Els preus internacionals dels aliments bàsics baixen un 0,5%, malgrat la pujada dels lactis

L’índex de referència dels preus internacionals dels productes alimentaris que calcula l’Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, per la seva sigla en anglès) de l’ONU va disminuir l’octubre passat, un 0,5% menys que al setembre, tot i que el descens va ser ja més lent que en mesos anteriors. Amb tot, els productes lactis van trencar la tendència global i, després de nou mesos de baixada, van experimentar una alça del 2,2%, ha informat aquest divendres l’organització. El sucre, que en l’informe del setembre havia arribat a un màxim que no s’assolia des del 2010, va registrar a l’octubre un retrocés lleu, de 3,5 punts (un 2,2%).

L’índex de preus dels aliments de la FAO es va situar, en global, en 120,6 punts a l’octubre, un 10,9% menys que l’any anterior. En detall, l’índex de preus dels cereals de la FAO va disminuir un 1%. En concret, els preus internacionals de l’arròs van caure un 2% enmig d’una demanda mundial d’importacions bastant passiva, i els del blat van disminuir un 1,9%. En canvi, les cotitzacions d’altres cereals secundaris, com el blat de moro, van registrar un repunt, a causa de la disminució dels subministraments a l’Argentina.

Els lactis es van situar a l’octubre en una mitjana de 111,3 punts, això és, 2,4 punts (un 2,2%) més que al setembre, després de nou mesos de descensos consecutius. Tot i així, es troben 28,0 punts (un 20,1%) per sota del seu valor de fa un any. Els preus mundials de la llet en pols van ser els que més van pujar, principalment a causa de l’augment sobtat de la demanda d’importacions especialment a l’Àsia nord-oriental. La mantega també va pujar a causa de l’augment de les vendes al detall abans de les vacances d’hivern a Europa. Per contra, els preus internacionals del formatge van caure lleugerament a causa dels efectes del continu debilitament de l’euro davant el dòlar i de l’augment de les disponibilitats de formatges per a l’exportació a Oceania.

Pugen els olis de soja, gira-sol i colza

Notícies relacionades

Manual per entendre el Nutriscore: ¿per què el pa integral és un aliment A i l’oli d’oliva és B?

Bascos, catalans i balears gasten un 25% més en menjar que extremenys, andalusos i castellanomanxecs

També va baixar l’índex de preus dels olis vegetals, que es va reduir un 0,7% respecte al setembre. En aquest cas, ha sigut l’oli de palma el que ha liderat (i arrossegat) el descens, ja que es troba en plena collita. Sí que van augmentar, en canvi, els preus dels olis de soja, gira-sol i colza, a causa d’una forta demanda del sector del biodièsel.

L’índex de preus del sucre va disminuir un 2,2%, i el de la carn, un 0,6%, ja que la feble demanda d’importacions, especialment de l’Àsia oriental, va provocar una caiguda dels preus internacionals de la carn de porc, fet que va compensar amb escreix els augments marginals dels preus de les carns d’ocells de corral, bovins i ovins.