habiten des de fa dècades en aquests campaments. 

Però el motiu que va portar a aquestes dues professionals crescudes als barris de Sant Feliu i Sant Ildefons a crear aquesta organització es remunta a molts anys abans. En concret, a fa 16 anys, quan a l’empresa on totes dues treballaven es van assabentar que una ONG estava buscant voluntaris per acompanyar un grup d’oftalmòlegs per atendre la població sahrauí sobre el terreny.

Llavors va sorgir un vincle que va durar una dècada, i que les va portar a impulsar els seus propis projectes dins de l’organització, enfocant-se en el seu camp, l’àrea de l’optometria. “Quan hi vam arribar el que es feia bàsicament era oftalmologia: s’operava de cataractes, se’ls donava medicació per al glaucoma... Tot s’enfocava a l’ull malalt”, explica Sandra.

Una voluntària de l’Associació Mirades revisant la vista d’una nena al Senegal / Associació mirades

Així, i “tot i que hi havia personal local amb formació, no tenien material per fer res”, així que durant aquells 10 anys els seus esforços es van concentrar a crear consultes i tallers d’òptica on els locals poguessin continuar atenent la població una vegada elles marxessin.

L’arribada de la crisi va amenaçar el projecte de l’organització, i davant de la possibilitat que el seu treball quedés en va, van decidir agafar les regnes i crear el seu propi projecte. “No vam voler que tot s’acabés, volíem donar-li continuïtat i continuar aportant ulleres, aparells i material. Així que vam decidir que, tot i que fos petit, faríem alguna cosa per ajudar o suplir aquesta carència”, explica l’hospitalenca.

Lluitar contra la ceguesa evitable

En els seus més de 25 viatges a l’Àfrica (la majoria, al Sàhara), el seu objectiu no ha sigut cap altre que lluitar contra el que anomenen ceguesa evitable, aquella que fa “que una persona amb un 10% de visió no pugui estudiar o treballar perquè no hi veu, quan és una cosa que se solucionaria amb unes ulleres”. Ulleres que, als campaments, no poden costejar-se. Per això, una de les principals accions de l’organització és aportar material, que va des d’aparells tècnics fins a ulleres, que recullen mitjançant donacions d’empreses i particulars.

Cornellà, on s’ubica la seu de l’associació, tenen distribuïts diversos punts de recollida d’ulleres on la ciutadania pot dipositar muntures velles o que ja no utilitzi. Tant els socis fundadors com el teixit de voluntaris que conformen i sustenten l’associació s’encarreguen d’entregar aquest material a les persones ubicades als camps –on viatgen 2 o 3 vegades a l’any–, treballant especialment en l’àmbit educatiu, atenent no només alumnes, sinó també professors.

El projecte de l’ONG al Sàhara es basa en la col·laboració amb els professionals locals de foto /associació mirades

Un repte personal i professional 

Dels seus primers viatges al Sàhara, la Sandra recorda que el que més el va impressionar va ser la complicitat que van tenir amb tothom: “Vam fer moltes amistats, persones que tot i que no vegis en temps, són com família”, explica mentre rememora com els van rebre quan van arribar a una escola, donant-se un bany de masses i sent aclamades per tots els nens. Una altra de les coses que més la van impactar, diu, i “tot i que soni a tòpic, va ser veure com gent que no tenia res t’ho donava tot”.

"Treballes amb totes les incomoditats possibles, però al final, no saps com, ho acabes fent

A més, explica que el més xocant de l’experiència no és anar, sinó tornar i comprovar les diferències entre un estil de vida i un altre. “La gent té una altra manera d’afrontar els problemes, i et quedes pensant d’on treuen l’optimisme per, vivint on viuen, fer-te a tu feliç”.

En l’àmbit professional el projecte també va suposar un repte per a totes dues, ja que expliquen que havien de bregar amb mil imprevistos, com els talls de llum, i amb una calor insuportable. “Treballes amb totes les incomoditats possibles, però al final, no saps com, ho acabes fent, i és una satisfacció personal enorme”.

Mirades al Senegal i Guinea Bissau

Després d’aquesta primera experiència als campaments de refugiats del Sàhara, l’organització va decidir ampliar la seva acció al Senegal i, posteriorment, a Guinea Bissau. No obstant, la seva activitat allà difereix una mica de la que fan al Sàhara, on hi ha personal local amb formació –majoritàriament format a Cuba–, a diferència d’aquests altres dos països, on no hi ha professionals preparats. Per això, ara la seva intenció és obrir una petita consulta on ensenyar a graduar i a fer ulleres, i formar la gent local.

Així, i malgrat que l’ONG no és la seva principal ocupació, la seva intenció és continuar fent accions tant sobre el terreny com a nivell local, per conscienciar i sensibilitzar la població sobre la necessitat d’aportar, per molt petit que sembli, el seu gra de sorra. “Som pocs i hem aconseguit coses que de vegades pensem, ¡¿ostres, com ho hem fet?!”, afirma l’optometrista, una cosa que demostra, conclou, “que amb pocs recursos també es poden fer grans coses”.

Més notícies de Cornellà a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA