La ingesta humana de microplàstics arribaria a les 120.000 partícules per any

Cada any podríem estar ingerint fins a 120.000 partícules de microplàstics. Les traces d’aquests minúsculs fragments de polímer ja han sigut trobades en aliments com el peix, el marisc, els sucres agregats, l’alcohol,  l’aigua i fins i tot en l’aire. Ara, un nou estudi publicat a la revista 'Environmental Science & Technology' de l’American Chemical Society conclou que, basant-se en l’alimentació mitjana d’un ciutadà nord-americà, el consum inadvertit d’aquestes substàncies està augmentant alhora que l’(ab)ús d’aquest material.

La investigació, liderada per un equip de la Universitat de Victoria al Canadà, ha posat en comú els resultats de 26 estudis previs en els quals s’estimava la quantitat de partícules de microplàstics trobades en aliments. Aquesta informació va ser posteriorment extrapolada seguint les recomanacions d’alimentació saludable i les ingestes diàries recomanades d’aquests productes marcades per les autoritats sanitàries (2015–2020 'Dietary Guidelines for Americans'). Les dades obtingudes apunten que cada ciutadà podria estar consumint entre 70.000 i 120.000 partícules de polímer per any. El consum d’aigua embotellada podria implicar fins a 90.000 microscòpics fragments de plàstic més.

Aquestes xifres, no obstant, podrien ser tan sols la punta de l’iceberg. Els responsables d’aquest nou estudi argumenten que encara falten dades per avaluar la presència de microplàstics en el nostre entorn, per la qual cosa els valors obtinguts fins ara podrien haver sigut subestimats. Falta investigar, per exemple, la presència d’aquests compostos en productes com cereals, verdures, carn de bou i ocells de corral, que representen les principals fonts de nutrició, a nivell mundial. Paral·lelament, els ‘efectes adversos’ d’aquestes partícules microscòpiques, capaces fins i tot de penetrar en els teixits humans, sobre els organismes continuen sent objecte d’estudi.

Plàstic i altres compostos tòxics

El perill dels microplàstics no es limita als efectes adversos associats amb la ingesta d’aquests minúsculs fragments de polímer. El veritable risc podria estar en les substàncies que s’afegeixen a aquest material per modificar les seves propietats i adaptar-lo a diferents aplicacions. "Sabem que entre els més de 3.000 compostos químics utilitzats per a la fabricació del plàstic n’hi ha almenys 60 que es relacionen amb un alt risc per a la salut. Investigacions recents suggereixen que aquests podrien actuar com adisruptors endocrins, provocar danys neurològics i fins i tot tenir efectes cancerígens", argumenta Ethel Eljarrat, investigadora de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua de Barcelona (IDAEA-CSIC).

La toxicitat d’aquestes substàncies, ingerides pels organismes en minúscules quantitats, no es manifesta d’un dia per l’altre. Al contrari. Es tracta d’un procés crònic del qual encara desconeixem la magnitud. La raó és que la majoria d’organismes, entre els quals ens incloem, no són capaços de metabolitzar alguns dels compostos químics associats als microplàstics per la qual cosa la ingesta d’aquests compostos, tot i que en quantitats microscòpiques, perdura durant tota la vida. "El problema arriba amb la bioacumulació i biomagnificació, processos pels quals aquestes substàncies es van concentrant així que s’avança en la cadena alimentària. Això implicaria que quan mengem peix, per exemple, també estem ingerint els compostos químics que havia acumulat el peix al llarg de la seva vida", recorda Eljarrat.

Situació crítica, solucions dràstiques 

Notícies relacionades

Pluja d’estrelles abril 2023: ¿quan i com veure els Lírids?

Aquestes són les feines que porten més infelicitat

Els microplàstics són minúsculs fragments de polímer inferiors a cinc mil·límetres. Aquesta definició, acordada sota el marc de la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units, inclouria dos tipus de microplàstics: els primaris (aquells que s’alliberen directament d’un producte, com és el cas dels inclosos en productes cosmètics o microfibres de teixit) i els secundaris (que es deriven de la descomposició d’un producte, com passa amb la degradació de les ampolles de plàstic). En tots dos casos, els minúsculs fragments de material són considerats com una font de contaminació per al medi ambient ja que s’acumulen fins a assolir grans concentracions en els ecosistemes naturals. 

"Sí, tot això sona alarmista. Però el medi ambient es troba en una situació crítica", argumenta Anna Sànchez Vidal, investigadora del departament de Geociències Marines de la Universitat de Barcelona (UB). "S’estan trobant traces de microplàstics a la neu, a la pluja, en el fons del mar i a dalt de tot de les muntanyes. Tot el que comprem està embolicat en plàstic i, malgrat això, continuem consumint aquests productes com si això no tingués cap conseqüència", afegeix. En aquesta mateixa línia, els responsables de l’estudi que s’acaba de publicar conclouen la seva investigació amb la següent reflexió: "Si se seguís el principi de precaució, la manera més efectiva de reduir el consum humà de microplàstics serà reduir la producció i l’ús de plàstics".