Les tortugues marines confonen l'olor del plàstic amb l'aliment

Les tortugues marines estan amenaçades a tot el món per les deixalles plàstiques marines, principalment per ingestió i entortolligar-s’hi. Ara, els investigadors han descobert una nova evidència per explicar per què tot aquest plàstic és tan perillós per a les tortugues: confonen l’olor del plàstic amb l’aliment, segons publica aquest dilluns a la revista ‘Current Biology’.

«Vam descobrir que les tortugues careta responen a les olors dels plàstics incrustats de matèria orgànica de la mateixa manera que responen a les olors alimentàries, cosa que suggereix que les tortugues poden ser atretes per les deixalles de plàstic no només pel seu aspecte, sinó per la seva olor», explica Joseph Pfaller, de la Universitat de Florida, Gainesville, i autor de l’estudi.

«Aquesta ‘trampa olfactiva’ podria ajudar a explicar per què les tortugues marines ingereixen i s’entortolliguen amb el plàstic amb tanta freqüència», afegeix.

Acumulació d’aliment en els plàstics

La bioincrustació es refereix a l’acumulació de microbis, algues, plantes i petits animals en superfícies humides, que passa amb els plàstics a l’oceà.

Durant molt temps es va pensar que les tortugues marines veien els plàstics i els confonien visualment amb preses, com les meduses. Però Pfaller i els seus col·legues se’n van adonar que se sabia poc sobre els mecanismes sensorials que podrien fer que el plàstic atregués les tortugues marines.

A més, el coautor de l’estudi, Matt Savoca, de l’Estació Marina Hopkins de la Universitat de Stanford, havia demostrat que els odorants en l’aire utilitzats pels depredadors marins per localitzar bons llocs per trobar aliments també emanen de les deixalles plàstiques condicionades o biocontaminades. Llavors, es van preguntar, ¿què podria significar això per a les tortugues marines?

Tortugues babaues en captiveri

Per esbrinar-ho, van reclutar 15 tortugues babaues criades en captiveri. Van afegir una sèrie d’odorants en l’aire a través d’una tuberia en una sorra experimental i van gravar en vídeo les seves reaccions. Les olors que van provar van incloure aigua desionitzada i plàstic net com a controls juntament amb el menjar de la tortuga, que conté farina de peix i gambetes i plàstic bioincrustat.

Els estudis de comportament van trobar que les tortugues marines van respondre al plàstic de la mateixa manera que van respondre al seu menjar. «Ens va sorprendre que les tortugues responguessin a les olors del plàstic bioincrustat amb la mateixa intensitat que el seu menjar», admet Pfaller.

«Esperàvem que responguessin a tots dos més que als tractaments de control, però les tortugues coneixen l’olor del seu menjar, ja que l’han estat ensumant i menjant en captiveri durant cinc mesos. Esperava que les seves respostes al menjar fossin més fortes», afegeix.

Problemes

Notícies relacionades

Catalunya va ser l’últim paradís europeu dels dinosaures carnívors just abans de la seva extinció

La recerca d’un tractament per a una nena amb un càncer agressiu obre una bretxa d’esperança davant una malaltia minoritària

Considera que encara es necessiten estudis futurs per comprendre millor quins productes químics van ser emesos pels plàstics per despertar l’interès de les tortugues i com els odorants a base d’aigua podrien entrar en joc. Però les noves troballes mostren que els plàstics de tot tipus presentaran problemes per a les tortugues marines i altres animals marins.

«El problema del plàstic a l’oceà és més complex que les bosses de plàstic que semblen meduses o les palletes errants atrapades al nas d’una tortuga –adverteix Pfaller–. Aquestes són peces importants i problemàtiques per al trencaclosques, i tots els plàstics representen un perill per a les tortugues».