Estimació de la NASA
El risc d’impacte de l’asteroide 2024 YR4 contra la Terra s’eleva fins al 3,1%, el més gran mai pronosticat per a aquest tipus d’esdeveniments
Els astrònoms recorden que aquesta xifra encara no és definitiva i que anirà evolucionant conforme millorin les observacions d’aquesta enorme roca espacial
Catalunya desplega la seva xarxa de telescopis per saber si l’asteroide 2024 YR4 xocarà contra la Terra el 2032
Josep Maria Trigo, expert en asteroides: «Ja s’han activat tots els protocols, estem en plena era de defensa planetària»
Segons les últimes estimacions de l’agència espacial NASA, el risc d’impacte de l’asteroide 2024 YR4 contra la Terra el desembre del 2032 s’ha elevat fins al 3,1%. Es tracta d’una xifra que, tot i ser baixa, destaca com la més alta mai pronosticada per a aquest tipus d’esdeveniments. Els astrònoms afirmen que aquesta dada és encara provisional i que s’anirà refinant mitjançant avancin les observacions i s’acoti encara més la trajectòria d’aquesta gegantina roca espacial. Fa uns anys també es va detectar el cas d’un asteroide potencialment perillós que va arribar a un risc d’impacte del 3% i, finalment, les probabilitats van acabar caient a zero.
La detecció d’aquest asteroide ha activat per primera vegada en la història tots els mecanismes de defensa planetària i això, lluny de traduir-se en un senyal d’alarma, ha activat una col·laboració internacional sense precedents per rastrejar l’òrbita d’aquest cos rocós i estudiar què fer en cas que es confirmés un eventual impacte contra el nostre planeta. A Catalunya, per exemple, els observatoris astronòmics del Montsec i de Pujalthan posat el seu instrumental científic a disposició per estudiar la composició i trajectòria de l’objecte.
Les primeres anàlisis del 2024 YR4 afirmen que es tracta d’un asteroide rocós pròxim a la Terra amb un diàmetre d’entre 50 i 90 metres, menys que un camp de futbol i similar a la part central de la plaça de Catalunya de Barcelona. Tot apunta que procedeix de la fragmentació d’un asteroide més gran situat, al seu torn, al gran cinturó d’asteroides situat en el nostre Sistema Solar. Aquest tipus de roques espacials solen romandre en òrbites estables durant milions d'anys fins que, eventualment, algunes cauen en les anomenades ressonàncies planetàries i són «absorbides» per l’acció gravitatòria de planetes com la Terra. És allà quan se surten del seu recorregut estàndard, modifiquen la seva òrbita i s’acosten a poc a poc a nosaltres.
En aquest cas, la ciència ha sigut capaç de detectar el canvi d’òrbita d’aquest asteroide i el seu possible impacte contra el nostre planeta amb set anys de marge i amb almenys dues finestres d’observació per dirimir-ne la trajectòria. La primera, des d’ara fins al mes de maig, i la segona, l’any 2028, quan tot apunta que tindrem les dades definitives sobre el recorregut d’aquest asteroide i, en cas que es confirmi el risc de col·lisió, almenys tindrem quatre anys més de marge per traçar plans per desviar el rumb d’aquesta roca espacial. Segons explica l’astrònom Josep Maria Trigo, del Grup d’Asteroides, Cometes i Meteorits de l’Institut de Ciències de l’Espai (CSIC-IEEC), en aquests moments «l’escenari d’un impacte és improbable», però, tot i així, «el fet que s’activin tots els protocols és una bona notícia perquè significa que estem en plena era de la defensa planetària».
- Portal de l’Àngel Bizarrap inaugura a Barcelona la botiga més gran de JD Sports a Europa
- Dimiteix més de la meitat de la direcció d’ERC a Barcelona
- Consells pràctics Com aplicar la regla de les 24 hores per estalviar diners i evitar compres impulsives
- Judici a l’Audiència Nacional ¿De què s’acusa Jordi Pujol i la seva família? Els arguments del fiscal i de la defensa
- El llegat d’Ernest Lluch
- Sharenting: «Falta consciència dels riscos a què exposem els menors»
- Possible aval europeu a l’amnistia Puigdemont es reforça dins de Junts davant la possible tornada a Catalunya a la primavera
- L’economista Xavier Sala i Martín, sobre els salaris baixos a Espanya: “Mentre la productivitat vingui dels immigrants, no pujaran”
- Ramón Vallés, pilot de línies aèries: «Quan aterro a Barcelona m’encanta comunicar al passatge el nostre ‘skyline’: la Sagrada Família, el Tibidabo, Montserrat...»
- RES ÉS EL QUE SEMBLA Joan Laporta entra a la història del Barça
