Així va ser el moment en què van explotar 100.000 supernoves a la Via Làctia

La història de la nostra galàxia continua acollint grans incògnites. L’última mirada sobre el cor de la Via Làctia, publicada aquest mateix dilluns a la revista Nature Astronomy, revela que al voltant del 80% de les estrelles situades a la regió central es van formar fa entre 8.000 i 13.000 milions d’anys. Després d’aquest esclat inicial, amb prou feines van néixer astres en els següents 6.000 milions d’anys. Aquest període estèril va arribar a la fi amb un esclat que va veure néixer unes cent mil supernoves fa uns 1.000 milions d’anys. L’estudi, liderat per l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAAC-CSIC), descriu el que possiblement va ser «l’episodi més energètic de la història de la Via Làctia».

La reconstrucció d’aquest capítol fins ara desconegut de la història de la nostra galàxia ha sigut possible gràcies al projecte Galacticnucleus, una iniciativa que ha posat la mirada sobre uns tres milions d’estrelles, l’equivalent a una àrea de més de 60.000 anys llum quadrats. «Per primera vegada hem obtingut una visió detallada del procés de formació de les estrelles en una gran regió del centre galàctic», apunta Rainer Schödel, astrònom de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia i coordinador del projecte que ha donat una nova perspectiva sobre aquesta regió de l’univers. «Al contrari del que s’esperava, hem descobert que la formació de les estrelles no ha sigut contínua», assenyala Francisco Nogueras-Lara, investigador de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia i primer autor de l’estudi, publicat aquest dilluns a Nature Astronomy. 

Pic d’activitat

Notícies relacionades

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

La intel·ligència artificial revoluciona el sector del llibre

Els experts expliquen que en aquest tipus d’esclats de formació estel·lar neixen moltes estrelles massives que presenten una vida breu. Aquests astres cremen el seu combustible, l’hidrogen nuclear, molt més ràpid que les estrelles de menor massa i culminen les seves vides amb violentes explosions en forma de supernova. «Aquest esclat d’activitat, que va resultar en l’explosió de més de 100.000 supernoves, va ser probablement un dels esdeveniments més enèrgics en tota la història de la Via Làctia», recalca Schödel, del departament de radioastronomia i estructura galàctica de l’IAAC, centre associat al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Aquesta nova anàlisi, realitzada gràcies a l’instrument HAWK-I del telescopi VLT (de l’European Southern Observatory) al desert d’Atacama (Xile), també ha aconseguit demostrar que aquest gran esclat va ser seguit per un període d’activitat reduïda. Però a continuació, segons les dades aportades per Galacticnucleus, en les últimes desenes de milions d’anys, la formació d’estrelles en el centre galàctic s’ha desenvolupat a un ritme relativament alt. Els experts argumenten que aquests resultats canvien la manera d’entendre com es formen els astres a la regió central de la Via Làctia. Aquest estudi, de fet, demostraria que en lloc d’una formació estel·lar constant, aquesta part de la galàxia presenta notoris pics d’activitat al llarg de la seva història.