Càpsula de SpaceX
La primera missió espacial civil s’enlaira als EUA
El llançament de la Inspiration4 es va portar a terme sense incidents i l’equip orbitarà la Terra durant tres dies
La primera missió espacial composta completament per civils, sense astronautes professionals i a càrrec de l’empresa privada SpaceX, es va enlairar aquest dimecres amb èxit des del Centre Espacial Kennedy a cap Canaveral (Florida) per orbitar la Terra durant tres dies. L’històric llançament de l’anomenada missió Inspiration4 va ser a les 20.02 hores de dimecres (00.02 GMT del dijous 16 de setembre), com estava previst, a bord d’una càpsula Dragon, impulsada per un coet Falcon 9 de la companyia d’Elon Musk. Enmig de crits i aplaudiments des del centre de control es van complir totes les etapes del llançament de la missió, gràcies a unes condicions meteorològiques favorables. La part reutilitzable del coet Falcon 9 es va posar pocs minuts després de l’enlairament a la plataforma Just Read the Instructions de SpaceX, a l’Oceà Atlàntic.
Aquesta vegada els tripulants no són astronautes professionals, sinó el multimilionari Jared Isaacman, l’enginyer aeronàutic Chris Sembroski, l’assistent mèdica Hayley Arceneaux –supervivent del càncer– i la científica, pilot i educadora Sian Proctor, que van ser entrenats, durant sis mesos per a aquesta missió científica. Els quatre civils solcaran la Terra a una velocitat d’uns 28.160 quilòmetres per hora i faran una volta al planeta cada 90 minuts. Arribaran una altitud d’uns 575 quilòmetres respecte a la Terra (357 milles), uns 160 quilòmetres (100 milles) més que l’Estació Espacial Internacional (EEI), «més lluny que qualsevol altre vol espacial humà des de les missions del Hubble», segons SpaceX. També és una distància superior a la dels viatges suborbitals que van realitzar aquest any els milionaris Jeff Bezos i Richard Branson a bord de les naus de les seves respectives companyies espacials privades.
Durant la transmissió prèvia al llançament, Arceneaux, que va ser diagnosticada als 10 anys amb càncer d’ossos i amb 29 anys és la nord-americana més jove a anar a l’espai, es va mostrar orgullosa de la missió Inspiration4, que també pretén recaptar fons per a l’hospital infantil St. Jude, a Memphis (Tennessee), on va ser tractada de petita. Arceneaux, també la primera persona amb una pròtesi a viatjar a l’espai (va reemplaçar part del seu fèmur), ha dit avui que se sent orgullosa de representar aquells «que no són perfectes físicament». La missió, la quarta tripulada per a SpaceX, té la meta de recaptar 200 milions de dòlars per a l’hospital infantil. Per la seva banda Proctor, l’altra dona de la tripulació, es va mostrar feliç de ser la «primera dona pilot de raça negra» a anar a l’espai.
Notícies relacionadesTant la càpsula com el coet ja havien sigut utilitzats en altres missions, com a part d’una estratègia de l’empresa de SpaceX que ha abaratit els costos de l’exploració espacial.
El viatge orbital, comandat per Isaacman, fundador i director executiu de Shift4 Payments, durarà tres dies i acabarà amb la caiguda de la càpsula Dragon a l’oceà Atlàntic a la costa de Florida amb l’ajuda de paracaigudes.
- Als peus de collserola Tensió entre ‘runners’ i veïns a la Carretera de les Aigües
- Cues pel 48 Open House Barcelona
- La contracrònica Vinícius arruïna la millor tarda de Xabi
- Eleccions legislatives a l’Argentina Milei es prepara per fer canvis amb el suport inèdit dels Estats Units
- Rodalies va desprogramar més de 800 trens al setembre
- Viral La nova vida de Dani Alves als 42 anys, de futbolista a predicador en una església a Girona: «S’ha de tenir fe, jo soc la prova d’això»
- REUNIÓ DE LA DIRECCIÓ El PSOE fa una última crida a Junts per evitar la ruptura: «Val la pena dialogar i arribar a acords»
- L’atenció primària Les infermeres de Catalunya critiquen la vacunació «improvisada» contra la grip en una jornada de concentracions
- Després de més de tres hores de reunió Junts decideix per unanimitat trencar amb el PSOE i la militància votarà dimecres i dijous
- El Zoo de Barcelona accelera la seva gran transformació amb l’horitzó al 2030: així seran els nous espais
