El perquè de les orelles diminutes dels mamuts llanuts després de vagar per Sibèria durant 700.000 anys

Els mamuts llanuts es caracteritzaven pel seu pelatge i les seves orelles petites. Aquests i altres trets ja estaven codificats genèticament en els primers exemplars, però es van anar definint al llarg de 700.000 anys d’existència de l’espècie vagant per les estepes siberianes.

Un estudi d’investigadors suecs que ‘Current Biology’ publica aquest divendres va examinar i va comparar genomes de mamuts llanuts, des dels primers exemplars als més moderns. Els van creuar amb altres d’elefants africans i asiàtics actuals per descobrir el que feia els primers únics, com a individus i com a espècie.

Els mamuts llanuts tenien alguns trets morfològics molt característics, però hi ha moltes altres adaptacions com el metabolisme dels greixos i la percepció del fred, que no són tan evidents perquè estan a nivell molecular, va explicar el primer autor de l’estudi, David Diez, del Centre de Paleogenètica d’Estocolm. L’equip va disposar dels genomes de 23 mamuts llanuts que havien viscut en els últims 100.000 anys, llevat el d’un que correspon a Chukochya, un els més antics coneguts, de fa uns 700.000 anys.

Mutacions úniques

El genoma de Chukochya va permetre identificar gens que van evolucionar al llarg de la vida de l’espècie, amb la qual cosa es pot afirmar que les seves mutacions específiques són úniques dels mamuts llanuts i no existien en el seu ancestres, va afegir el també signant Love Dalén. El genoma d’aquell primer exemplar conegut compartia aproximadament el 91,7% de les mutacions que van provocar canvis en la codificació de proteïnes en els mamuts llanuts més moderns.

Això significa que molts dels trets que defineixen l’espècie, inclòs el pelatge gruixut, el metabolisme del greix i la capacitat de percebre el fred, probablement ja eren presents quan va divergir per primera vegada del seu avantpassat, el mamut estepari, i van anar evolucionant. Els primers mamuts llanuts és possible que tinguessin «les orelles més grans i la seva llana era diferent, potser menys aïllant i esponjosa que la dels mamuts llanuts posteriors», va afegir Dalén.

Espècies àrtiques

Notícies relacionades

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

¿Per què algunes persones necessiten posposar més vegades el despertador? La ciència té una resposta (i afecta més les dones)

L’estudi va identificar un gen amb diverses mutacions que pot haver sigut el responsable de les seves orelles diminutes, però també d’altres de relacionats amb la vida en ambients freds i que els comparteixen mamífers àrtics actuals no relacionats. Alguns gens «molt evolucionats relacionats amb el metabolisme i l’emmagatzematge de greixos també es troben en espècies àrtiques com rens i ossos polars, cosa que significa que probablement existeix una evolució convergent d’aquests gens en mamífers adaptats al fred», va afirmar Díez.

Els mamuts llanuts més moderns també presentaven diverses mutacions immunitàries en antígens de cèl·lules T, que no s’observaven en el seu avantpassat i els autors especulen que aquestes poden haver conferit una immunitat cel·lular més gran en resposta a patògens vírics emergents. En aquest estudi tots els genomes van ser trobats a Sibèria, però els investigadors esperen poder comparar amb altres mamuts llanuts d’Amèrica del Nord en un futur.