Necrofília i racisme entre dofins

En aquest centre d’investigació del medi marí assentat a O Grove i dedicat a l’estudi i a la conservació de la biodiversitat donen a conèixer «diversos comportaments desconeguts fins al moment sobre els dofins mulars», els popularment denominats ‘arroaz”.

Bruno Díaz López, doctor en Ecologia per la Universitat de Bordeus i director del BDRI, avança en relació amb aquest estudi que «es tracta d’un treball en el qual expliquem les raons per les quals un grup de dofins mulars ataquen i maten un dofí comú a la ria d’Arousa».

La mateixa jornada de treball, per cert, en la que investigadors i estudiants del BDRI van poder «evidenciar el primer cas de necrofília en cetacis».

Abundant en això, aquest investigador d’El Ferrol amb àmplia experiència en l’estudi de mamífers marins, tant a les Rías Baixas com al Mediterrani i l’Orient Mitjà, detalla que l’esmentat estudi «descriu la segregació espacial de les dues espècies de cetacis, el dofí comú i el dofí mular».

La culminació d’un treball portat a terme entre 2014 i 2019 a Arousa

És la culminació d’un treball portat a terme entre 2014 i 2019 a la ria d’Arousa que «posa de manifest que les dues espècies utilitzen aquesta zona com a zona d’alimentació, tot i que mostren diferents patrons de distribució».

Això és tant com dir, tal com es va indicar en ocasions anteriors a través de FAR, que als dofins mulars els agrada endinsar-se a la ria, on interactuen amb la flota pesquera i utilitzen les seves aigües com escoles bressol per als seus cadells, a més d’aprofitar l’ecosistema específic existent entorn de les muscleres a mode de rebost.

No obstant, els menys sociables dofins comuns es deixen veure, majoritàriament, fora de les Rías Baixas, endinsant-s’hi de forma ocasional.

✨ ¡Primer curso especializado online el 23 y 25 de marzo!
📚 Bioacústica de Cetáceos: Introducción al estudio de la comunicación en delfines, ballenas y marsopas.
💙 Aumenta tus conocimientos a un precio reducido de 30 €. 🤩 #cursobioacústica #cursobioacustica #BDRI pic.twitter.com/GshXeAKTmw

— Bottlenose Dolphin Research Institute - BDRI (@thebdri) 9 de marzo de 2021

De fet, durant els sis anys d’estudi «només es van observar dofins mulars i dofins comuns en cinc ocasions al mateix temps i a la mateixa zona».

I prova de les males relacions existents entre les dues espècies és que en tres d’aquestes ocasions els mulars van provocar l’allunyament dels dofins comuns, arribant a produir-se «una interacció letal».

Es tracta del cas documentat del qual ja es va fer ressò en el seu moment el degà de la premsa nacional que ara es fa públic a tall d’informe científic oficial i definitiu.

Aquest «aldarull» entre dofins va permetre observar-ne alguns de mulars, incloent adults i cries, i tant mascles com femelles, «perseguint i agredint un dofí comú fins a provocar-li la mort».

Segons l’informe, «després d’aproximadament deu minuts d’agressions consecutives, el cadàver del dofí comú va aparèixer flotant, i diversos dofins mulars adults van empènyer repetidament el cos sota la superfície de l’aigua».

Un estat d’erecció evident i un intent de còpula

Va ser en aquell moment, com explica Bruno Díaz, quan «es va presenciar un intent de còpula, per la qual cosa concloem que el dofí comú podria haver sigut agredit fins a la mort per competència entre espècies a causa de recursos alimentaris o per pràctica d’infanticidi, i l’excitació sexual podria haver sigut desencadenada per una expressió de dominació».

 

Abundant en això, el director del BDRI argumenta que en l’època de l’any en què es va produir l’atac, els nivells de testosterona dels dofins mascles «són encara bastant elevats, i això també fa que augmenti el seu nivell d’agressivitat».

Tant és així que «a les imatges es pot observar fins i tot com els mascles estan tan excitats que arriben a presentar estats d’erecció mentre agredeixen el dofí comú».

Amb la inestimable ajuda de la flota 

Al parlar de tot això surt a col·lació que la col·laboració ciutadana és fonamental perquè el BDRI pugui complementar el seu treball.

El cert és que en el cas del possible atac «racista» i les pràctiques necròfiles descrites, l’aportació realitzada per la societat sembla essencial.

Tant és així que aquest treball en concret «va néixer gràcies a la col·laboració de ciutadans desinteressats i apassionats del medi marí que es van posar en contacte amb nosaltres després de presenciar i gravar amb els seus mòbils aquella trobada letal entre els dofins mulars i els dofins comuns a la ria d’Arousa».

Així ho destaca el director del BDRI, Bruno Díaz, que a més vol agrair a Francisco Redondo i la seva tripulació el recolzament prestat, ja que «van ser testimonis directes dels fets i no van dubtar a contactar-nos perquè poguéssim estudiar i comprendre millor aquest comportament tan poc comú i desconegut dels mulars». 

