Trobada a Kenya la tomba més antiga de l’Àfrica, un nen de 3 anys enterrat en fa 78.000

Un grup de científics espanyols ha participat en la troballa a Kenya de la tomba més antiga del continent africà. Els ossos trobats a la fossa mostren el cadàver d’un nen de dos anys i mig o tres que va ser enterrat fa més de 78.000 anys. Els expedicionaris ja l’han batejat com a ‘Mtoto’, que significa ‘nen’ en suahili.

Aquest estudi, publicat ara per la revista científica ‘Nature’, és el resultat d’unes excavacions iniciades el 2010 que miraven de conèixer noves dades sobre la relació de les poblacions de l’edat de pedra mitjana amb la mort.

Primers indicis el 2013

Malgrat que el 2013 ja es van trobar els primers fragments d’os a la cova kenyana de Panga ya Saidi –a prop de la costa– no va ser fins al 2017 quan els investigadors van poder desenterrar la cavitat on es trobava el cos.

Es tractava d’una cavitat circular situada a uns tres metres per sota del terra actual de la cova, plena de sediment i una acumulació d’ossos fràgils i molt degradats pel pas del temps.

Una vegada enguixat, a causa de la delicadesa de les restes, el bloc va ser transportat cap a Burgos, on es va completar l’excavació i l’anàlisi corresponent. Aquesta anàlisi va confirmar que les restes òssies trobades pertanyien a un nen.

Culte a la mort prehistòrica

A més, la posició del crani i de tres dels ossos del coll de la criatura podrien indicar que qui va enterrar ‘Mtoto’ ho va fer amb summa cura. Com si l’acotxés, l’enterrador va col·locar un coixí i una manta, que s’han desintegrat amb el pas dels anys, per cobrir el nen.

Notícies relacionades

Les retallades de Trump arriben a l’espai: la NASA vol eliminar missions científiques per prioritzar la utopia de Musk de portar humans a Mart

Els pares sí que tenen un fill favorit, segons un nou estudi

«Aquest nen va ser enterrat en una zona residencial, a prop d’on vivia la seva comunitat», ha explicat María Martinón, directora del Consorci del Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana, que també recalca la consideració, carinyo i respecte que li tenien al nen. «Això podria mostrar que íntimament relacionaven la vida i la mort. Fins i tot quan morim, continuem sent algú per al nostre grup», ha afegit Martinón.

En aquest descobriment hi han participat un grup de científics coliderats pel Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana, l’Institut Max Plank i el Museu Nacional de Nairobi junt amb el director científic del Museu d’Evolució Humana de Burgos, Juan Luis Arsuaga.