Anar al contingut

RISC SANITARI

Els bacteris es fan cada vegada més resistents als antibiòtics en els hospitals

Nous estudis assenyalen que els centres sanitaris com un dels principals focus d'expansió

Els experts alerten de què implica la proliferació d'aquests microorganismes i plantegen possibles solucions

Valentina Raffio

Els bacteris es fan cada vegada més resistents als antibiòtics en els hospitals

JOAN CORTADELLAS

Els bacteris resistents als antibiòtics s’entrenen i es fan forts als hospitals. L’explicació és senzilla. Imaginem que els centres sanitaris són camps de futbol i que cada pacient posa sobre la gespa els seus millors jugadors. En condicions normals, es tractaria de partits amistosos. Però quan la trobada es disputa en centres hospitalaris estaríem parlant de grans lligues en les quals es juguen molts partits i on competeixen els millors (i més resistents) futbolistes. I, després de tota una temporada, els que sobreviuen es coronen com a ‘invencibles’. Al trencar aquesta curiosa analogia, la situació es fa més seriosa. Cada vegada són més els bacteris que es fan immunes a l’efecte dels antibiòtics.

Un dels estudis més grans realitzats fins ara alerta que els ceps de Klebsiella pneumoniae, un patogen oportunista que pot causar infeccions respiratòries i del corrent sanguini en humans, s’està expandint a través dels hospitals europeus. La investigació, publicada recentment a la revista ‘Nature microbiology’, ha seqüenciat el genoma de més de 1.700 ceps d’aquest bacteri aïllats a partir de pacients de 244 hospitals de 32 països de la Unió Europea. L’anàlisi demostra que en més de la meitat dels casos els hospitals havien contribuït directament a la mutació que havia convertit aquests bacteris en resistents als antibiòtics. Segons algunes estimacions, a Europa, durant el 2007, 341 persones van morir per bacteris resistents als antibiòtics, mentre que el 2015 aquesta xifra s’hauria multiplicat per sis fins arribar a les 2.094 morts només en països europeus.

“Tots els estudis que s’han realitzat sobre la qüestió demostren que les resistències als antibiòtics són un risc per a la salut pública i que és necessari prendre mesures urgents per evitar-ne l’expansió. Com més sabem sobre aquest fenomen, més greu sembla el problema”comenta José Ramos Vivas, investigador i director del laboratori de Microbiologia Cel·lular de l’Institut d’Investigació Sanitària Valdecilla Idival. “Però no oblidem que cal mantenir un equilibri entre informar la població sobre aquest fenomen sense crear alarmisme. Cal conscienciar amb informació i rigor, no amb por”, matisa Jordi Barbé García, catedràtic del departament de Genètica i Microbiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Entorns de contagi

La investigació, liderada per un equip internacional de científics de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) i la de Friburg (Alemanya), també ha desentranyat les diferents ‘famílies’ de Klebsiella pneumoniae que proliferen pels hospitals europeus i, sobretot, els diferents mecanismes que utilitzen per forjar la seva resistència en els centres sanitaris. L’anàlisi també apunta que hi ha determinats patrons en la distribució geogràfica d’aquests ceps i que, per tant, existeixen resistències ‘característiques’ de cada zona. Alguns experts, com els responsables d’aquest estudi, atribueixen aquest fenomen al contagi entre els mateixos pacients. D’altres, no obstant, consideren que l’explicació podria ser una mica més complexa.

Francisco Guillén-Grima, catedràtic de Salut Pública i director del departament de Medicina Preventiva de la Clínica Universitat de Navarra, argumenta que per entendre la proliferació dels bacteris resistents als hospitals també s’ha de tenir en compte factors com el contacte entre pacients i sanitaris, personal de servei o visitants. “Les rutines i mètodes de neteja també poden jugar un paper clau ja que està demostrat que aquest tipus de gèrmens poden viure fins a 30 mesos en el medi ambient. Això no vol dir que fins ara s’estigui desinfectant malament, sinó que fa falta més investigació per saber com treballar evitar la proliferació d’aquests microorganismes”, comenta Guillén, també secretari de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva i Salut Pública i Higiene.

Pacients en risc

A priori, la proliferació de microorganismes resistents als antibiòtics en hospitals no tindria per què suposar un risc per a la gran majoria de persones que circulen pels centres sanitaris. La preocupació pels bacteris resistents augmentaria quan aquestes entren en contacte amb pacients amb el sistema immunitari debilitat. És el cas, per exemple, de persones que acaben de passar per la sala d’operacions, sotmeses a tractaments com la quimioteràpia o recentment trasplantades. És a dir, aquelles debilitades per si i, per tant, més exposades als atacs dels bacteris. Fins i tot en aquests casos, el risc més gran arribaria amb els microorganismes resistents, contra els quals no sempre és fàcil trobar un antídot.

“El principal problema sol ser el temps”, argumenta Ramos. “Abans se sabia gairebé amb certesa que un antibiòtic funcionaria. Ara, amb els bacteris resistents, cal treballar amb prova i assaig. Hi ha cultius que tarden 24 hores a créixer i, de vegades, els resultats arriben massa tard”, comenta l’expert, que també recorda que cada vegada són més els pacients que moren per aquest fenomen i que, segons apunten tots els pronòstics, la situació empitjorarà amb els anys. Un recent informe de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) assenyala que aquest any els bacteris multiresistents provocaran 26.000 morts a Espanya.

“Cal explicar molt bé el perill que poden suposar aquestes resistències, però també és important saber que des dels hospitals es treballa per disminuir el risc de selecció de bacteris resistents”, afegeix Barbé. En aquest sentit, l’acadèmic recorda que els centres sanitaris compten amb comissions d’experts dedicades específicament a analitzar la prescripció de medicaments i vetllar pel control d’aquest problema, les conegudes Comissions d’infeccions i ús d’antimacrobians. Això, paral·lelament, també aniria acompanyat de les indicacions del ‘Pla Nacional Resistència Antibióticos’ (PRAN). “Tampoc s’ha d’oblidar que actualment s’estan investigant alternatives als antibiòtics per fer front a aquest problema des d’una altra perspectiva”, comenta el catedràtic.