Perfil

Svante Pääbo, l’investigador de l’ADN ancestral

El biòleg suec, Nobel de medicina 2022 i especialista en genètica evolutiva, va ser guardonat amb el premi Princesa d’Astúries d’Investigació Científica

Svante Pääbo, l’investigador de l’ADN ancestral

Hendrik Schmidt

1
Es llegeix en minuts
Pere Puigdomènech
Pere Puigdomènech

Investigador

ver +

El Nobel de medicina 2022, Svante Pääbo, el científic d’origen suec que ha dedicat la seva vida a l’anàlisi de l’ADN de mostres antigues, sobretot humanes, ja va ser guardonat el 2018 amb el premi Princesa d’Astúries del 2018. El seu treball durant més de 30 anys ha permès estudiar la composició genètica d’animals i plantes que vivien fa milers d’anys i en particular de l’evolució de l’espècie humana. Amb el seu treball s’ha obert una nova porta a l’estudi de quins canvis s’han donat en l’ADN que ens han fet ser com som.

Quan es parla de l’ADN antic es parla de Svante Pääbo. El 1985 trobem el seu primer article, firmat en solitari i publicat a la revista ‘Nature’. Era l’aïllament de l’ADN d’una mòmia egípcia. En aquell moment allò semblava una curiositat i es va veure amb cert escepticisme. Va haver de desenvolupar mètodes que permetessin, primer, aïllar de restes humanes antigues mostres de l’ADN que amb el temps es va degradant i es troba en fragments petits. En segon lloc, calia evitar que aquest ADN es contaminés amb l’ADN modern. Finalment cal poder analitzar-lo i en això les noves tècniques d’anàlisi massiva de l’ADN i el seu tractament bioinformàtic ha sigut essencial. Ja ha demostrat que es pot analitzar l’ADN de més de 400.000 anys.

Aquestes dades són sens dubte una fita tecnològica en si mateix, però ha permès conèixer l’ADN d’organismes que vivien fa milers d’anys. I així ara coneixem com era el genoma d’animals extingits, com el mamut, o de les plantes abans de ser domesticades. Queda clar, però, que el que més ha interessat són els resultats sobre l’espècie humana. Han sigut grans fites la resolució del genoma del neandertal o el descobriment d’una altra espècie, relacionada amb aquest que vivia a Sibèria extraient l’ADN de l’os d’un dit petit. Pääbo, actualment dirigeix un Institut Max-Planck a Leipzig i continua en el centre dels descobriments de com eren els organismes vius fa milers d’anys. D’aquesta manera ha posat l’ADN no només en el centre de la biologia sinó també de la història antiga.

Notícies relacionades

Una primera versió d’aquest perfil va ser publicat el 10 de juny del 2018 amb motiu del premi Princesa d’Astúries