Anar al contingut

HISTÒRIA

Patrocina:

L'home que va fer possible l'impossible

Podent ser advocat, Francesc Moragas va fundar la que avui és la tercera institució filantròpica del món sota el paraigua de La Caixa

Va començar el 1904 en un petit despatx, junt amb un únic col·laborador, amb visió optimista, discreció absoluta i tenacitat pacient

ALMA LA RED SOCIAL SOCIAL

L'home que va fer possible l'impossible

Ànima és una nova manera de parlar del tema social. Amb actitud i optimisme. Des de la diversitat. I a partir de les històries de l’Obra Social La Caixa. Vol ser també un punt de trobada de les infinites realitats socials del nostre món.

Darrere de l’ànima hi ha un home. Es diu Francesc Moragas i va néixer fa 150 anys, el 1868, a Barcelona, en una família de notaris i lletrats. Podent ser advocat, va fundar la que avui és la tercera institució filantròpica del món sota el paraigua de La Caixa. Va començar el 1904 en un petit despatx, junt amb un únic col·laborador. Amb visió optimista, discreció absoluta i tenacitat pacient, va aixecar una obra social dedicada a dignificar els més vulnerables. Sempre repetia: “L’impossible és tan sols una mica més difícil que les coses difícils”. Però ¿qui va ser Francesc Moragas? 

Hi ha un home. Vesteix amb pulcritud, barret i guants de tall excel·lent, i en la seva manera de caminar no hi ha ni un bri de vanitat. És diumenge al matí, un dia bonic d’hivern. Passeja costa amunt, fins a arribar a la falda del Tibidabo. Entra a l’Empar de Santa Llúcia i un grup de nenes invidents l’envolten al ser anunciada la seva arribada. S’asseuen al sol, i ell obre un llibre en braille que llegeix en veu alta. Així passa el seu dia de descans. De vegades, es trasllada en ferrocarril a Torrebonica, a terres egarenques, i conversa jugant als escacs ─"una gimnàstica cerebral efectiva”, deia─ o al dòmino amb persones malaltes de tuberculosi i els seus familiars.

Un humanista nat

Aquest home és Francesc Moragas (1868-1935). A més d’aprendre a llegir en braille, va crear una impremta especialitzada en aquest tipus de llibres quan al país encara no n’hi havia. El seu impuls vital va ser sempre un: ajudar els més desfavorits i contribuir al progrés social. Va néixer un 13 de desembre, i la seva salut era malaltissa. La va enfortir a còpia d’esforç i constància en l’esport, en particular la bicicleta, l’invent de l’època. Per a ell, l’impossible sempre era (i és) possible, només que una mica més difícil que les coses difícils.

Abans de complir els 13 anys, el seu pare va morir. Al cap d’un any, la seva mare ─la Mamita, una dona culta i de gran personalitat─ es va casar amb l’advocat aragonès Juan Antonio Sorribas. Tutor excel·lent i home molt viatjat per Europa, va despertar en l’adolescent l’interès pels idiomes i l’estudi, especialment el de la previsió social. Quan Moragas es va llicenciar en dret i s’apressava a exercir l’advocacia, el padrastre va morir i li va deixar la revista Los Seguros, que havia fundat el 1884, època en què aquest tipus de contractes amb prou feines eren coneguts al país. El jove va decidir llavors centrar la seva carrera en aquest camp nou i va passar a dirigir la publicació, treballant per l’aplicació justa d’aquest tipus d’indemnitzacions.

Va arribar el 1902 i va esclatar una vaga general sense precedents desencadenada per les dures condicions que suportaven els obrers. Va ser reprimida de manera crua per la policia. Hi va haver morts i molts ferits. Francesc Moragas era un humanista i un observador nat. Ell havia recorregut amb bicicleta el país, també a peu la seva ciutat, coneixia la seva gent i les necessitats, i sabia que el país no es modernitzaria de caritat. Urgia implantar un sistema d’ajuda i previsió social que harmonitzés la societat.

Fins i tot semblant un home solitari, Francesc Moragas tenia un munt d’amics. Per mediació de Lluís Ferrer-Vidal i amb la complicitat de set entitats empresarials del país, es va fer als diaris una crida perquè els barcelonins aportessin diners per als ferits i els familiars dels morts. Aquella iniciativa es va fer, utilitzant una expressió d’avui dia, ‘viral’. En el cas que sobrés una quantitat, com va passar, s’utilitzaria per crear una caixa de pensions pensada per al futur dels obrers. Aquest va ser l’origen, el 5 d’abril de 1904, de la Caixa de Pensions per a la Vellesa, la nostra actual CaixaBank.

Continueu llegint a Mirades amb Ànima.

Temes: Història