Estudi científic

La soledat i la tristesa acceleren l’envelliment

La soledat i la tristesa acceleren l’envelliment

JOSE LUIS ROCA

Un nou estudi suggereix que «una mala salut mental» envelleix més que fumar

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Tot i que el temps passa igual per a tothom, no tothom envelleix al mateix ritme. Ja fa ja dècades que la comunitat científica investiga quins factors acceleren el rellotge molecular de les nostres cèl·lules i, d’aquesta manera, provoquen un envelliment prematur. Segons apunten diversos estudis, el fet de patir una o diverses malalties cròniques és un dels principals impulsors d’aquest fenomen. També hi ha hàbits, com l’estrès i el consum de begudes alcohòliques, que contribueixen a envellir més ràpid. Però això no és tot. Una nova investigació suggereix que la tristesa i la soledat podrien ser dos grans acceleradors de l’envelliment.

L’estudi, publicat aquest mateix dimarts en una revista científica especialitzada, ha analitzat el (veritable) rellotge biològic gairebé 12.000 individus adults a partir d’una sèrie de dades biomètriques (com marcadors sanguinis) i un algoritme d’intel·ligència artificial. L’anàlisi confirma que l’envelliment cel·lular s’accelera en persones que han patit problemes cardiovasculars, malalties hepàtiques i pulmonars, així com en fumadors. Així mateix, la investigació també suggereix una certa relació entre envelliment prematur i «un estat de salut mental vulnerable».

«Sentir-se sol i infeliç envelleix més que fumar»

Una de les conclusions que més criden l’atenció d’aquest treball és que «sentir-se sol i infeliç envelleix més que fumar». Segons les dades recopilades per aquesta anàlisi, l’hàbit de fumar suma 1,25 anys a l’edat cronològica dels individus, mentre que una mala salut mental afegeix 1,6 anys més respecte al que marca la data de naixement. Per explicar el perquè d’aquest fenomen, l’equip científic a càrrec de l’estudi recorda que «l’estat mental i psicosocial dels individus són alguns dels predictors més importants per a la salut i la qualitat de vida», tal com recalca Manuel Faria, investigador de la Universitat de Stanford i un dels autors principals de l’estudi.

Alguns indicadors de «salut mental i social» analitzats en aquest estudi suggereixen que, per exemple, sentir-se infeliç suma 0,35 anys a l’edat biològica mentre que una bona pauta del son resta 0,44 anys. Un altre exemple molt il·lustratiu, també recollit en l’estudi, és el cas de com els matrimonis poden ‘retardar’ l’envelliment. L’anàlisi suggereix que les persones casades són 0,6 anys més joves que els seus congèneres solters. I que les persones viudes són uns 0,3 anys més grans respecte a la seva edat cronològica. Això, segons esgrimeixen els investigadors, podria deure’s no tant a factors merament biològics, sinó al «suport material i emocional» que aporta una parella al llarg de la vida.

Incògnites per aclarir

Notícies relacionades

El fet que la soledat i la tristesa puguin ser un factor d’envelliment prematur es manté, per ara, en el terreny de les hipòtesis. Segons explica l’investigador Manel Esteller, aquesta conclusió és «interessant» i alhora «controvertida». El científic, en declaracions a aquest diari, destaca que la investigació apunta al fenomen però no aconsegueix explicar els mecanismes moleculars exactes pel qual aquests factors psicològics podrien influir en l’envelliment prematur dels individus.

Esteller també apunta a diverses limitacions metodològiques de l’estudi. Per exemple, al fet que la investigació només es basa en població xinesa o a la falta d’accés al model informàtic utilitzat per a l’anàlisi. «Finalment, també cal tenir en compte que l’article és originat per una companyia privada i per tant hi podria haver possibles biaixos econòmics en el desenvolupament i els resultats», destaca l’investigador ICREA i catedràtic de genètica de la Universitat de Barcelona.