Günther Hasinger: "Abans que la bandera dels EUA, hi va haver sobre la Lluna un experiment europeu"

Günther Hasinger (Oberammergau, Alemanya,1954) es va convertir en director científic de l’Agència Espacial Europea (ESA) el febrer del 2018. Aquest físic alemany mira amb confiança la reunió ministerial Space19+, que tindrà lloc a Sevilla al novembre i en la qual els països membres decidiran la inversió espacial europea per als pròxims tres anys.

¿Quin paper ha tingut Europa en la carrera espacial?

A partir dels 70, Europa va començar a desenvolupar recerca espacial. L’ESA va néixer el 1974. Pioners com Johannes Geiss van veure que un esforç conjunt [europeu] era bo, inspirant-se en l’exemple del CERN. De fet, abans que la bandera dels EUA, es va posar sobre el terra de la Lluna una vela per al vent solar que formava part d’un experiment europeu, en concret, suís.  

¿Quina és la posició actual d’Europa?

El baricentre del sector espacial s’està movent lentament cap a Europa. La NASA continua dominant, perquè hi inverteix sis vegades més. Però hi ha unes àrees en les quals nosaltres som líders. Per exemple, en l’observació de la Terra, amb el programa Copernicus i la creació dels satèl·lits Sentinel per monitorar el clima. En l’àrea de navegació, tenim el sistema de navegació Galileu, que és millor que el GPS. Vam ser els primers a aterrar en un cometa i a Tità. I podem fer astrometria d’alta precisió amb Gaia. En tot cas, l’exploració de l’espai és com una orquestra: ningú pot fer-ho tot. Per això col·laborem amb la NASA.

De vegades, sembla que Europa duu a terme una ciència espacial de segona.

No és cert. Europa té la fortalesa de poder fer plans estratègics a llarg termini amb finançament assegurat. No estem en risc que es cancel·li una missió de manera improvisada. Som uns col·laboradors fiables per a països com la Xina i Israel. Però aquesta estabilitat també dificulta que reaccionem ràpidament. Quan la NASA anuncia la tornada a la Lluna quatre anys abans del que s’esperava, és complicat adaptar-s’hi.

¿Quins són els punts febles d’Europa?

Depenem de col·laboradors internacionals per enviar humans a l’espai. Però fins i tot la NASA depèn de Rússia per enviar els seus astronautes [amb els coets Soyuz]. La bellesa i el problema de l’ESA és que tenim 22 estats membres. De vegades, hi ha conflictes entre els interessos nacionals i els europeus: per exemple, quan alguns països volen treballar directament amb la NASA sense passar per Europa.

¿Quina és la relació d’Europa amb el principal actor emergent, la Xina?

Hi ha un programa de cooperació petit, però important. En concret, els projectes de vol espacial humà i la construcció d’una estació espacial. La Xina és molt bona a l’hora de reproduir conceptes coneguts, però les noves fronteres tecnològiques continuen sent difícils per a ells. Per això tenen moltes ganes de cooperar.

És a dir, Europa coopera amb els EUA i la Xina alhora...

Enmig de la guerra freda, a Europa vam ser capaços de llançar experiments a l’estació espacial russa Mir. Mentre els dos blocs tenien els seus canons apuntant-se, hi havia científics que treballaven junts. Això va ajudar a posar fi pacíficament a la guerra freda. Si hi ha una relació humana, és impossible disparar-se. El mateix està passant amb la Xina. Les relacions ajuden a alleugerir les tensions.

¿Què hi ha en joc en l’Space19+?

L’ESA té un programa obligatori, que els països financen en proporció amb el seu producte interior brut, i un altre d’opcional, que constitueix el 90% dels recursos de l’agència. La part obligatòria cobreix la recerca científica, les activitats bàsiques i la plataforma de llançament de Kuru. En l’última dècada, el programa obligatori ha patit. És important que en la reunió s’aconsegueixi un increment d’inversió. Un 20% més en ciència i activitats bàsiques permetria invertir en infraestructures i tirar endavant alguns projectes.

¿Quins projectes depenen d’aquest finançament?

Després de Juice, la missió a Júpiter que llançarem el 2022, hi ha dues grans missions possibles: l’observatori de rajos X Athena i el d’ones gravitacionals Lisa. Volem llançar-los de manera seguida, per captar la radiació i les ones gravitacionals alhora. També volem impulsar nous programes de seguretat.

¿Quins?

En primer lloc, sobre les tempestes solars, que afecten els satèl·lits. Volem llançar una missió anomenada L5 [o, informalment, Lagrange] per predir-les. En segon lloc, sobre els asteroides. La NASA enviarà la missió DART cap a un asteroide que té una lluna. La missió hauria de colpejar aquesta lluna i alliberar-la [de l’atracció] de l’asteroide. Quatre anys després, l’ESA vol llançar la missió HERA per analitzar el cràter d’impacte i com ha canviat la rotació de la lluna. En tercer lloc, sobre les escombraries espacials. Pretenem demostrar que podem treure d’òrbita els satèl·lits que s’han convertit en escombraries. Qui aconsegueixi fer això també podrà reparar i recarregar satèl·lits operatius.

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

¿Creu que els estats pagaran?

Soc optimista; penso que ens donaran l’increment. Hi ha un gran consens a l’hora de considerar que la recerca de l’ESA ho necessita. A Espanya, Pedro Duque és un gran recolzament. Hi haurà més inversió des d’Espanya. Aquest país continua tenint una mica de dèficit, que s’esborrarà amb la seva pròxima inversió.