31 d’oct 2020

Anar al contingut

IGUALTAT A L'ESPAI

Dues astronautes fan història en el primer passeig espacial 100% femení

Christine Koch i Jessica Meir han realitzat una reparació a l'Estació Espacial Internacional

La fita s'havia de marcar al març, però es va haver de suspendre per la falta de dos vestits de la mida adequada

Idoya Noain

Dues astronautes fan història en el primer passeig espacial 100% femení

Al març, quan la NASA tenia organitzat el que havia de ser el primer passeig espacial protagonitzat exclusivament per dones astronautes, una dutxa de realitat, recordatori del llegat d’anys de discriminació, va ofegar la fita. A l’Estació Espacial Internacional no hi havia dos components de tors de talla mitjana als vestits que s’adeqüessin idòniament als cossos femenins, així que es va avortar la que hauria sigut la primera Activitat Extravehicular (EVA per la seva sigla en anglès) 100% femenina i van ser un home i una dona, com moltes vegades abans, els qui van emprendre la missió. L’escriptura en femení plural d’un altre capítol en la història de l’exploració espacial quedava llavors trucant a la porta en un vergonyós capítol. Era, no obstant, només qüestió de temps que aquesta porta acabés obrint-se i ho ha fet aquest divendres.

Les astronautes Christine Koch i Jessica Meir han protagonitzat aquest històric passeig per realitzar reparacions en una unitat de càrrega i descàrrega de bateries de l’Estació Espacial Internacional que ha estat fallant des del cap de setmana. Ha sigut la quarta vegada per a Koch, catorzena dona que ha participat en passejos espacials; la primera per a Meir. I a més de 400 quilòmetres de la Terra, flotant sense un home al costat, les dues han entrat als annals.

«És meravellós contribuir al programa espacial de vol en moment en què s’estan acceptant totes les contribucions, quan tothom té un paper i això pot portar a més opcions d’èxit», havia assegurat en unes declaracions fa unes quantes setmanes Koch, enginyera elèctrica de 40 anys, que també reconeixia la importància de la seva missió «per la naturalesa històrica» i recordava que, «en el passat, les dones no sempre han estat a la taula».

Meir, de 42 anys i biòloga marina, també remarcava que la fita que estan a punt de marcar «mostra tot el treball que es va fer durant dècades, totes les dones que van treballar perquè arribéssim on som avui», però també recordava una cosa més: «És normal. Som part de l’equip».

Són paraules similars a les que Meir ha dit al president dels Estats Units, Donald Trump, que ha realitzat una trucada a les dues astronautes mentre flotaven a l’espai per felicitar-les. «Sou gent molt valenta. Jo no crec que volgués fer-ho. Esteu fent un treball increïble», ha dit el mandatari. I, tot i que Meir ha recordat que per a elles «això és simplement fer la nostra feina», també ha deixat clar que totes dues reconeixen que «és un assoliment històric».

Paritat i discriminació

No hi ha cap diferència en «qualificació i capacitats» entre astronautes homes i dones, com recordava fa unes quantes setmanes Megan McArthur, número dos del programa d’astronautes, veterana ella mateixa de l’espai. I, segons la informació de la NASA, gairebé un terç dels seus astronautes en actiu, 12 de 38, són dones. En la promoció del 2013, en la qual es van presentar 6.300 candidates, van acabar graduant-se’n quatre, entre elles, Koch i Meir. Va ser la primera classe, i de moment l’única, en què hi va haver paritat de gènere, amb el mateix nombre de graduats homes que dones.

És una igualtat que contribueix a recordar la injustícia de la discriminació passada, i n’hi ha hagut molta. La NASA no va començar a acceptar dones en el seu programa d’astronautes fins a finals dels anys 70. Ja abans, als anys 50, es va suspendre un exitós programa en què Randolph Lovelace va posar a prova 13 dones que van obtenir uns resultats que apuntaven a la seva millor adequació per als viatges espacials o en qüestions com la resistència a l’aïllament o en proves d’estrès. I l’agència espacial nord-americana també tindrà per sempre en la seva pròpia història d’infàmia aquella carta amb què va enterrar el 1962 els somnis d’una nena que tenia la vista posada a les estrelles: «No tenim plans per posar dones en viatges espacials pel grau d’entrenament científic i de vol i les característiques físiques que es requereixen», van escriure.

Afortunadament allò ha quedat en paper mullat. Koch i Meir sumen el seu nom a una història en la qual destaquen noms com Valentina Tereixkova, la primera dona que va viatjar a l’espai (el 1963); Svetlana Savistakaya, la primera que va protagonitzar un passeig espacial el 1984, i Kathryn Sullivan, la primera nord-americana, que ho va fer uns quants mesos després. I Koch, quan torni a la terra al febrer, sumarà una altra fita. Va arribar a l’Estació Espacial Internacional al març i va camí de superar el vol més llarg que havia fet fins ara una dona (Peggy Whitson). Es quedarà a prop del rècord de Scott Kelly i el seu cos serà impagable per estudiar els efectes de les estades de llarga durada en l’espai al cos de dona. Les missions a Mart i a la Lluna són les següents fronteres, com ha recordat Trump. Les astronautes volen i mereixen ser-hi. Sense gènere de dubtes. Ni dubtes de gènere.

Temes: NASA