Anar al contingut

POLÈMIC EXPERIMENT

Els científics busquen sortir de l'atzucac dels «nadons editats»

La comunitat investigadora condemna la modificació de l'ADN de dues bessones xineses

No obstant, els experts sí que plantegen un full de ruta cap a assajos amb embrions

Michele Catanzaro

Els científics busquen sortir de l'atzucac dels «nadons editats»

ALEX HOFFORD

La comunitat científica és gairebé unànime en condemnar la modificació de l’ADN d’embrions, que ha donat lloc al naixement de dues bessones a la Xina. Aquesta manipulació genètica la va dur a terme el científic xinès He Jiankui, fent servir la revolucionària tècnica d’edició genètica CRISPR.

No obstant, hi ha diferències entre els que la rebutgen de ple i els que hi posen matisos. Els experts reunits en la segona cimera internacional d’edició genètica (que s’ha celebrat aquesta setmana a Hong Kong) han prohibit experiments d’aquest tipus per als pròxims tres anys. Però alhora han acordat redactar un “full de ruta cap als assajos” clínics amb embrions humans

Un dels pares del CRISPR, George Church, fins i tot va demanar que no es condemnés He Jiankui abans de veure com evoluciona la salut de les nenes. Els científics també demanen deixar els altres usos potencials del CRISPR al marge del veto: des de modificar plantes i animals fins a tractar malalts adults.

Moratòria violada

Dilluns passat va caure com una bomba la notícia del naixement d’unes bessones xineses d’uns embrions dels quals s’havia alterat un gen per reduir el seu risc de contraure el VIH. La notícia va desencadenar una onada d’indignació, ja que en l’anterior cimera d’edició genètica, el 2015, s’havia establert una moratòria sobre la implantació d’embrions modificats. 

En efecte, la tècnica no està madura i podria tenir efectes col·laterals. A més, aquests no afectarien tan sols les nenes, sinó que es transmetrien també a la seva descendència. A sobre, en aquest cas la modificació no s’ha aplicat a embrions amb un defecte genètic, sinó a embrions sans, per proporcionar-los una defensa addicional contra una malaltia. Aquest ús obre la porta a una humanitat dividida entre individus “millorats” i altres que no s’ho poden permetre. 

El premi Nobel David Baltimore, que dirigeix la cimera de Hong Kong, va titllar He Jiankui d’“irresponsable” i va admetre que “hi ha hagut una fallada en l’autoregulació de la comunitat científica”. 

“Aquest investigador és extraordinàriament irresponsable: encara no podem traslladar els beneficis del CRISPR a la clínica”, diu també Lluís Montoliu, investigador del Centre Nacional de Biotecnologia de Madrid, i introductor de la tècnica a Espanya. 

Tisora molecular

La tècnica CRISPR, que ha revolucionat la biologia des de la seva invenció el 2012, es compara sovint amb una tisora molecular. Es pot dirigir aquesta tisora cap a gens concrets per tallar-los. També se la pot equipar amb una seqüència de substitució, que la maquinària de reparació cel·lular fa servir per reemplaçar els gens que s’han tallat. 

No obstant, aquesta descripció cal que ens la prenguem com una metàfora, alerta Montoliu. En primer lloc, les tisores poden errar d’objectiu (mutacions off-target). Però el més important és que, tot i que no fallin de diana, en bona part dels casos no produeixen una substitució perfecta

“Hi ha una alta imprevisibilitat en els resultats. Quan treballes amb plantes, de 100 que intentes modificar en treus entre 2 i 10 amb els canvis correctes” explica com a exemple l’investigador. 

En el cas de les nenes, això vol dir que molts dels gens modificats no ho estan de la forma desitjada. “Les cèl·lules del seu cos no són idèntiques: hi ha una espècie de mosaic i aquesta variabilitat les acompanyarà tota la seva vida”, afirma Montoliu. Algunes d’aquestes variacions podrien ser perilloses: a mesura que les nenes creixin, podrien acumular-se en un teixit (per exemple al ronyó) provocant una malaltia. 

Científics comprensius

No obstant, alguns científics entenen la lògica de He Jiankui, tot i que no la comparteixen. “No ho està fent com jo ho faria, però espero que no funcioni malament. Si les nenes són normals i sanes, serà bo per al sector de la investigació i per a la família”, ha afirmat en una entrevista el genetista George Church, de la Universitat de Harvard.

“Pintar això com el pas previ a tenir nens a la carta em sembla exagerat”, afirma Juan Valcárcel, investigador del Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. “Trobar una solució a un problema mèdic és un objectiu bo, tot i que tingui els seus riscos. Encara no hi ha prou informació, però qualsevol teràpia en fase inicial té els seus riscos”, prossegueix. “Aquesta tecnologia acabarà existint i ignorar que això és part del futur no és realista”, conclou. 

Montoliu, no obstant, no veu que la teràpia estigui a prop. “La imprevisibilitat dels resultats no té solució a curt termini: per exemple, l’ARN interferent [un altre tipus de teràpia gènica] va tardar vint anys en ser aprovat”, afirma. “Les eines CRISPR són extraordinàries a nivell de laboratori o d’agrigenòmica. Però les aplicacions clíniques requereixen molta més investigació”, conclou.

Temes: Genètica Xina