Els primers dinosaures van posar ous de closca tova, segons un estudi

Els primers dinosaures podien haver post ous de closca tova, una troballa que desafia la idea prevalent que aquest grup d’animals va dipositar des dels seus inicis ous amb closca dura, segons un estudi publicat aquest dimecres per la revista ‘Nature’.

Un grup d’experts internacionals, liderat pel paleontòleg del Museu Americà d’Història Natural Mark Norell, va arribar a aquesta conclusió després d’investigar fòssils que contenien embrions de dos tipus de dinosaures, els protoceratops i els mussaures, i descobrir que presentaven closques toves.

Segons els investigadors, l’evolució dels ous cap a escorces dures i calcificades no va tenir un sol origen, sinó que va tenir lloc de forma independent en almenys tres moments diferents durant l’era mesozoica.

Ous de closca dura

Els ous amniòtics de closca dura probablement es van desenvolupar a partir d’altres varietats ancestrals de closca tova, indica l’estudi, però les dificultats dels científics per trobar aquests últims fòssils complica la investigació sobre com va ser aquesta transició.

Alguns amniotes –el grup que inclou aus, mamífers i rèptils– posen ous amb un embolcall tou, com els llangardaixos o les tortugues, mentre que altres, com les aus, dipositen ous amb recobriment dur i molt calcificat.

Aquestes variacions presenten diferents trajectòries evolutives, destaca la investigació, que afegeix que el desenvolupament dels ous durs, més protectors contra l’estrès ambiental, representa una fita en la història dels amniotes, ja que va ser un factor que va contribuir a l’èxit reproductiu i la diversificació d’aquestes espècies.

Ou gegant

A més, en un altre estudi publicat també aquest dimecres per la mateixa revista, investigadors de la Universitat de Texas (EUA) analitzen el descobriment a l’Antàrtida d’un ou gegant de closca tova que data de l’època del cretaci, fa aproximadament uns 66 milions d’anys.

Aquest ou, assegura la investigació, és un dels «més grans mai descrits», només per darrere dels de l’extint ocell elefant de Madagascar, considerat l’au més gran que ha trepitjat la Terra.

D’acord amb les dimensions i la closca de l’exemplar, que no presenta una capa externa cristal·lina, els investigadors conclouen que podria haver pertangut a un ovovivípar, organismes que desenvolupen un «ou vestigial» dins de la mare per fer eclosió immediatament després de la seva posta.

Notícies relacionades

"No hem d’enviar missatges a l’espai"

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Adscrit a una nova taxonomia, ‘Antarcticoolithus bradyi’, els autors desconeixen la identitat de l’animal que va dipositar l’ou, tot i que consideren que per la seva morfologia podria tractar-se d’un rèptil marí gegant com un monosaure.

En un article diferent recollit per la publicació, altres científics advoquen per l’opció que pogués pertànyer a un dinosaure, ja que el pes del fòssil s’acosta al dels ous més grans que van dipositar altres espècies els fòssils de les quals jeuen també a l’Antàrtida.