Neix el primer mico quimèric: un animal generat amb cèl·lules mare de dos individus

Cell/Cao et al.

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Presteu atenció a tot el que llegireu a continuació perquè, us asseguro, es tracta d’un assumpte complex però extremadament interessant. Un equip d’investigadors xinesos acaba d’anunciar amb gran entusiasme el naixement dels primers micos quimèrics. ¿De què es tracta? Doncs d’animals que no es generen només a partir de la unió d’un òvul i un espermatozoide, sinó que, per contra, incorporen cèl·lules embrionàries de dos individus diferents de la seva mateixa espècie. Fins ara, aquesta fita només s’havia aconseguit en ratolins. Es tracta de la primera vegada que s’aconsegueix en primats (i, valgui la redundància, en una espècie més pròxima als humans). 

Aquesta gesta científica, publicada aquest dijous en la revista ‘Cell Press’, és obra d’un equip d’investigadors de l’Acadèmia Xinesa de Ciències (CAS). «Es tracta d’un objectiu que feia molt temps que perseguíem», explica Zhen Liu, autor principal d’aquest treball. «Aquest treball no només ens ajuda a entendre millor com funcionen les cèl·lules mare en primats, inclosos els humans, sinó que algun dia podria permetre’ns crear models de micos més sofisticats per estudiar malalties neurològiques així com altres estudis d’enginyeria genètica», comenta el científic. 

«Aquest treball podria permetre’ns crear models de micos més sofisticats per estudiar malalties neurològiques»

Zhen Liu

Científic

Cultiu de cèl·lules mare

¿Però què s’ha aconseguit exactament i, sobretot, com? Doncs bé, segons relaten els investigadors responsables d’aquest treball, el primer pas va ser aconseguir cèl·lules mares extretes de dos embrions diferents d’uns set dies de vida. A partir d’allà van agafar les cèl·lules i les van cultivar perquè cada una d’aquestes anés desenvolupant un tipus específic de funció. En aquest punt de l’experiment es van realitzar diverses proves per confirmar que, efectivament, la barreja dels dos cultius contenia tots els tipus de cèl·lules necessàries per crear un animal. Per a això, es van marcar algunes cèl·lules mare amb proteïnes fluorescents per veure com es desenvolupaven en un ésser viu. 

L’últim pas va ser injectar aquestes cèl·lules mare en embrions d’entre quatre i cinc dies d’edat de macacos menjacrancs o de cua llarga (‘Macaca fascicularis’). Aquests embrions, al seu torn, van ser implantats en femelles de macaco. Segons expliquen els investigadors, en total es van produir dotze embarassos i sis naixements vius. Les anàlisis revelen que només un dels micos que va néixer viu i un dels fetus que va ser avortat eren animals quimèrics. L’únic animal que va sobreviure al procés havia desenvolupat part del seu cervell, cor, ronyó, fetge, intestí i testicles, entre d’altres, a partir de cèl·lules mare. 

L’animal té parts del cos fluorescents per marcar les zones generades a partir de cèl·lules mare

Les anàlisis apunten que, en alguns casos, hi ha teixits que es van desenvolupar en més d’un 90% gràcies a les cèl·lules mare. En d’altres, només un 20%. Però, per veure fins a quin punt arriba el quimerisme d’aquest animal, només fa falta veure les imatges del mico per observar com algunes parts del seu cos són fluorescents. Destaquen, sobretot, la punta dels dits de l’animal i els seus ulls. A més, atès que s’han trobat rastres fluorescents als testicles, els investigadors expliquen entusiasmats que el quimerisme d’aquest animal, eventualment, podria traslladar-se a la seva descendència. 

Implicacions del treball

Notícies relacionades

Segons expliquen els responsables d’aquest estudi, el quimerisme podria convertir-se en una eina clau en els estudis d’enginyeria genètica. Podria, per exemple, utilitzar-se per generar models animals més semblants als humans per investigar així algunes de les malalties que sotgen la nostra espècie. També podria utilitzar-se per ajudar en la conservació d’espècies que estan a punt d’extingir-se creant nous individus a partir de cèl·lules mare dels seus congèneres. 

Gran part de la comunitat científica ha aplaudit aquest èxit. Això sí, amb alguns matisos. «Aquesta tecnologia arriba deu anys tard», comenta l’investigador Lluís Montoliu, del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC). «Des del 2013 sabem utilitzar les eines CRISPR d’edició genètica que són molt útils per canviar gens de manera molt precisa directament en embrions de qualsevol espècie animal», afegeix aquest especialista en declaracions al Science Media Center d’Espanya. Montoliu també recorda que els estudis amb micos quimèrics no podrien portar-se a terme als laboratoris europeus a causa de la normativa sobre experimentació animal.