¿Per què la Covid és innòcua per a uns i greu per a altres? Tres factors genètics podrien ser-ne la clau

Un nou estudi liderat pels investigadors Manel Esteller i Aurora Pujol, i publicat aquest mateix dijous a la revista ‘EBiomedicine’, identifica tres factors epigenètics que podrien predir la gravetat de la malaltia. És a dir, tres claus que marquen la diferència entre els que cursen la malaltia com si res i els que desenvolupen quadros clínics greus. «Hem estudiat el material genètic de més de 400 pacients positius a Covid-19. Totes aquestes estaven persones sanes, sense comorbiditats i menors de 62 anys. Part d’aquestes van contraure la infecció sense gairebé símptomes i d’altres, en canvi, van acabar ingressades i amb assistència respiratòria», resumeix Esteller en declaracions a aquest diari.

L’anàlisi ha aconseguit identificar uns quaranta punts del genoma que diferencien els pacients greument malalts. Això, al seu torn, s’ha relacionat amb tres factors epigenètics. «El primer factor té a veure amb l’expressió d’uns gens que provoquen una resposta immune massa forta. El segon, amb una resposta inflamatòria excessiva. I el tercer, amb els desajustos metabòlics, que també desencadenen malalties com la diabetis o l’obesitat», il·lustra el director de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC) i catedràtic de Genètica de la Universitat de Barcelona (UB). Aquests serien, doncs, els interruptors químics que desencadenarien els casos greus de Covid-19.

Una firma epigenètica present en el 13% de la població

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

L’estudi estima que al voltant del 13% de la població mundial tindria aquesta firma epigenètica inscrita a l’ADN. «Això significa que hi ha un 13% de la població que, tot i estar sana, si algun dia contrau el virus tindrà un elevat risc d’emmalaltir greument», argumenta el científic. Aquestes xifres coincideixen amb el que s’ha observat durant aquesta pandèmia, que en tan sols un any ha deixat més de 136 milions de persones contagiades i gairebé tres milions de morts.

«Aquestes descobertes poden ajudar-nos a identificar un nou grup de risc, que, en cas d’emmalaltir, cal vigilar més de prop. També obren noves vies per a la recerca de tractaments contra la Covid-19», comenta el científic. En aquest sentit, l’expert esgrimeix que fàrmacs dissenyats (i aprovats) per regular l’expressió dels gens, i que ja s’utilitzen en el tractament de leucèmies, sarcomes i immunoteràpies, podrien utilitzar-se contra el coronavirus.