Programa Incorpora de La Caixa

Dia Mundial de la Síndrome de Donw, retrat d'un treballador model

El Dia Mundial de la Síndrome de Down parlem amb Víctor Vidal, un treballador de 33 anys que, des que va trobar feina en una fruiteria gràcies a Incorpora de La Caixa, sempre arriba el primer a la botiga

dalma-la-caixa

dalma-la-caixa

4
Es llegeix en minuts
ALMA LA RED SOCIAL SOCIAL

Alma és una nova manera de parlar de l’àmbit social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de La Caixa.

Deia Steve Jobs que, ja que la feina ens omplirà gran part de la vida, hem de triar el que més ens agradi per viure satisfets. I al Víctor, un feina que sigui manipulativa i en què pugui discutir de futbol amb el seu cap el fa tremendament feliç, cada dia arriba el primer i sempre està de bon humor. El Victor sempre acaba el que comença i posa enorme cura en el que fa. Per això l’estimen tots a la botiga de delicatessen on treballa, i vol passar d’anar-hi quatre dies a anar-hi cinc a la setmana. Els tècnics del programa Incorpora de La Caixa van encertar-la: no només li van trobar una feina, sinó també un espai de felicitat. Una història de superació digna de donar a conèixer el Dia Mundial de la Síndrome de Down.

Víctor Vidal té 33 anys i treballa a Camarasa Fruits, una botiga de productes selectes ubicada a la zona alta de Barcelona. ‘Pelo les mongetes, tallo les maduixes, plego les caixes... i parlo de futbol amb el Marc. ¡M’encanta el Barça!’. Es refereix a Marc Taribó, gerent i propietari de l’empresa, que es declara periquito i això torna boig el Víctor, que és culer. ‘Sempre estem amb batalletes. I això que al principi li va costar adaptar-se, ¡però ara està tot el dia de broma!», afirma el Marc.

Programa Incorpora

Fa més de dos anys que el Víctor va fer la seva primera entrevista de feina a Aura Fundació, adherida al programa Incorpora de La Caixa. «Tenia ganes de treballar i de guanyar diners», diu el Víctor. Després de passar pel grup de preparació, la seva preparadora laboral, Laura Rodríguez, i els tècnics d’ocupació, van veure clar el seu perfil. «Ell a casa poleix i dona forma a trossos de fusta, li agrada manipular coses. Des que va començar les classes de comunicació eficaç, és capaç de tractar amb el públic i li encanta parlar amb els clients». A la botiga s’hi troba com a casa.

«Tot va començar perquè una clienta habitual amb un fill amb síndrome de Down em va parlar de la fundació i em va preguntar si volia contractar algú. Jo de seguida vaig dir que sí», recorda el Marc, el cap del Víctor. Quan l’oferta de Camarasa Fruits va arribar a la borsa de treball de la fundació –que només el 2019 va gestionar més de 50 insercions d’Aura i més de 20 d’altres entitats– van enviar-hi el currículum del Víctor. «El més difícil del seu cas va ser que no hi havia un lloc fix per a ell», recorda la Laura, «però ens ha sorprès, perquè ha tingut molta capacitat d’adaptació. Va començar fent unes tasques i n’ha acabat fent d’altres. Ha sigut un procés molt natural. I els seus companys l’adoren».

«L’Eli, el Marc, el Cristian... Tinc un munt d’amics aquí», assegura el Víctor. La Laura, la preparadora laboral el visita –ara ja menys– una vegada al mes, com a part de l’acompanyament in situ per tota la vida al qual es compromet l’entitat. I el Víctor, content: «La Laura és maca i a mi m’encanta, perquè diu que treballo molt bé».

El més puntual

«És molt puntual, sempre arriba fins i tot abans de la seva hora. És extravertit, simpàtic, treballador. Sempre vol acabar la feina i si li queda alguna cosa per fer, fins que no l’acaba no se’n va», destaca el Marc. 

Com que no tot és feina en la vida del Víctor, en les seves estones lliures, a més de polir fustes, fa sopes de lletres, teatre, ball modern, juga a jocs d’ordinador de Harry Potter, viatja amb els seus pares i, el més important, escolta molta música. «Soc fan de Dani Martín, conec totes les seves cançons. La meva preferida és Qué bonita la vida». Els seus somnis són comprar-se dues guitarres elèctriques i un cotxe, anar a Las Vegas i, algun dia, casar-se. «Tot i que encara no tinc nòvia», aclareix.

Pla de futur

El seu pla de futur més immediat és passar de treballar quatre dies a treballar-ne cinc i alguna hora més.  «Jo, encantat, aquí sempre hi ha feina. Com que des d’Aura  m’han dit que pot assumir-ho, endavant», afirma el Marc, l’empresari. «Tot i que sigui més lent que altres persones, fa bé la seva feina, per això animo les empreses que s’atreveixin a fer el pas. El Víctor ens porta felicitat, n’estem encantats i molt orgullosos. La meva dona diu que contractar-lo és el millor que hem fet mai».

Notícies relacionades

El Víctor encara recorda el dia que va començar a treballar i la seva vida va canviar: «Em vaig posar una mica nerviós i molt content».

Continua llegint aquest article a Mirades amb Alma