Troballa científica

Així es cosien la roba els ‘sapiens’ fa 39.000 anys

  • Descobert en el jaciment arqueològic de Canyars (Gavà) un instrument utilitzat per perforar el cuir durant el Paleolític

Així es cosien la roba els ‘sapiens’ fa 39.000 anys

Francesco de Errico y Luc Doyon.

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Imagini vostè que és un ‘sapiens’ que pul·lulava per la península Ibèrica fa uns 39.000 anys. Per sobreviure necessita complir necessitats bàsiques com alimentar-se, hidratar-se i, evidentment, vestir-se per fer front a les inclemències del clima (si no, ja em dirà de què serveix estar ben alimentat quan els termòmetres cauen sota zero i el fred es posa als ossos). ¿Què faria vostè per vestir-se? ¿Com aconseguiria vostè la seva roba? ¿Tindria clar què hauria de fer per cosir-la? Un estudi publicat aquest mateix dimecres a la revista ‘Science Advances’ revela una tècnica que utilitzaven els antics ‘sapiens’ per cosir les seves vestimentes.

La troballa, liderada per un grup d’investigadors de la Universitat de Barcelona, s’ha realitzat en el jaciment arqueològic de Canyars, a Gavà (Barcelona). Allà s’ha trobat un instrument elaborat a partir d’un os de mamífer en el qual s’observen 28 perforacions. Els experts creuen que aquesta eina, probablement elaborada a partir de restes d’un cavall o un gran bòvid, s’utilitzava per realitzar perforacions precises i simètriques en teixits de cuir. Segons expliquen els investigadors, tot apunta que aquesta guia permetia traçar fins a 10 puntades equidistants amb una mitjana de cinc mil·límetres entre cada una. És a dir, amb una precisió impressionant.

«Hem trobat la primera evidència de l’ús de burins per perforar la pell. L’os de Canyars ens indica que els ‘sapiens’ tenien prou tecnologia per perforar la pell i així elaborar vestits ajustats, sabates i tendes», explica Montserrat Sanz, una de les investigadores que ha participat en aquest estudi. Segons explica l’equip científic que ha liderat aquesta investigació, les restes trobades a Gavà tenen almenys 39.600 anys i corresponen al període aurinyacià. Tot apunta que van pertànyer als humans moderns que van viure en aquell temps a la costa est de la península Ibèrica.

Abans de les agulles

Notícies relacionades

L’eina trobada al jaciment de Canyars es considera com un predecessor de les agulles de cosir. Els experts, de fet, estimen que aquests instruments per perforar el cuir van aparèixer uns 14.000 anys abans que les agulles de cosir. «Aquest descobriment proporciona noves dades essencials per comprendre les pràctiques de costura paleolítiques –d’una altra manera inaccessibles– mitjançant l’estudi de les eines utilitzades per perforar la pell», expliquen els científics que han liderat aquest treball.

«Aquest descobriment proporciona noves dades essencials per comprendre les pràctiques de costura paleolítiques»

L’estudi de les antigues tècniques de costura, així com de les vestimentes d’aquests ‘sapiens’, és clau per entendre l’evolució de la nostra espècie. Sobretot perquè la creació de la roba va permetre als nostres avantpassats sobreviure a episodis d’extrems climàtics. «El jaciment de Canyars es correspon amb un moment climàtic especialment fred, amb temperatures molt baixes i un context d’aridesa. Per això mateix, la confecció de peces de vestir va ser una eina molt important que va ajudar les poblacions humanes a suportar les baixes temperatures», explica Joan Daura, un dels investigadors que ha liderat aquest treball.