Anar al contingut

INTEGRACIÓ SOCIAL I REUTILITZACIÓ DE MATERIALS

Sostenibilitat i integració: comerç amb valor afegit

De cada 10 euros invertits en la botiga de mobles L'Estoc, 5,41 retornen a la societat

Teb ha ajudat a normalitzar la presència de persones amb discapacitat intel·lectual

Lluís Muñoz / Barcelona

Sostenibilitat i integració: comerç amb valor afegit

El 1987 apareix lInforme Brundland, on es pot trobar per primera vegada el concepte de desenvolupament sostenible, com una solució davant el creixement il·limitat d’un planeta finit com la Terra. L’informe va ser realitzat per diferents països per a l’ONU i en ell s’enfrontaven i contrastaven les postures de desenvolupament econòmic actual juntament amb la de sostenibilitat ambiental. No obstant, va ser a partir de la crisi del 2008 quan es va tornar a portar a la centralitat de l’opinió pública la sostenibilitat, com una forma de producció necessària per evitar bombolles econòmiques i amb la qual combatre els efectes del canvi climàtic.

Malgrat que s’avança lentament, cada vegada hi ha més empreses que centren la seva activitat en la sostenibilitat, amb la reutilització de materials. Aquest concepte verd va més enllà i solen ser empreses que, a més, aposten decididament per l’àmbit social en altres aspectes, com la integració de persones amb discapacitat en el seu lloc de treball, fomentant el valor afegit que aporten aquestes persones en els àmbits més humans. L’aparició d’aquestes empreses ha coincidit amb el sorgiment d’un nou tipus de consumidor preocupat, sobretot, per com es fan les coses.

Història

Al Poblenou hi ha una botiga que té una clara aposta per l'economia circular. Es tracta de L’Estoc, un taller de mobiliari per a la llar i l'empresa, que també disposa de showroom.

L’activitat va començar fa cinc anys i la seva particularitat resideix en el fet que els mobles es fabriquen a partir de materials reutilitzats i que l’equip està integrat per persones amb discapacitat intel·lectual. “Jo era director d’un centre de persones amb discapacitat i disfruto treballant amb ells perquè l’entorn de treball és diferent. Malgrat les seves limitacions, tenen valors afegits com la comprensió de les capacitats emocionals, la transparència i la humilitat. Són valors molt necessaris en l’entorn laboral”, explica Jordi Mayals, un dels cinc socis propietaris de L’Estoc.

Els mobles, a més a més d’utilitzar materials reutilitzats, es realitzen totalment de forma artesanal, atorgant-los una gran personalització, i convertint-los en més que un moble. “Quan vens al nostre showroom, t’ensenyem les nostres obres de primera mà. No volem que la gent s’emporti un simple moble de fusta. No, volem que coneguin la història que hi ha darrere de cada objecte, el qual ha sigut realitzat mitjançant materials reutilitzats, i per persones amb discapacitat intel·lectual, que ofereixen valor afegit a altres persones”, explica Mayals.

La Fundació La Caixa va fer un estudi per estudiar l’impacte social de L’Estoc: de cada 10 € que s’inverteixen en la botiga, 5,41 € tenen impacte social. “La sostenibilitat és el camí a seguir en el futur. Necessitem una altra forma de consumir, de relacionar-nos amb l’entorn i de relacionar-nos amb les persones. Tots hi hem d’aportar la nostra llavor, i quants més siguem, més gran serà l’impacte”, conclou Mayals.  

Integració

Una altra empresa que uneix la integració de persones amb discapacitat intel·lectual i sostenibilitat ambiental és Teb. Una cooperativa que treballa amb els mercats de Barcelona, carregant els paquets a les parades i repartint-los als clients del barri. El repartiment es fa a peu, i amb carretons, cosa que fa disminuir les emissions de CO2. “Teb neix per generar oportunitats en les persones amb discapacitat intel·lectual. El nostre ADN és la sostenibilitat social. Donem un projecte de vida a les persones que formen part de la iniciativa. A més a més, ens hem adonat que unir aquesta sostenibilitat amb l’ambiental, ens dona un gran potencial, multiplicant l’impacte, i el retorn social”, explica Pepa Muñoz, directora de comunicació de Teb.

Aquesta iniciativa ha generat unes relacions molt positives al mercat i en el seu entorn. Els equips de Teb s’han integrat en la vida dels mercats, i els clients han establert una gran confiança amb el col·lectiu, creant un teixit social marcat per la integració. “La societat no avança si en el camí es deixen col·lectius enrere. Les famílies que van posar en marxa l’embrió de Teb el 1965 ho van tenir molt clar, perquè fins a aquell moment els seus fills estaven destinats a quedar-se a casa. La seva presència pública els visualitza i normalitza com a col·lectiu, cosa que evita tractes paternalistes”, conclou Muñoz.

Contra la violència de gènere

Dissabte passat, 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, els aparadors de 120 comerços de Creu Coberta i 40 del Born van aparèixer vinilats amb diferents missatges antimasclistes com Ens Volem Vives o No és No. A més, els comerços van col·locar els maniquins girats per interpel·lar la ciutadania en la lluita contra la violència contra les dones. El lema de la campanya ha sigut Davant la violència masclista, no et pots girar d’esquena i durant tota la jornada es va repartir informació de la campanya i recursos municipals d’atenció a les dones. 

Amb aquestes accions comunicatives, la regidoria de Feminismes i LGTBI aposta per una campanya transversal, amb la voluntat que arribi a tothom, ja que també es podrà veure en edificis municipals, amb pancartes i vinils, així com en pàgines web i xarxes socials. Per aquest motiu, amb la voluntat de coresponsabilitzar el conjunt de la societat d’aquesta plaga, la regidoria ha col·laborat amb alguns eixos comercials de la ciutat, demostrant que és un problema que afecta totes les esferes i col·lectius i que tota la població de Barcelona ha de combatre.

0 Comentaris
cargando