La mortalitat a Europa va descendir durant la gran recessió del 2008

El nombre de morts anuals a Europa va descendir durant la gran recessió del 2008 a causa de la baixada dels nivells de contaminació i del nombre d’accidents laborals i de trànsit, que són els factors que "probablement" tinguin més impacte en l’increment de la caiguda de la mortalitat. Un estudi publicat a 'Nature Communications'estudi  i liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa, posa de manifest que Europa està experimentant una tendència al descens de la mortalitat que no es va truncar durant la crisi econòmica.

Els investigadors van analitzar les dades de mortalitat diària i les variacions registrades en el producte interior brut (PIB) per càpita a 140 regions de 15 països europeus entre els anys 2000 i 2010. L’anàlisi estadística del conjunt de les dades no només va mostrar una acceleració del descens en la mortalitat durant el període de recessió, sinó també va revelar que els països i regions amb una recessió més profunda eren aquells en els quals més s’accentuava la baixada de la mortalitat.

A més de la contaminació i els accidents, altres factors que han influït en el descens de les morts durant la crisi van ser el menor consumd’alcohol  i tabac i el descens del sedentarisme i, amb aquest descens, de l’obesitat. “Tot i que els mecanismes subjacents encara no estan ben establerts, hi ha estudis que apunten a la influència de factors com l’estrès laboral o el fet que els hàbits saludables exigeixen un temps del qual és més difícil disposar quan es desentrampa una ocupació a temps complet", assenyala Joan Ballester, investigador d’ISGlobal i primer signant de l’article.

Això provaria dues idees. “La primera, que el creixement econòmic a llarg termini [dècades] va associat a una millora de la qualitat i esperança de vida. La segona, que l’actual creixement econòmic hauria de ser més sostenible per a la salut de les persones", explica Ballester. "Vivim en societats en les quals l’activitat industrial està molt relacionada amb els hàbits de vida, una cosa que podria ser evitable si creixéssim d’una altra manera: amb menys contaminació, si la gent deixés d’agafar tant el cotxe, si disposéssim de més temps lliure...", afegeix l’investigador.

Notícies relacionades

Una dama, un capellà i un crim medieval: Cambridge resol un assassinat 700 anys després

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Segons l’estudi d’ISGlobal, a Espanya, on la mortalitat abans de la recessió es reduïa a un ritme del 2% anual, l’impacte de la recessió va ser profund, per la qual cosa les morts van passar a reduir-se a un ritme d’un 3% anual. D’altra banda, a Alemanya, on la recessió va ser curta i menys intensa, la reducció de la mortalitat va passar de descendir a ritme de 2,4% anual a només un 0,7%. Tot i així, "les recessions per si mateix no són un factor desitjable per impulsar l’augment en l’esperança de vida", insisteix Ballester.

No obstant, diferents estudis sí que proven que la salut mental de la població ha empitjorat durant els anys de crisi, així com que han augmentat el nombre de suïcidis provocats per la recessió. suïcidis