«Molta ciència s'aguanta pels doctorands»

Busquen nous antibiòtics i investiguen amb fàrmacs antitumorals. Estudien els abusos psicològics i el bilingüisme. El seu treball es converteix en articles científics i patents. No obstant, són investigadors de segona.

«Treballem de costat amb un rector o un degà, però la diferència d’estil de vida és abismal. Llogar un pis és molt difícil amb un sou de doctorand», afirma laLara, investigadora en formació de la Universitat de Barcelona que estudia l’abús psicològic en relacions entre persones del mateix sexe. A la Lara no li ha arribat l’increment salarial promès perl’Estatut del Personal Investigador en Formació (EPIF). A més, el seu contracte de tres anys es va acabar al maig, però no defensarà la seva tesi fins a l’octubre.

«Molta investigació que es fa a les universitats s’aguanta pels doctorands, però continua sent una feina precària», afirma Jana Verdura, doctoranda de la Universitat de Girona, que investiga l’impacte del canvi climàtic als boscos submarins i com restaurar-los. A la Jana se li va acabar el tercer any de contracte a l’agost i ara acabarà la seva tesi amb fons de projectes de la seva supervisora.

«Hi ha una creença que només som estudiants i el doctorat va en el nostre benefici. Però estem contribuint en el coneixement de tota la societat», diu Laura Esteve, doctoranda de la Universitat Pompeu Fabra que estudia com regular la relació jurídica entre els fills menors i els seus padrastres i madrastres. Des del juny, gràcies a l’EPIF i a una vaga, el seu sou ha superat la barrera dels 1.000 euros al mes.

Mil euros al mes

«Viure amb 1.000 euros [al mes] a Barcelona és complicat. No et pots ni plantejar viure amb la teva parella, llevat que tingui un bon sou», explica Guillem Prat, doctorand de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que busca antibiòtics contra la creixent amenaça dels bacteris multiresistents.

Al Guillem se li acaba el tercer any de contracte a l’octubre, però la UAB s’ha compromès a renovar-l’hi. «Per fer una tesi en tres anys, és normal treballar 12 hores al dia i almenys un matí cada cap de setmana», explica. «A mi m’agrada investigar. Però si has de renunciar a tota la resta i a més amb una retribució dolenta, et planteges: ¿Vull seguir?».

«Abans del doctorat, la investigació m’il·lusionava. Veia que tothom estava fart però pensava que això no em passaria a mi. Es passa fatal», constata Almudena Notario, doctoranda de la Universitat Rovira i Virgili que estudia uns compostos químics utilitzats en fàrmacs antitumorals, entre altres aplicacions. El seu contracte de tres anys s’acaba a l’octubre i el rectorat li ha comunicat que no pensa renovar-lo.

Pèrdua de talent

Notícies relacionades

"No hem d’enviar missatges a l’espai"

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

«Buscaré feina on surti», afirma María Torres, doctoranda de la Universitat de Lleida que estudia el bilingüisme en castellà i aragonès en el context educatiu. Al novembre s’acaba el seu contracte de tres anys, abans d’haver acabat la tesi. «Me n’aniré a l’atur i l’acabaré des de casa», constata.

Molts doctorands diuen patir desgast psicològic. «Hi ha una inversió d’energia psicològica i emocional perquè surti una tesi de qualitat, amb un desgast al camí. Els atacs d’ansietat són molt freqüents entre els predoctorals», afirma la Lara. «Jo he posposat la meva maternitat fins després de la tesi», afegeix. «Diuen que som mares cada vegada més tard, però en aquestes condicions és impossible», conclou la Laura.