Un «infanticidi» que va commocionar la comunitat científica per la reacció de la mare

Als casos de «racisme» entre dofins cal sumar, per exemple, els d’«infanticidi». El setembre de 2016, ‘El Faro de Vigo’ donava compte d’un episodi inèdit que commocionava la comunitat científica i permetia augurar que serviria de base per a estudis i informes científics que tindrien repercussió mundial.

I no només es documentava el suposat infanticidi, sinó també la reacció «gairebé humana» de la mare, que es va mantenir durant hores al costat del cadàver de la seva cria morta, un mascle de tot just una setmana de vida, mirant de mantenir-lo a la superfície i reanimar-lo.

El que va succeir, cal recordar, és que dos dofins mascles en edat adulta la van emprendre a cops fins a la mort amb una de les cries nascudes aquell estiu a la ria d’Arousa, es creu que per tal que la femella, al perdre al seu fill, pogués recuperar l’època de zel.

Això permetria l’aparellament als mulars autors de l’agressió molt abans del previst, ja que en cas contrari haurien d’esperar almenys tres anys.

Com es va dir llavors, la cosa que més va cridar l’atenció als biòlegs, fins al punt d’emocionar-los, va ser veure com aquella femella tractava desesperada i infructuosament de mantenir amb vida la seva cria agonitzant.

Com els goril·les o els elefants

La rellevància internacional d’aquell episodi, ocorregut en aigües de Rianxo, es devia al fet que arreu del món amb prou feines s’havien documentat mitja dotzena de casos d’«infanticidi» entre dofins, i que poques vegades abans s’havia vist una femella d’aquesta espècie cuidar-se d’aquella manera a la seva cria morta, amb un comportament propi d’humans que sí que s’ha vist en altres animals, com els goril·les o els elefants.

Això és el que detallaven al BDRI, els integrants del qual van estar observant aquella mare durant hores mentre intentava mantenir a la superfície la seva cria.

Una autèntica pallissa

«Feia la impressió que la mare rebutjava la mort i tenia sentiments, com negant-se a assumir que la seva cria ja no vivia», reflexionava Bruno Díaz abans d’explicar que la necròpsia va revelar que el petit dofí va morir d’una autèntica pallissa.

Presentava «nombrosos hematomes interns i múltiples ruptures vertebrals, principalment amb seriosos danys al fetge, ruptura de costelles i dislocació de vèrtebres lumbars i a nivell occipital», la qual cosa demostrava que els mascles l’havien destrossat mentre la femella mirava de protegir-lo.

Bruno Díaz, que des d’aleshores va donar compte d’altres casos similars ocorreguts a Galícia, entre els quals un de molt cridaner que va tenir lloc en aigües de Combarro, informava també després d’aquell episodi que en un d’anterior registrat a Grècia una mare va estar al costat del cadàver de la seva cria durant una setmana.

«El que vam poder veure amb aquesta femella mirant de salvar al petit dofí, pujant-lo al seu llom i procurant que no s’enfonsés, és una cosa realment impactant que farà parlar molt», pronosticava el director del BDRI, que durant els seus estudis a Itàlia havia vist com les femelles abandonaven les seves cries després de morir.

Notícies relacionades

Els homes i les dones posen sal als plats per motius diferents, segons un estudi

Així és la migdiada perfecta per a la salut, segons un estudi espanyol avalat per Harvard

Dofí comú (‘Delphinus delphis’):

• És una espècie oceànica que es troba distribuïda a les aigües tropicals, temperades i fredes de l’oceà Atlàntic i el Pacífic.

• Al néixer mesura entre 80 i 100 centímetres.

• Les femelles adultes arriben a entre 1,6 i 2,2 metres i els mascles, entre 1,7 i 2,3 m.

• El color gris fosc predomina a la superfície dorsal, des del front fins a l’aleta dorsal, on forma una punta invertida. Ventralment és blanc.

• Les aletes dorsals i pectorals són fosques, tot i que en adults la dorsal presenta un to gris a la part central.

• Destaca una línia que parteix de la zona genital cap endavant travessant el pedaç toràcic groc, així com una banda negra que uneix aletes pectorals amb el maxil·lar inferior. Els juvenils tenen una coloració més clara.

• S’alimenta de calamars i peixos petits.

Dofí mular (‘Tursiops truncatus’):

• Conegut a Galícia com ‘arroaz’, és una espècie molt comuna als oceans i mars perifèrics de latituds tropicals i temperades.

• Neix amb una longitud aproximada d’un metre i els adults poden mesurar entre els 1,9 i 3,8 metres, sent normalment els mascles més llargs.

• El pes mitjà d’un adult és de 150 a 650 quilos.

• La seva aleta dorsal, que se situa aproximadament en el centre del seu cos, és alta i corbada.

• La seva forma i coloració varien molt en funció de la seva localització geogràfica però continua un patró que va de gris més fosc a gris clar en la part dorsal i de blanca a rosada, en la part ventral.

• La dieta del dofí mular està basada en peixos, cefalòpodes i crustacis.