INVESTIGACIÓ

Un experiment en macacos explora l'epicentre de la consciència

Un nou estudi apunta a una zona del cervell coneguda com a tàlem com l'origen de la percepció

El treball, sobre el qual es continuarà investigant, obre la porta a noves aplicacions biomèdiques

zentauroepp46681355 soc200211165710

zentauroepp46681355 soc200211165710 / CHINA DAILY

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio

L’experiment sobre el qual llegireu a continuació proporciona una resposta científica a un debat que, almenys en el seu origen, era filosòfic. I és que la gran pregunta d’on resideix la consciència (l’habilitat de sentir i percebre; no s’ha de confondre amb l’habilitat de pensar) ha sigut tan discutida en la literatura com en la neurociència. Ara, un nou estudi publicat a la revista Neuron suggereix que la solució a aquest dilema es troba en una àrea molt concreta del cervell situada al centre de l’encèfal i just per sobre de l’hipotàlem. Però abans d’endinsar-se en el veredicte, anem amb el procés.

Un equip internacional d’investigadors es va proposar estudiar el despertar d’aquest estat fisiològic. És a dir, en quin moment s’activava l’interruptor que fa que el cervell s’encengui o s’apagui. Per això, van dissenyar un experiment amb macacos per esbrinar, mitjançant encefalogrames i ressonàncies magnètiques, quina era la seva activitat cerebral sota diferents pretextos. Primer se’ls va estudiar desperts. Després adormits. I, finalment, anestesiats. La comparació d’aquests tres estats va assenyalar el nucli lateral del tàlem com la possible localització de la capacitat de percepció. «Vam decidir anar més enllà de l’enfocament clàssic en el qual s’analitzen separadament diferents àrees del cervell. El nostre treball se centra a monitoritzar totes les àrees involucrades alhora per a així estudiar la xarxa de connexions neuronals», comenta Yuri Saalmann, investigador de la Universitat de Wisconsin.

¿Despertar cerebral?

Notícies relacionades

El següent pas de l’experiment va consistir a comprovar si l’epicentre de les percepcions al qual apuntaven les imatges cerebrals era, efectivament, la clau de la consciència. Així que es va tornar a anestesiar els subjectes de l’estudi (i es va anul·lar, per tant, de manera forçada la seva consciència) i se’ls van aplicar petites estimulacions en l’àrea en la qual es podia originar aquesta habilitat. Al fer-ho, els animals no només es van despertar, sinó que la seva activitat cerebral va tornar a la normalitat, just com si estiguessin desperts. De fet, quan els científics exposaven els animals a un estímul auditiu, aquests hi responien tal com ho feien quan estaven en ple ús de les seves capacitats. També es va comprovar que després d’apagar l’estimulació els macacos tornaven a l’estat propi d’una anestèsia.

Ara per ara, aquests resultats tan sols suggereixen un nou camí a explorar dins de la investigació neurocientífica. Però, tal com argumenten els autors d’aquest treball, qui sap fins on poden arribar les futures implicacions d’aquesta troballa. Una vegada identificat l’epicentre de la consciència no seria tan forassenyat utilitzar aquest coneixement en medicina. Per exemple, per ajudar les persones amb desordres neurològics relacionats amb aquesta habilitat de percebre. «És possible que puguem utilitzar aquest tipus d’estimulació profunda mitjançant elèctrodes per treure, per exemple, les persones dels comes», explica Michelle Redinbauch, investigadora responsable de l’estudi. «Aquestes troballes també podrien utilitzar-se per desenvolupar nous mètodes per monitoritzar pacients amb anestèsia per assegurar-se que estiguin bé», comenta l’experta.