El tractament de la Covid-19 assajat per Oriol Mitjà no és efectiu

La hidroxicloroquina, un fàrmac utilitzat habitualment contra la malària, no és eficaç per prevenir la Covid-19 entre persones que han estat en contacte amb individus infectats.

Així es desprèn d’unes declaracions d’Oriol Mitjà, metge de l’Hospital Germans Trias i Pujol, que coordina un dels estudis més grans sobre aquesta substància.

El treball és la punta de llança de la iniciativa ‘Jo em corono’, una campanya de donacions que ja ha superat els 2,3 milions d’euros.

Sense diferències significatives

Els resultats estan pendents de publicació i Mitjà va declinar donar més detalls a EL PERIÓDICO. No obstant, va declarar a ‘Science’ que «no hi ha una diferència significativa en el nombre de persones que van desenvolupar la Covid-19» entre el grup que va prendre hidroxicloroquina i el que no en va prendre.

En les X Jornades de Malalties Emergents, celebrades el 9 de juny a Barcelona, va afirmar que «no hi ha cap subgrup [dels pacients estudiats] que es beneficiï de la hidroxicloroquina». Aquests resultats encaixen amb un altre gran estudi, de la Universitat de Minnesota, que ja s’ha publicat.

La hidroxicloroquina és un dels fàrmacs per a altres malalties que s’han assajat contra la Covid, a falta d’un tractament propi. Un controvertit estudi francès que va trobar efectes beneficiosos de la substància en una quarantena de pacients va encendre les esperances al febrer, i va desencadenar una carrera d’assajos a tot el món.

Aquests estan investigant si la substància cura la malaltia (els resultats d’un primer assaig suggereixen que no), si protegeix gent que ha estat en contacte amb persones infectades (com en l’assaig de Barcelona) i si prevé el contagi si es pren de forma preventiva.

El tractament es va polititzar quan Trump i Bolsonaro es van aferrar a la seva presumpta efectivitat per evitar mesures de confinament. A finals de maig, una prestigiosa revista va publicar que podia tenir efectes adversos greus, cosa que va posar en alerta la comunitat científica. Però l’afer es va enfangar quan es va haver de retirar aquest treball per errors en la seva base científica.

El 16 de març, el Departament de Salut va anunciar l’assaig de Mitjà en una roda de premsa, en què es van prometre resultats d’aquí 21 dies i un possible acord amb la Fundació Bill & Melinda Gates. Aquestes promeses no es van complir.

2.314 pacients

Dels 3.000 pacients anunciats, l’equip de Mitjà ha arribat a reclutar-ne 2.314 (1.100 dels quals, treballadors de residències). El retard de l’assaig sembla que es deu a la limitació d’aplicar el tractament a personal en risc, segons declaracions fetes a l’agència Efe.

Mitjà va dir en les jornades de Barcelona que no ha vist efectes adversos greus: 36 voluntaris de l’estudi van morir amb símptomes compatibles amb la Covid, no amb els efectes del tractament.

No obstant, va constatar que la meitat de les persones que van prendre el fàrmac van tenir algun efecte advers, tot i que lleu, mentre que només el 6% dels que no el van prendre en va tenir. Per això, va recomanar que «no s’administri cloroquina de forma innecessària», especialment a l’Amèrica Llatina i l’Àfrica, on s’ha optat per aquesta estratègia a falta de llits d’uci.

Tendència a la precipitació

«Fins fa unes setmanes, la hidroxicloroquina s’ha utilitzat de forma sistemàtica, atesa la situació d’emergència. Però ara l’opinió generalitzada és limitar el seu ús als assajos», comenta Benito Almirante, cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Almirante creu que és aviat per excloure efectes greus, ja que aquests es manifesten si es mira un nombre gran de pacients.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

«En la situació en què estem, és comprensible que un resultat esperançador rebi una publicitat exagerada, però la comunitat científica ha demostrat certa tendència a la precipitació», afirma Lluís Ribas de Pouplana, investigador de l’Institut de Recerca Biomèdica.

«Si no tens la prevenció i l’assistència mèdica a punt, no pots exigir a la ciència que t’ho solucioni accelerant un procés que normalment requereix anys», afirma. Ribas valora positivament l’estudi de Mitjà i no el sorprèn que trobi un resultat negatiu, perquè això és el més freqüent.