fa 66 milions d'anys

L'asteroide que va acabar amb els dinosaures també va acidificar l'aigua marina

Un estudi desmunta l'anterior teoria, que afirmava que l'última gran extinció en massa va ser causada pel final de la fotosíntesia causa de la foscor generada

L’acidificació de les aigües dels oceans a causa dels gasos emesos perl’impacte d’un asteroide fa 66 milions d’anys va ser la principal causa de l’última gran extinció en massa i no el final de la fotosíntesi per la foscor generada, com es creia fins ara.

Així es recull en l’estudi realitzat per universitats dels EUA, la Gran Bretanya i Alemanya amb la participació de la investigadora del’Institut Universitari de Ciències Ambientals d’Aragó (IUCA) de la Universitat de Saragossa, Laia Alegret, i que publica aquest dilluns la revista científica 'Proceedings of the National Academy of Sciences USA' (PNAS)Proceedings of the National Academy of Sciences USA.

La paleontòloga aragonesa ha contribuït a obtenir la primera mesura del pH de les aigües superficials després de l’impacte d’un asteroide a la península mexicana del Yucatán a finals del Cretaci, informa la Unizar en una nota de premsa.

L’acidificació, resultant de l’emissió de gasos a l’atmosfera, és una de les principals conseqüències de l’actual crisi climàtica, que també està reduint el pH dels mars amb gran impacte en la flora i fauna marines.

70% d’espècies afectades

L’impacte d’aquest asteroide va afectar gairebé el 70% de les espècies del planeta i va acabar amb el domini dels grans dinosaures en mitjans terrestres. Als oceans, van desaparèixer els grans rèptils com els mosasàurids, igual que gran part del plàncton calcari que vivia a les aigües superficials.

Les hipòtesis tradicionals suggereixen que la foscor generada pel núvol de pols resultant de l’impacte va impedir la fotosíntesi i es va aturar la productivitat primària als oceans, i això va provoca les extincions successives al llarg de la cadena tròfica.

Extincions selectives

Notícies relacionades

El 2012, Laia Alegret va liderar una publicació a la revista ‘PNAS’ que demostrava que les extincions als oceans no estaven relacionades amb el final de la fotosíntesi i ja assenyalava al ràpid fenomen d’acidificació dels oceans, molt més ràpid que l’actual i resultant dels gasos emesos per l’impacte, com la principal causa de les extincions selectives en mitjans marins.

Una hipòtesi que ara queda demostrada en l’estudi que publica aquesta revista.