Una cambra pròpia per a la contracultura

Hi ha pocs espais on autores com bell Hooks surten dels marges per convertir-se en top vendes. Cada vegada hi ha més llocs reservats per a això a la capital catalana, en què la cultura s’allunya d’estructures com la patriarcal o la racista per oferir propostes que s’enfronten cara a cara amb els reptes d’aquest segle. Un és La Raposa, una llibreria especialitzada en feminisme, ubicada al barri barceloní del Poble Sec que, a més, conviu en forma de cooperativa amb un bar vegà. 

El talent literari i assagístic d’una persona no depèn de la seva genialitat, ni del gènere amb què s’identifiqui. Tot i així, són qüestions que condicionen qualsevol experiència vital i la perspectiva amb què està escrita una novel·la o una altra. Conscient d’això, Virginia Woolf va reivindicar el paper de la dona com a autora de literatura en ‘Una cambra pròpia’ (1929), una protesta ja superada en l’actualitat, però que es troba als fonaments del projecte de La Raposa com a llibreria feminista. 

Les lectures escrites per dones són el tema central de les converses de la barra d’aquest espai singular, un dels pocs de la ciutat que s’especialitza en aquest tipus de publicacions. «És una llibreria transfeminista i antiespecista. La selecció dels llibres és molt especialitzada: aquí es poden trobar títols al marge del feminisme més comercial», explica Nat Solar, una de les fundadores de la cooperativa. És a dir, llibres que deixen empremta pel seu caràcter subversiu i entre els quals ressonen noms com Brigitte Vassallo, Octavia E. Butler, Angela Davis i Eva Baltasar. 

Les vides de les dones estan marcades per diferents opressions en funció del lloc d’origen, la classe social o la sexualitat. En conseqüència, el feminisme s’ha anat nodrint de cada vegada més capes, lluites i reivindicacions que reconeixen aquests diferents eixos d’opressió, i ha donat lloc a la interseccionalitat. Aquest feminisme, que reconeix que les opressions interaccionen entre si i que han d’abordar-se de manera conjunta, és allò a què donen veu a La Raposa: «intentem, a més, seleccionar amb compte els llibres que tenim aquí i tractar temes que no es tracten en altres espais com la grassofòbia, la discapacitat i el racisme», destaca Solar. 

Notícies relacionades

¿Què és el feminisme? Definició i guia per a principiants

111 punts d’atenció LGBTI+ per garantir el dret a viure i ser com vulguis

El projecte de la Raposa és molt més que una llibreria i un bar: és un espai des d’on es crea un marc teòric per a l’activisme i la militància. «Llegir és una bona manera de fomentar el pensament crític i l’opinió pròpia. És també un bon recurs per a les dones per créixer en tots els àmbits: sexual, identitari i antiracista, per exemple», resumeix amb encert Solar. 

«Vam veure que ens faltava un espai a Barcelona que fos feminista transinclusiu, que barregés l’oci i la cultura i que fos accessible a la infància», destaca Nat Solar. Treballen, a més, en xarxa amb altres entitats del barri i de l’estat. Al sorgir d’una necessitat compartida, aquest lloc ha tingut una bona acollida. «A aquest espai poden venir dones soles, ‘bolleres’ i persones trans», explica Nat, que afegeix que a La Raposa presten atenció a l’adreçar-se a les persones sòcies i a les usuàries en el gènere que desitgin.