Experiment científic
L’era dels necrobots: així són les aranyes mortes reconvertides en ganxos mecànics
Un equip d’enginyers mecànics aconsegueix crear artefactes mòbils a partir de cadàvers d’artròpodes
Benvinguts a l’era dels necrorobots. Sí, així com ho llegiu. Necrorobots. Màquines creades a partir d’animals morts. O cossos ja sense vida reconvertits en artificis mecànics. Sigui quin sigui el punt de partida, l’èxit és el següent. Un equip d’enginyers mecànics de la Universitat de Rice, als Estats Units, ha aconseguit convertir aranyes mortes en pinces mecàniques: uns instruments amb prou força com per aixecar l’equivalent a un 130% del pes corporal de l’aràcnid i amb prou delicadesa com per no fer malbé gens els objectes manipulats.
La història darrere aquest èxit, com tot bon relat científic, arrenca amb un moment de genuïna curiositat. Un bon dia, l’enginyera mecànica Faye Yap es va trobar una aranya morta al terra del laboratori i, després d’observar-la amb deteniment, va començar a pensar si (i com) podia convertir aquest cos en un robot. D’aquesta pregunta va sorgir un curiós treball d’investigació experimental que va acabar involucrant un equip d’investigadors de primer nivell i aquesta setmana van publicar els resultats a la revista ‘Advanced Science’.
El primer pas, expliquen els científics responsables d’aquest èxit, va ser investigar sobre l’anatomia de l’animal. Resulta que les aranyes no tenen parells de músculs antagònics, com els bíceps i tríceps dels humans. «Només tenen músculs flexors, que permeten que les seves cames s’enrosquin, i les estenen cap enfora per pura pressió hidràulica», expliquen els enginyers mecànics al seu estudi.
Un cop esbrinat el mecanisme que permet el moviment de les aranyes, els científics es van preguntar si podien reproduir aquest moviment ‘post mortem’. Per fer-ho, van idear un sistema tan senzill i tan brillant com inserir una agulla en una pota inerta, subjectar-la amb goma d’enganxar i inserir petites quantitats d’aire a les extremitats de l’animal. I va ser aquí quan va passar el ‘miracle’. El cadàver va tornar a estirar la pota. Però en un altre sentit.
Moviments aràcnids
Les proves de laboratori van mostrar que els necrorobots aràcnids eren capaços d’obrir i tancar les potes centenars de vegades seguides. I d’agafar objectes molt més pesats que l’animal, aixecar-los amb delicadesa, moure’ls i deixar-los anar sense fer malbé gens ni mica la seva estructura. Aquests necrobots van aconseguir manipular la placa d’un circuit elèctric, moure objectes i fins i tot aixecar una altra aranya.
Notícies relacionades
Sorprenentment, l’únic però que es va poder trobar davant aquest invent va ser que a partir del moviment número mil, les potes de l’aranya semblaven patir un cert desgast. «Podria estar relacionat amb un problema de deshidratació de les articulacions. Res que no es pugui solucionar amb recobriments polímers», expliquen els científics a càrrec d’aquest curiós experiment.
Pot ser que es preguntin si, més enllà de l’anècdota dels necrorobots, aquest tipus d’invents tenen alguna mena d’utilitat pràctica. «Aquest instrument es podria utilitzar per a moltes tasques repetitives i a petita escala, fins i tot per a l’embalatge de microelectrònica», expliquen els investigadors. «A més, ¡les aranyes són biodegradables!», afegeixen els experts en la curiosa presentació del seu artefacte.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
