S’enlaira el telescopi espacial Webb, el més potent que s’ha llançat mai a l’espai

L’enlairament ha anat tal com estava planejat. Sobre dos quarts de set del matí (hora local de Kurú), els motors d’Ariane han rugit a màxima potència. El coet s’ha enlairat i deixava al seu pas un imponent mar de gasos. El vehicle espacial ha travessat l’atmosfera dempeus, en perfecta posició vertical. Quan ha arribat a la seva màxima velocitat, la nau s’ha desprès dels seus motors laterals i els ha deixat caure en algun punt de l’oceà Atlàntic. Ja superades les capes més altes de l’atmosfera, Ariane també s’ha desfet de la càpsula que fins aleshores protegia el telescopi i, poc després, del cos principal del coet. Webb ha posat rumb al seu destí gràcies a l’etapa final del coet, que ha redreçat el rumb de l’aparell i l’ha impulsat. 

En aquests moments, després de sortir amb èxit de l’òrbita terrestre, el telescopi espacial es dirigeix a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra. És a dir, l’equivalent a quatre vegades la distància entre el nostre planeta i la Lluna. Des d’aquest punt estratègic del nostre sistema solar, la missió es proposa estudiar la llum de les primeres estrelles, indagar què hi ha més enllà dels núvols de pols còsmica i buscar signes de vida en altres planetes. «El telescopi James Webb ens mostrarà l’univers com mai l’havíem vist abans», l’astrofísica Begoña Vila, enginyera de sistemes encarregada de coordinar els instruments a bord del telescopi, en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

Sis mesos de desplegament

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Una vegada abandonada la Terra, Webb s’enfronta a la seva següent gran missió: desplegar-se i posar-se a punt. Aquest telescopi, de fet, és el primer instrument espacial que s’enlaira plegat i que es desplegarà en l’espai, com a part de la seva missió. Aquest procés tardarà ni més ni menys que sis mesos. Així que des d’ara mateix fins que el calendari terrícola marqui el mes de juny, l’aparell executarà una «complexa i meticulosa coreografia assajada durant anys», explica Macarena García Marín, científica de l’equip d’operacions d’aquest telescopi.

La missió d’aquest telescopi espacial d’última generació ha sigut definida com «la més important d’aquesta generació». Les observacions d’aquest instrument seran fins a 100 vegades més sensibles que les de Hubble, el seu predecessor. En el seu primer any de vol, un dels grans objectius de Webb serà estudiar entre 60 i 70 exoplanetes per veure quants compleixen les condicions per allotjar la vida tal com la coneixem. Si hi ha vida més enllà de la Terra, aquest telescopi serà la millor eina de la què disposa ara mateix la humanitat per trobar-la.