Trobats les restes d'un peix amb mans i del primer ocell modern

Bones notícies des del passat. L’anàlisi de restes fòssils d’animals prehistòrics proporciona una nova mirada sobre els primers peixos amb dits i les primeres aus modernes. Aquestes troballes, publicades aquest dimecres en diferents articles de la revista ‘Nature’, fan referència al fascinant procés d’evolució de les espècies. No són, per tant, baules perdudes. Sinó una part més de la transició entre els animals prehistòrics i els que coneixem avui dia. En un cas, unes restes fòssils de més de 360 milions d’anys permet conèixer una mica més aquells exemplars de peixos que van començar a desenvolupar extremitats semblants a les d’un vertebrat terrestre. En l’altre, un crani de més de 66 milions d’anys mostra l’ocell modern més antic mai trobat que, sorprenentment, mostra característiques similars als pollastres i ànecs actuals.

Les dues històries, tot i que molt diferents entre si, permeten fer una mirada inèdita al passat. I recordar que l’evolució té molt poc a veure amb aquelles imatges lineals en cadena en les quals una espècie en substitueix una altra fins a configurar el panorama que veiem actualment. Perquè, segons el testimoni que han deixat les restes fòssils, es va tractar d’un intricat procés en el qual diferents «etapes evolutives» d’una espècie podien conviure durant milers d’anys abans que una prosseguís el seu camí.

Els primers dits dels peixos

La troballa d’un fòssil d’un peix prehistòric de més d’un metre i mig de llarg amb unes aletes que començaven a prendre forma de les extremitats d’un vertebrat podria avançar, i bastant, la data de les primeres trepitjades sobre terra terrestre. Tot i que no és la primera vegada que es troba un exemplar d’‘Elpistostege watsoni’, un peix considerat com una transició entre els antics animals aquàtics i els posteriors vertebrats terrestres, sí que estem davant de les restes fòssils més completes trobades fins a la data d’aquesta espècie. «La transició dels peixos als tetràpodes (els animals de quatre extremitats) va ser una de les transformacions més importants en l’evolució dels vertebrats», expliquen els experts com a introducció a aquest estudi acabat de publicar.

Les restes òssies suggereixen que els primers animals que van caminar sobre quatre potes ho van fer fa uns 374 milions d’anys. Les empremtes fòssils, en canvi, suggereixen que això va ser molt abans. Així que, fins ara, el problema era trobar uns ossos que, sent testimoni de la seva època, poguessin concloure el debat. L’anàlisi d’aquest nou fòssil de peix prehistòric, que va habitar les aigües canadenques fa uns 393 i 359 milions d’anys, aporta informació inèdita fins ara. Gràcies a una tomografia computaritzada d’alta energia, els científics van aconseguir desxifrar l’anatomia d’aquest fòssil per descobrir com les seves aletes pectorals mostren trets similars als d’una mà d’un vertebrat terrestre. Fins i tot s’ha pogut observar la presència d’uns petits ossos semblants a uns dits. A partir d’aquesta anàlisi, els experts suggereixen que l’origen de les mans dels vertebrats no és cap altre que una evolució d’una aleta pectoral d’aquests peixos prehistòrics. 

‘Wonderchicken’, el primer ocell modern

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Un espectacular fòssil, que durant mil·lennis havia quedat ocult en una pedrera situada a la frontera entre Bèlgica i Holanda, ha resultat ser l’au moderna més antiga mai trobada. L’equip internacional d’investigadors que s’ha encarregat del seu estudi l’ha anomenat, afectuosament, com a ‘Wonderchicken’. Una mena de ‘pollastre meravella’. I és que resulta que aquest espècimen mostra que una au similar als actuals ànecs i pollastres va conviure amb els dinosaures fa més de 66 milions d’anys. Això, per tant, suggeriria que els ocells tal com els coneixem van emergir durant el final del cretaci. Almenys un milió d’anys abans que un asteroide desencadenés la famosa extinció massiva que va acabar amb els grans dinosaures.

L’anàlisi d’aquestes restes fòssils atrapades en pedra ha pogut reconstruir pràcticament a la perfecció el crani d’aquest espècimen. Més enllà dels sobrenoms afectuosos, el nom científic que se li ha atorgat és el d’‘Asteriornis maastrichtensis’, amb referència a la deessa grega Asteria, que es va convertir en guatlla per fugir l’impacte de les estrelles fugaces. Seguint amb la metàfora, els investigadors estudien ara com van aconseguir aquests animals sobreviure a l’impacte massiu de l’asteroide que va acabar amb els grans vertebrats terrestres. Ara per ara, tot el que sabem d’aquest ‘pollastre meravella’ és que pesava poc més de 400 grams. I que, ja que es conservava entre sediments marins, és probable que visqués a prop de la costa.